dimarts, d’abril 15, 2014

stardate: l'altra


l'altra és moltes coses. un llibre, un club, una peli, una trobada, una coincidència, una tria, una descoberta, una revel·lació, una incertesa, una expectació, una manera de compartir, una acceptació de les opinions dels altres, una descarrega d'emocions,  un gran berenar, un pastís de poma (allargat), un pastís de fruita (rodó), un coc fet a casa, unes pastetes de té, una xocolata equivocada, un brindis, un café, una cocacola, una gran garrafa d'aigua, una copa de cava, un assentiment, una discussió, una afirmació, una diversitat d'opinions, una trobada de les opinions diverses, una espera, una interrupció, un ampli acord, un reconeixement, un silenci,

‘La conversa s’apaga, i la Mei torna a fer flama.’


un tronc massa gros, unes branques massa amunt, una manera de fer foc, una flama que puja i baixa de cop (com t'ho fas?), unes brasses a punt per les carxofes, uns records, unes relectures, uns aclariments, un somriure, un oblit (per cada una, segurament), un coixí, un sillón, un sofà, una cadira, un llibres iguals, uns papers diferents, unes lectures, unes endevinalles, una llista de spotify, una web de series, una nova data, un nova cita, una llista de llibres, una repetició, una nova manera de fer, una nova tria, i una altra!, un retrobament, un comiat, una manera molt interessant de passar una tarda, un èxit, una nova aventura.






... l’Anna era pedra i foguera.
Llum i ombres, pedra i foguera.
Se’n diu capitalització de l’atur, nano! Seixanta-cinc polzades. 3D, full HD, i un so de tres parells, ...
ERO: ens rasquem els ous!
... la plena ocupació de caixers per sense sostre il·lustrats, ...
... ha esborrat la carrera del currículum per demanar feina a l’Ikea aquell nou.
Calleu, desgraciats, amb la de nens que es moren de fam a l’Hospitalet.
L’Anna fa girar la cadira amb un peu i es llisca un dit pel pont del nas. El Nel ja és al centre de les ulleres.
Hi ha exàmens i l’espai és un camp de concentració hormonal.
El paquet d’arròs li oprimia el pit.
... necessitat de veure’s analògicament i xerrar.
... sempre ha observat la vida en projecció contínua, sense sentir-se’n més partícip que una espectadora. El món és un lloc estrany propietat dels altres. Dels actors bons, els de debó, ella en pren apunts per viure en el seu simulador de vol.



i molt més. original, misteriós, fascinant, de relectura obligatòria. fa riure, plorar, pensar, oblidar, descobrir, recordar, desitjar. i encara més.





3 comentaris:

Rita ha dit...

Justa la fusta, excel·lent! :)

mar ha dit...

una crònica dels fets amb tots els detalls!

rits ha dit...

ooooh!! un gran post que fa ercordar moltíssim la trobada!!!

preciós!