jo sóc de les que veuen les coses blanques o negres. ja ho he dit més d’una vegada aquí. i més d’un m’ha volgut convèncer dels avantatges de veure els diferents matisos dels grisos.
finalment he trobat algú que subscriu el meu punt de vista. ni més ni menys que pius alibek, l’autor d’arrels nomades, un best seller recent.
m’ha agradat molt la primera meitat del llibre. però quan comença a explicar els seus anys de mili se m’ha començat a fer pesat. potser això és qüestió de gènere.
i el millor del llibre: aquest paràgraf a la pàgina 239
‘no entenia com es podia dubtar si estaves enamorat d’una persona o no. a més, si t’enamores i les circumstàncies t’ho permeten, alimentes aquest amor i lluites fins al final, i si no t’ho permeten no el revifes i continues fent la teva vida, tret que aspiris a convertir-te en poeta romàntic. què significa no saber quina relació vols tenir amb una persona? les coses són blanques o negres. els dubtes són encreuaments de camins per decidir quina direcció prendre. no s’hi pot romandre perquè seran la teva tomba.’
18 comentaris:
Doncs precisament en les coses del cor és on penso que hi ha més grisos jo... :P
Segurament un dels aspectes que m'han resultat curiosos -en podem parlar d'altres, i deixo dit que m'ha agradat la lectura- de la història de Pius Alibek és la seva constància a presentar una tria entre blancs i negres i cap dubte: és inhumà.
Per posar un exemple que no es refereix a ell mateix : "les causes jsutes es converteixen en injustes, i viceversa, segons com s'exposen" (pàg. 224). Causes justes i injustes? Massa simplificació, poc posar-se en la pell dels altres. Depèn de la mirada i, si més no, sovint és qüestió de percentatges i de circumstàncies.
A mi m'agraden tots els matisos dels vermells, no dels grisos :-)
doncs jo em quedo amb totes les tonalitats!
els grisos per quan convingui... i diferents colors per a diferents estats d'ànim i situacions!
visca l'arc de sant martí!
Els colors, en el tema amor son etapes, del vermell, al negre, per mi es clar...
La resta de la vida, doncs tenim dies de tot.
Posa una miqueta de color...
Potser sí que són blanques o negres...
El gris sembla un color molt conformista.
*Sànset*
bé, doncs, és evident que, a més de tu, en Pius Alibek també està equivocat hahahahahahaha, és broma, una abraçada :)
Jo sóc dels qui ho veu tt en matisos, i és un problema. Admiro els radicals, però no hi puc fer més. Fins i tot les emocions em semblen borroses...
he, he, això potser semblava una enquesta, però no ho era!
la majoria heu reaccionat tal com ho heu fet en altres ocasions: elogiant els grisos. només el Sànset i el Lluís sembla que potser no ho tenen tan clar.
però no em fareu baixar del burro!
segueixo tan convençuda com abans. i encara que no sé si decidiré acabar de llegir el llibre o no, m'agrada molt haver trobat aquest fragment i aquesta ment que per ara és la única que obertament comparteix aquests pesaments amb mi :-)
Les indecisions, els dubtes i les pròpies contradiccions ens porten a tenir tots aquests matisos. La mostra d'això és que, quan prenem una decsió, molts cops ni estem convençuts d'haver pres la correcta i encara en dubtem.
Precisament interpreto d'aquest fragment que els matisos existeixen! Són els camins per on transitem mentre anem a la cerca de la direcció que volem prendre, no?
De bon rollo, eh?, però visquen els matisos i els dubtes ;)
Albert i Ferran, però si els dubtes i les indecisions fan patir, és millor enllestir-los com més aviat millor, i procurar que els coses es tornin o blanques o negres tan aviat com sigui possible. de bon rollo tambe, és clar! :-)
Potser hi ha àmbits, com l'enamorament que poses, que és blanc o negre, però potser hi ha altres que les gradacions són necessàries, encara que no es pot empatar.
Hehe... de fet, de matisos n'hi ha (i n'hi ha d'haver), però el que no pot ser bò per la salut és viure en un estat de dubte (i matís) permanent; això segur que no.
Joana, a mi m'és igual l'àmbit... si he de patir per culpa de la indecisió més m'estimo decidir i acabar amb el patir.
Ferran, això és el que dic jo, però potser d'una manera més radical que la resta :-DDD
Ostres Kika! gens d'acord amb el paràgraf del llibre! Aquí sota, la meva opinió:
1)Dubtar si estàs enamorat = tenir sentiments contradictoris, o sentiments que es contradiuen amb pensaments.
2)Si les circumstàncies no et permeten aquest amor, no el revifes. O sigui, que tot ho determina el cervell? que tots els sentiments són evitables? que podem decidir el què sentim?
3)No saber quina relació vols tenir amb una persona = no conèixer prou a la persona per qui sents alguna cosa que et fa sentir que la relació que teniu és insuficient.
Estic d'acord en què no ens podem quedar clavats en els dubtes. Però quan no deixem decidir al cor, aquest no farà més que tocar els ous (perdó, revelar-se).
1 abraçada!
Filadora, no passa res per no estar d'acord. de fet, a part de l'autor i jo mateixa, encara no conec a ningú més que hi estigui d'acord. però mira, jo no hi puc fer res. estic convençuda de què, a vegades, intentar controlar els sentiments ajuda a viure millor :-)
Tens raó preciosa! .)
Si vols, Kika, podem un dia anar a sopar a can Pius Alibek. Mira de portar un llum de cap, tipus miner, perquè hi ha ben poca llum. I potser és per això que no veu matisos en les coses, per la foscor en què té els seus clients tot sopant!
Publica un comentari a l'entrada