stardate: carpe diem

fa un any tenia un gran desig. l’havia imaginat, planejat, organitzat, ... tot era a punt. en tenia moltes ganes. era com un somni que estava a punt de fer-se realitat. i no va ser. de fet, va ser una gran decepció.

ara s'ha fet realitat. però no ha estat res semblant al que jo havia imaginat. ha passat exactament el que jo desitjava tant fa un any. però el meu jo d'aquest any ja no ho desitjava gens. de fet, em feia més peresa que il·lusió. només un any i tanta diferència!

i es que les coses s’han de viure al moment que el cos t’ho demana!

stardate: obsessions

et veig un dia i m’impressiones. pel que dius, com ho dius. les teves frases ressonen al meu cap repetidament. vull continuar sentint-te. i quan m’oferereixes repertir-ho em surt un: no, jo no tornaré.

quan després hi torno, estic massa atabalada. i en comptes d’acceptar-te tal i com tu ho has previst, dic: no, millor no.

me’n penedeixo. molt. de seguida. i et demano una segona oportunitat. sense demanar-te-la, perquè no es noti. i me la dones. i jo la prenc.

m’obsessiones. i em poso neviosa només de pensar-hi. i ho planejo, ho organitzo tot. perquè vull que vagi bé. i sobretot vull que no es noti lo obsessionada que estic.

va perfecte. havia sentit que ets un seductor. i ara ho comprovo. ho ets. i ho saps fer molt bé. i em sedueixes. i em deixo seduir. i m’agrada. i espero la propera.

stardate: ell

arribo a l’estació i el veig. em crida l’atenció perquè s’ho val. i sobretot perquè m’està mirant. què hi pot haver més seductor que una mirada interessada!

jo faig que no me’l miro. però no l'hi trec els ulls del damunt. es que ho té tot. m’agrada mirar-lo ... i m’agrada que em miri.

trobo un lloc a la seva vora per esperar el tren. mentre ell va mirant-me i es posa content. es nota.

encenc una cigarreta i em poso a fumar. ell busca a la seva motxilla. troba una cigarreta i l’encen. quan acabo de fumar l’apago a terra i m'acosto a ell cercant la paperera. i ell, quan l’acaba, fa el mateix. s’acosta i mira.

arriba el tren. hi hem de pujar. vull assegurar-me que pugem al mateix vagó. hi ha massa gent. però ho aconseguim. jo pujo pel davant del vagó i busco un seient ben enrera. ell puja pel darrera. però és el mateix vagó.

m’assec, però no gaire. m’aixeco per mirar enrera. i veig com ell, assegut al darrera, s’aixeca per mirar. una vegada i una altra se’ns tornen a creuar les mirades.

aquest tren és el que havia de ser!


 

stardate: quina feinada!

m’he adonat que faci el que faci, o bé fa bé a algú o bé fa mal a algú. no hi ha res que faci que sigui neutral.

em sembla que és el mateix que deia aquell: o bé ets part del problema o bé ets part de la solució.

stardate: emoció real

poso la tele i en la primera onada de zaping em trobo cara a cara amb la segona peli de star trek: la ira de khan. i em quedo enganxada mirant-la. me la se bastant de memòria però m’agrada tornar-la a veure. quan arriba el moment més emocionant: el capità kirk s’adona que el senyor spock s’està morint, per tal de salvar la nau enterprise. the needs of the many outweigh the needs of the few, ... or the one. i mentre estic esperant les declaracions de tota la tripulació en el funeral, que són molt emocionants, ... llavors va i se’m tira al damunt i m’abraça. em fa una abraçada de les de veritat, amb ganes, amb força. és la primera vegada que es decideix, i jo m’emociono molt. em sap greu perdre’m un tros de peli, però la veritat és que en aquest moment l’emoció de la vida supera la del cine. i no me la vull perdre per res.

stardate: olives del 2011

suposo que deuen ser com fa dies, com cada any en aquesta època. vaja, que per qualsevol que se les miri no deuen tenir res d’especial aquestes olives.

