stardate: perill

Pawel Kuczynski (Szczecin, 1976) 

stardate: per què la vull?

durant temps vaig estar intentant fer una llista de les raons per les quals preferia que catalunya fos independent. volia una llista ordenada i contundent. per tenir-la sempre present. per poder guanyar amb arguments sòlids les discussions originades per la gent que ho qüestiona.

de raons no me'n faltaven. de fet cada dia al diari en podia afgir unes quantes de noves. potser perquè eren tantes o tan concretes no era capaç de fer-les servir per construir la llista que jo volia. 

vaig deixar de mirar els diaris. vaig dessistir de fer la llista. vaig decidir que no em calia. si algú em pregunta perquè sóc independentista diré que perquè sí. perquè ho vull. 

stardate: per tenir present

aquí s'expliquen les cinc penediments més repetits:

tant de bo hagués tingut el coratge de viure la vida que jo volia, i no la que els altres esperaven de mi

tant de bo no hagués treballat tant

tant de bo hagués tingut el coratge d'expressar els meus sentiments

tant de bo hagués mantingut el contacte amb els meus amics

tant de bó m'hagués permés ser més feliç

stardate: anc

hi ha gent que per diverses raons critica l'assemblea nacional catalana (http://assemblea.cat/).

als que la critiquen perquè no es creuen que pugui fer res per la independència els ignoro aquí, i els refereixo a l'apunt anterior. allí hi haurien de trobar raons per deixar de ser tan incrèduls. i si no ho aconsegueixen, pitjor per ells. seguiran patint sense poder veure el final del seu patiment.

des de la gent de les cup surten almenys dues grans critiques

1) el mapa de l'anc. és un mapa que contempla tots els territoris en els quals han sortit moviments que s'han adherit a l'anc. i no inclou aquells territoris on això no s'ha donat. en concret no inclou la totalitat del territori dels països catalans.

2) l'anc no pren posicions davant temes que no siguin la independència. fins i tot davant de qüestions socials i/o econòmiques que poden arribar a fer sortir al carrer a gran part de població.

no comparteixo cap d'aquestes crítiques. al revés. considero que aquestes dues condicions de l'anc són part de la seva definició i són derivades dels seus objectius.

si l'anc és un moviment que vol coordinar la iniciativa de la gent, només es pot definir allà on la mateixa gent vol que hi sigui. no es pot imposar sobre gent que no hi té prou interés com per demanar-la.

si l'anc té com a únic objectiu la independència, i per això pretén incloure gent de tot l'espectre polític, no pot prendre posicions en les altres dimensions, ja que això dividiria en comptes d'unir el conjunt dels seus suports, i aniria en contra del seu únic objectiu.

stardate: com ho podem fer?

tot i que l'evolució de les condicions econòmiques sembla que ens la vulgui regalar de seguida, la independència encara està per fer. i per molt que hagi de ser una decisió política, es veu clar que la classe política catalana, sigui del color que sigui, no la prendrà mai.

o sigui, que si volem sortir del merder on ens ha posat l'estat espanyol ho hem de fer la gent del carrer. no podem esperar que ningú altre ho faci.

de fet no cal inventar res. ja existeixen moltes iniciatives, a banda dels partits polítics, que treballen per la independència. algunes des de fa temps, altres més recents. i només podem saber quina és la iniciativa que funcionarà, la que serà la clau per la independència, quan veiem que funciona de veritat. mentrestant, totes ens poden semblar exitoses en alguns aspectes i desastroses en altres.

el que està clar és que la iniciativa que aconseguirà fer-nos independents serà aquella que aconsegueixi tenir un gran nombre de gent al darrera. la quantitat de suport que tingui la iniciativa és l'única variable que sabem segur que ha de ser gran perquè tingui èxit. és l'única condició que és absolutament necessària. totes les altres poden ser més o menys rellevants però no són indispensables.

per això, si de veritat volem fer alguna cosa per la independència, penso que el millor que podem fer és donar tot el nostre suport a totes les iniciatives que la persegueixen. i a cada una com si fos la única possibilitat que tenim. siquin com siguin. d'aquesta manera podem estar segurs que afavorim aquella iniciativa que al final funcionarà.

stardate: alguna cosa que no va

per molta crisi que diguin que hi ha, si t'ho mires be no hauríem de patir per res.

tenim dèficit, però hi ha països que estan molt pitjor

el deute en general, comparat amb la resta, tampoc sembla tant desorbitat

tenim necessitats financeres com més o menys tothom

l'interès que hem de pagar no està tan malament, comparat amb el dels veïns

segurament tenim més atur que ningú, però això no és cap novetat

està clar que ara estem en recessió però és que havíem crescut molt

fins i tot els preus de les cases sembla que han estat baixant molt

però les comunitats autònomes i altres agències de l'estat estan apunt de fer suspensió de pagaments. com pot ser? això no lliga.

