me la recomanen. i jo convençuda que aniria dels intocables de l'eliot ness (aix! aquell kevin costner tan jove, tan guapo i tan llest!). però no. en l'original
aquesta es diu 'intouchables' i aquella 'untouchables.' i no té res a veure.
però m'ha agradat molt: fa riure, fa plorar, fa pensar, ... es fa curta, cosa que últimament no em passa gaire!
2 comentaris:
El tractament sobre la tetraplègia sense concesions a la pena és l'essència de la pel·lícula , així com la trobada de dos mons enfrontats.
Si hi afegim unes bones estones d'humor. Val la pena veure-la.
Ara sí!
ja l'he vista i m'ha encantat! és extranya, fa riure, però no gaire, fa plorar però poc, fa pensar, però sense atabalar...
Publica un comentari a l'entrada