stardate: realitat i ficció

perquè per una banda en aquest post en part parlaré de la meva vida (realitat) i també parlaré d’una novel·la de ciència ficció (ficció). i per altra banda, l’argument de la novela (ficció) té un gran paral·lelisme amb la nostra actualitat (realitat). d’aquí la doble raó pel títol que he triat. i a més procuraré que en l’apunt realitat i ficció vaig ben barrejades.

de fet, quan em van recomanar aquesta novela em van insistir molt en què, encara que fos molt antiga (del 1966) i per tant la ciència ficció que proposava ja estava una mica caducada, l’argument tenia tant a veure amb la nostra realitat que ens podria ajudar a fer prediccions sobre les possibilitats del procés català cap a la independència i també ens podria ajudar a estimar els avantages i inconvenients de les diferents estratègies que s’estan proposant.

després de sentir aquest discurs, el llibre va anar directament a la meva de llista de llibres per comprar, i per llegir és clar. el vaig estar buscant en diferents de llibreries, de barcelona i de l’estranger. i no en vaig trobar ni rastre. el fracàs repetit en la recerca va fer que les meves ànsies per trobar-lo disminuissin (tal com m’ha passat amb el misteri del solitari de jostein gaarder).

la insistència del recomanador va fer que s’encengués una llum: busca’l per internet. i de fet, el google em va trobar una versió en castellà, en pdf, descàrrega gratuita, ... què més podia demanar!

tal com la vaig trobar, la vaig baixar de seguida, la vaig desar a la dropbox, la vaig obrir, i la vam començar a llegir. és cert que d’entrada tots els llibres costen, i fins que no has llegit una mica no és fàcil entendre tots els detalls i construir una idea de la història. és cert que llegint des del mòbil, encara que el mòbil sigui dels mes grossos del mercat, també costa. és cert que si la lectura és compartida encara ho complicat una mica més.

però jo estic segura de que la raó per la que no vaig entendre res de res de les pàgines inicial que vam estar llegint junts, era precisament perquè el tenia al costat. i quan el tinc al costat estic pendent d’ell. i no puc estar pendent d’altres coses. encara que estem en silenci, suposadament llegint.

a casa vaig haver de tornar a començar el llibre. alehores vaig constatar que en al primera lectura no havia entés res de res. mentre era amb ell havia llegit o fet veure que llegia com un lloro. ara sí que ja sé de què va el llibre. i fins i tot entenc les comentaris que ell feia mentre el llegiem junts. ara!

es una ciència ficció una mica caducada. però només parcialment. en moltes coses encara es manté com a futurística. fan servir teléfons per comunicar-se i viuen a la lluna. la història que explica té molt a veure amb la realitat actual. molt. els habitants humans de la lluna es volen constituir com un país independent. ens podria servir per aprendre moltes coses:

a veure’ns a nosaltres mateixos des d’una altra perspectiva. això costa molt en general. les imatges que evoca el llibre hi ajuden.

a saber quin tipus d’estratègies podrien funcionar i quines caldria evitar per tal d’aconseguir la independència.

de totes maneres, no està clar que les relacions socials i polítiques que evoca el llibre, basades en la realitat de la primera meitat del segle xx, encara siguin vàlides avui dia. jo vull pensar que no.