la única raó que jo li veig és que no han fet bé els comptes, i tots aquests números estan malament. jo diria que ens han estat enganyant.

stardate: abans

jo estava avisada. m'havia estat explicant quin era el pla. m'havia dit quin era l'objectiu. fins i tot m'havia parlat del que em passaria. del que em podria passar. també havíem parlat dels horaris, llocs, mitjans, ... tot estava parlat i decidit.

tanmateix hi havia molta incertesa. moltes coses que jo no sabia. moltes coses que ni tan sols havíem discutit i que eren determinants tant per l'objectiu en si com per totes les seves possibles conseqüències. i l'únic que jo havia de fer era decidir el grau de confiança que hi posava.

la decisió no va ser immediata. hi vaig pensar. vaig valorar tota la informació que tenia. i vaig decidir que m'ho creia tot. això només era una decisió que jo havia pres. només volia dir que cada cop que em vingués un dubte, havia de recordar la decisió presa i renovar la confiança. només havia decidit que ho volia fer així.

no era una situació gens normal. suposo que allò que normalment es fa en situacions que no són normals és estar a l'aguait, vigilar, anar amb compte. la gent normal en situacions que no són normals es torna conservadora, mesura el risc, es guarda del risc.

jo vaig decidir tot el contrari. i per ara no me'n penedeixo.

stardate: anunci

més que  la calor, que en fa, i la poca inspiració, que potser també, deu ser la mandra lo que em fa escriure apunts quasi bé sense paraules i sense contingut.

aquest també és amb poques paraules, però amb més contingut.

tothom hi està convidat!

stardate: benvolgut

per molt que l'escolti la segueixo trobant una obra mestra





encara que a les versions en directe els falti la música d'entrada que també és perfecte

stardate: la imatge més útil

pensar que en tot allò que faig sóc com un casteller de la pinya m'ajuda a trobar-hi el sentit.

stardate: vacances

silenci, tranquil·litat,
ombra, frescor,
és el que busco ara

com aquí

stardate: jo confesso, revisited

em vaig deixar un comentari, quan vaig parlar del llibre del jaume cabré. de fet em va agradar tant que em va saber greu parlar-ne. quan el llegia vaig tenir la impressió de que hi havia una inconsistència. aquesta impressió es va quedar amb mi i es va anar confirmant amb el temps.

hi ha tantes històries en aquest llibre. tanta informació. tantes coses que no he acabat d'entendre en la primera lectura. tantes coses que m'agradaria aclarir. tanmateix, aquell punt on em va semblar que l'autor es va colar segueix present.

estaria bé poder parlar de la pàgina exacta on ho vaig trobar. però això ara no ho puc fer. quan el vaig acabar vaig deixar el llibre a un amic. a l'amic que me l'havia regalat. i com que no tinc el llibre davant només puc explicar-ho ... sense detalls de l'evidència.

la qüestió és que la sara participa en una conversa on es parla de vins, amb el seu germà, que n'és un expert, i amb l'adrià, és clar. parlen de molts vins i diversos. també parlen de vins de DO priorat i de DO montsant, entre molts altres. més endavant sabem que la sara mor. de fet, si ho recordo bé, l'any 1996 la sara ja és morta. però resulta que la DO montsant no neix fins l'any 2001. per tant quan parlen dels vins de la DO montsant ha de ser per força abans de 1996 i en aquesta època aquests vins encara no existeixen.

sembla una petita relliscada.

stardate: fred enmig de la calor

aquells dies d'estiu que fa fred. tots busquem un jersei de màniga llarga. on són? si trobés uns mitjons també me'ls posaria. però això és molt més díficil. hem de trencar totes les rutines. avui no anirem a la platja. en comptes de buscar l'ombra ens posaríem al sol. però de sol no n'hi ha. quan pari de ploure anirem a buscar caragols. però sobretot trobarem caragolins. que només serveixen per passar l'estona. ningú se'ls voldrà menjar. on són aquells dies en que tota la roba feia nosa, anàvem descalços, suant. semblen tant lluny. però en un tres i no res hi tornarem a ser.

stardate: al tall

fa més de trenta anys em van regalar un disc seu. d'aquells grans i prims. era quan jo tenia pocs discs. els que tenia els escoltava infinites vegades. m'aprenia totes les cançons i després seguia escoltant-los i cantant-los. m'agradaven tots els discs que tenia. potser per això ara em sembla que no puc dir que una cançó m'agrada fins que no me l'he aprés.

després de tant temps, els vaig veure en directe. per primer cop. em va fer molta il·lusió. em va fer recordar. i em va fer adonar que hi ha tantes coses que ja no recordo. ha passat molt temps. m'adono que és una sort que hagi passat tant temps. hi ha tanta gent que no ha tingut la mateixa sort!