m’ho pregunto perquè en alguna ocasió m’ha sorprès que em diguessin:
‘és que tu no necessites res ni a ningú’
busco al diccionari la definició de necessitat i hi trobo:
Fet que una cosa sigui imprescindible o que faci falta d’una manera obligatòria. Cosa que fa falta d’una manera obligatòria.
i penso en què hi pot haver, a part del mínim per subsistir, que pensi que és indispensable.
en aquest sentit ara mateix se m’acud que:
no necessito ningú per anar de vacances, tot i que si vols venir amb mi em faràs molt feliç.
no necessito fer cap travessa pel cadí, però és un gran plaer haver-ho fet.
no necessito fer vacances, tot i que estic a gust fent-ne.
no necessito que ningú m’animi quan estic trista, però és clar que m’agradaria que algú ho fes.
no necessito que em vinguis a veure, tot i que tinc una gran alegria si decideixes fer-ho.
vaig pensant i no trobo res que necessiti, que em sigui indispensable. i me n’alegro de que sigui així. de fet penso que seria terrible si necessités alguna d’aquestes coses o d’altres.
per tant, quan algú em diu ‘és que tú no necessites res ni a ningú’ segurament és cert.
però encara que no les necessiti, hi ha moltes coses que m’agrada molt rebre-les com a regals!
17 comentaris:
Doncs noia, deus ser molt forta. Jo et podria dir que no necessito fer vacances, tot i que estava molt desquiciat darrerament, però si cal pencar, es penca. Però a banda d'això, jo sí que necessito moltes coses, si no ho tinc caic en una profunda tristesa, i si és així, vol dir que és indispensable per mi tenir-les. Perquè no és el mateix viure que sobreviure, eh? Sobreviure ho aniré fent (de moment), només veient com cuino i que porto ja uns quants anys vivint sol ja t'ho demostra. Però viure és tota una altra cosa.
Necessitar, com una cosa indispensable, no crec que hagi res que ho sigui, ara que ens agradi, si.
aquests darrers mesos intentava estudiar lògica; una cosa és necessitar i una altra és que algo sigui necessari per a produir algun efecte...
necessari, imprescindible?
diuen que podem "controlar" les necessitats; sobretot si no sabem que existeixen. També ens podem resignar. O prendre la iniciativa...
que tinguis petits i grans plaers, kika; de cor t'ho desitjo.
Moltes de les coses no son imprescindibles, ja ho sabem, però caram com ens agrada de tenir-les i perquè no compartir-les amb els nostres.
Xexu, jo crec que és qüestió de cap. tot depen de com ho pensis. si et poses al cap que no pots passar sense, aleshores allò es converteix en indispensable. si et poses al cap que si no hi és es pot anar tirant d'una altra manera, aleshores ja no ho necessites. i decidir el que pensem està només a les nostres mans ... no crec que sigui fortalesa.
potser només estratègies per viure :-)
Joana, és el que a mi m'ha semblat quan he intentat fer la llista :-)
gatot, tenir el control dels propis pensaments. això deu ser el truc. jo també et desitjo tot tipus de plaers :-)
garbi, si hagués de fer la llista de coses que m'agraden, no hauria acabat! i tant! i molt malament si n'hi haguessin moltes :-)
Enhorabona per no necessitar....em sembla molt assenyada i molt positiva aquesta manera d'enfocar les coses i no tothom ho pot dir...
Ostres, però... vols dir que realment no necessites res del que comentes? Potser sí que és això que li comentes al XeXu: estratègies per sobreviure. És una forma intel.ligent de viure: disfruta el que tens, no desitgis el que no tens. En el meu cas, sense dubte, si tinc alguna cosa d'aquesta actitud és, sí, una estratègia de supervivència.
Diria que és possible fer les coses que menciones, sense cap suport, però només perque hem de tirar endavant com sigui; jo crec que sí les necessitem, poc o molt. Vaja, al menys jo sí... i per això sovint les trobo a faltar.
Elvira, jo diria que la qüestió és convèncer-se un mateix ... però no sé si gare gent hi està d'acord!
Ferran, una cosa és trobar a faltar. hi ha moltes coses que jo trobo a faltar perquè m'agradaria tenir-les. però necessitar-les ... no pot ser poc o molt: o no es pot apssar sense i llavors és necessiten o es pot passar sense, i llavors no es necessiten.
els diccionaris a vegades són tan exagerats: imprescindible! Tothom ho sap que no hi ha res que sigui imprescindible excepte la pròpia vida.
Però de desitjos, és a dir, de necessitats, tots n'anem plens, per bé que sovint sublimem o dissimulem.
En fi, kika, que et desitjo tots els regals que no et són imprescindibles
D'acord, poques, poquísssimes coses imprescindibles. Però coi, que avorrit!
Conceptualment potser no és una necessitat però una mica d'alegria extra és la salsa de la vida!
És millor voler que necessitar.
Potser no en necessitem moltes, però en volem més.
*Sànset*
Tot i que pot ser que no "necessitem" moltes coses sí n'hi ha moltes altres que "volem" (he posat aquest verb com podia haver escollit un altre) perquè ens porten a gaudir o a pujar-nos els ànims.
jo, en vaig aprenent... però encara em falta per arribar fins on ets...
de tota manera, em cal aprendre encara a diferenciar el que són dependències i el que són necessitats...
cada cop vaig deixant anar les dependències que duia a la motxilla... les necessitats aprenc a expressar-les i a saber-les demanar...
ser independent no vol dir que no necessiti estimar i que m'estimin...
pere, vaig buscar el diccionari per mirar d'aclarir-,e i em smebla que encara em vaig confondre més. hi hauré de seguir pensant abans de tornar a escriure sobre necessitats.
moltes gràcies pels bons desitjos! :-)
Joan, la vida seria molt diferent sense els caprixos, però seguiria sent vida! :-)
Sànset, sempre en volem més, ho volem tot! :-)
Albert, és que no hi ha res com tenir el que un vol. és clar. però si s'ha de passar sense, doncs, millor adaptar-s'hi! :-)
mar, agafar tot el que volsiq ue depèn només de tu. demanar tot el que vols i que depèn dels altres. i mirar de passar tranquil·lament sense el que no es pot aconseguir ... es qüestió d'auto-convenciment! :-)
Jo sí que necessito quelcom i a algú...Estic plena de mancances...Haujré d'anar al metge.
Pilar, com pots dir això amb la cara de satisfeta que fas en aquesta foto nova del perfil? :-) segur que són desitjos, capritxos, que et farien molt feliç segur! però no necessitats, no?
No,no,...no són capritxos.
La cara de satisfeta potser és perquè quan em feien la foto, em sentia feliç. ^0^
Publica un comentari a l'entrada