però per a mi sí. quan les he vist m’han sorprès. tan grans. quan han crecut? l’última vegada que recordo eren flors. és clar que feia temps que no me les mirava. així em va la vida!

stardate: llibres d’(aquest) estiu

encara que les vacances d’aquest any estiguin sent una mica estranyes, tan bon punt va arribar el bon temps vaig començar a deixar aquella apatia que tenia amb el llibres i vaig començar una temporada lectora.

el llibre que va fer que m’enganxés d’entrada va ser junts i prou de la meva admirada anna gavalda. quan ja feia unes quantes pàgines que hi estava enganxada vaig tenir una sensació de deja-vu. de fet vaig recordar que n’havia vist la peli. però vaig continuar amb el llibre perquè, com acostuma a passar, la peli era només un resum de la història que explica el llibre. a més tot el que escriu aquesta dona val la pena. i al final del llibre em van venir unes ganes de plorar incontrolables. i van continuar durant una bona estona després d’haver acabat el llibre. no s’acaba gens malament el llibre. però és tan emocional que toca molt la fibra.  o potser jo sóc una mica massa rara. de fet, una cosa semblant ja m’havia passar la primera vegada que vaig veure la peli cinema paradiso.

vaig continuar amb un llibre que m’havien recomanat molt. ‘what i loved’ de la siri hustvedt. ella és la dona del paul auster. m’ha agradat llegir-la encara que la trobo una mica massa sofisticada pel meu gust. i a més molt trista. massa trista. els protagonistes han de passar per situacions molt dures, i no se n’acaben de sortir.

aprofitant que estava per lesvos vaig llegir the mermaid madonna de stratis myrivilis. una història basada en fets reals sobre un poble de la costa d’aquesta illa que reb un gran nombre de grecs que habitàven la península d’anatolia i van ser bescanviats pels turcs que habitàven les illes gregues. és com un compte de fades que acaba malament.

vaig passar a pedra de tartera, de maria barbal. és molt curtet i em va tenir ocupada una mica més d’una tarda. feia molt temps que el tenia pel cap  i em va agradar llegir-lo. no em va sorprendre gens la història, perquè era esperable. el considero un bon document històric.

i llavors vaig encetar un que feia dies que m’havia reservat: primavera, estiu, etcètera de la marta rojals. m’hi vaig abocar des de la primera frase. no sabia perquè me l’havien recomant tant. només al començar a llegir ho vaig endevinar: tan semblant a la història de la meva vida. fantàstic!

i després torno allà on vaig començar: a gust amb la vida de l’anna gavalda. aquest també me l’empasso en una tarda. la primera meitat és sublim. la segona meitat és més normal. ara ja només em queda un llibre d’aquesta autora i el tinc a punt.

entremig he intentat llegir amor meva de la isabel clara simó. l’he començat diverses vegades però no me’n surto.  mira que m’agradava molt aquesta escriptora. i ara no sé que em passa amb aquest llibre.

stardate: ritme d’(aquest) estiu

durant aquest curs he treballat més del compte. i per això vaig decidir que aquest estiu faria més vacances del compte. volia poder gaudir d’un bon descans. en tenia ganes i ho podia fer.

però anant pensant va arribar l’estiu i encara no havia concretat res. llavors vaig començar a organitzar-me i m’estic adonant de que aquest estiu faré menys vacances que mai. mirant-me des d’aquí el calendari d’actes per les properes setmanes m’agafa no-sé-què. serà un no parar.

m’he tornat a deixar abduir per la feina. i la veritat és que ho he fet conscientment i de gust. però com que no vull renunciar a res, quan ajunto la feina i el plaer de l’estiu l’agenda se’m desborda.

aquells dies que pensava de solitut i calma no hi apareixen per enlloc. tot serà un anar i venir. fent coses que em venen de gust, o almenys em venien de gust el dia que les vaig pensar i programar. ara recordo les paraules d’aquell amic: ‘és bonic fer plans de viatges però el dia abans de la marxa donaries el que fos per no haver-los de fer!’

aquelles sabates d’estiu que fa uns dies feia servir per alentir el ritme ara ja estan desades.