et sabia a prop i això em posava nerviosa. m'acostava cap a tu i no
podia pensar en altra cosa. quan ja quasi bé et tenia davant vaig fer un gir
sobtat. vaig canviar de rumb. no volia que ens trobéssim mentre jo em sentís
tan neguitosa. i sobretot tenia ganes de veure't. feia molt temps, massa temps,
que no ens vèiem.
quan em va semblar que havia aconseguit tranquil·litzar-me vaig fer una
nova aproximació. i aquest cop no vaig fer cap retomb, ni em vaig aturar abans
d'arribar. vaig venir directe a tu.
com sempre. agradable. deliciós. una trobada que tu vas fer tornar suau,
serena. encara que uns minuts abans això hagués semblat impossible. la volia
fer durar però em feia por que es trenqués. va ser tendre mentre va durar i es
va acabar dolçament.
i n'hi van haver més. les aproximacions ja van ser calmades i directes.
a vegades venies tu. a vegades venia jo. i totes les vegades agraïa les teves
demostracions d'afecte i sobretot el content que et mostraves de veurem.
vam compartir moments i vivències. sempre envoltats d'una emoció
intensa. era fantàstic de viure i difícil d'entendre. i el millor va ser quan
em vas explicar que m'havies estat buscant, i que volies tornar a buscar-me.
això em va emocionar molt. potser perquè jo no sóc capaç de dir aquestes coses.
3 comentaris:
de vegades val la pena saber dir segons quines coses.....o posar-hi valor per dir-les. Entrenament.
Estaria molt bé que hi hagués present i futur aquí :-P
joan, això, m'hauria d'entrenar més... però costa fer el primer pas!
DooMMasterR, tan de bo! :-)
Publica un comentari a l'entrada