durant un temps vaig viure molt a prop de la feina. primer ho trobava
fantàstic no haver de perdre temps anant i venint. però aviat vaig descobrir
que, al tardar tan poc en fer el trajecte, no aconseguia desconnectar mai de la
feina. de fet me'n vaig adonar quan intentava desconnectar de la feina i no me'n
sortia.
llavors vaig decidir anar a viure ben lluny de la feina. vaig calcular
que necessitaria com a mínim mitja hora de trajecte per intentar canviar de
xip. ho vaig fer, i la cosa va funcionar.
ara visc a uns vint minuts de la feina. normalment són suficients per
desconnectar perquè l'ambient de treball és prou agradable. però hi ha dies que
tinc la impressió que necessitaria fer la volta al món per aconseguir
desconnectar.
avui ha estat un dels pitjors. quan he agafat el cotxe m'hauria agradat
poder haver anat fins a la lluna. però, és clar, no ha pogut ser. encara no he desconectat.
i crec que no s'acabarà aquí. durarà i durarà ...
6 comentaris:
En el darrer paràgraf ho aclareixes: minuts en cotxe. Jo visc a menys de deu minuts a peu. fa uns anys a la porta del costat, al meteix replà, vivia un company de feina, ara en tinc un a quatre portals... no continuo, però algun dia t'ho explicaré tot.
a mi m'agrada anar a la feina amb bici per aixo mateix
aconsegueixo aquesta desconexio mes rapida encara i arribo a casa com nova.
desconecta..desconecta...
no es la distancia....
es aprendre a desconectar el que cal, si ho intentem podem
pere, és clar que de companys de feina n'hi ha de moltes maneres, però això de tenir-ne un tan a prop no crec que sigui gaire bo! per altra banda, penso que els minuts a peu o en cotxe no funcionen tan be com els minuts en tren. en tren pots llegir un llibre o un diari, i això ajuda molt a desconnectar. a peu o en cotxe és fàcil que continuis rumiant durant tot el trajecte!
sargantana, jo penso que en bici deu ser com a peu o amb cotxe, però si tu dius que funciona, potser és per l'exercici físic que fas...
garbi, i on se n'aprèn? tan de bo fos tan fàcil!
No serà el mateix, d'acord, però segur que t'ajuda si puges al cotxe i, en lloc d'enfilar cap a casa, de tornada de la feina, enfiles cap a un lloc que et doni bon rollo, t'hi passeges una estona, et carregues d'energia i et buides de mals rollos.
Ferran, hauré de buscar un lloc així... encara que quan això passa l'últim que vols és posar-te a cavilar...i posar-me a passejar sola m'hi pot portar... però hi pensaré. merci!
Publica un comentari a l'entrada