fa molts dies que és allà al damunt. va ser un regal. la vaig trobar molt bonica. el dia que va arribar la vaig obrir. en un parell de dies ja s’havia acabat. i en comptes de llençar-la la vaig deixar allà al damunt. i encara hi és.
normalment quan una ampolla m’agrada, la netejo, li trec les etiquetes, hi poso alguna flor o algun enredo i ... després li he d’anar treient la pols!
en canvi, amb aquesta, que és bonica perquè sí no ho he fet. l’he deixat allà al damunt tal qual.
a vegades em fa nosa. no m’agrada tenir coses perquè sí. m’agrada tenir a mà les coses que fan servei. i les que no calen, doncs no cal que hi siguin. per això a vegades me la miro i penso que l’hauria de llençar. que allà damunt no hi fa res. només fa nosa.
però hi ha dies que em fa companyia. em fa pensar. penso en el dia que va arribar. penso en el que va passar. penso en el que va significar. penso en tot el que ha passat des d’aleshores. penso que hi ha coses que m’agraden molt. penso que hi ha coses que em desesperen. penso que hi ha coses que encara no entenc. quan faig la mitjana no sé si em dóna positiu o negatiu.
i acabo pensant que està bé que l’ampolla blava segueixi allà al damunt mentre no sigui capaç de calcular la mitjana.
si un dia la mitjana em surt positiva, la netejaré, li treuré les etiquetes i la posaré en un lloc privilegiat (on no faci nosa, si pot ser!)
i si un dia la mitjana em surt negativa, la llençaré.
13 comentaris:
:)
el moment va ser bonic, oi?
guarda el moment... l'ampolla, tant s'hi val!
petonets!
La pots llançar si et convé, però treure-li les etiquetes... mai, mai , mai
així que de moment està en 'observació'... quines coses !! Al final acabaràs fent un càsting i tot... 'la gran ampolla' !!
sempre tinc els mateixos dubtes, odio les "noses", però amb els anys he anat acumulant-les accedint als desitjos de qui m'envolta, o a la debilitat de preservar un record. Això si, quan m'agafa la ventada tot al contenidor :)
Una ampolla -com tot- pot ser molt més que una ampolla.
Paciència, el temps dirà si es mereix quedar-se o no.
*Sànset*
També en faig de coses d´aquestes, Kika, per absurdes que semblin.Conserva-la mentre en el seu interior encara hi hagi una història maca per recordar.
El dia que la miris i no et parli, llença-la.Et faràs un favor.
Darreramènt et noto molt sensible, m´agrada.
Aquestes coses passen, guarda-la mentre et digui alguna cosa i quan ja no digui res, el fet de llençar-la serà el més natural del món.
gatot, segur que tens raó, però encara em fa una mica de peneta llençar l'ampolla :-)
pere, com que no? com puc desar-la amb els papers aquells que es van desenganxant i es van fent vells? amb lo bonica que quedaria tota neta ... m'hauràs d'explicar quin problema hi ha en treure els papers...
Carquinyiol, sí, sí, ben dit! està en observació! però no és com al gran hermano, eh? ella pobra no fa res! sóc jo que no paro de canviar d'idea! :-D
Clidice, a mi també m'agafen ventades amb els mateixos efecte que dius. espero que quan m'arribi la propera ventada hagi acabat de reflexionar sobre l'ampolla :-)
Sànset, és ben be així. sense que ningú s'ho proposés ha esdevingut més que una ampolla... ja veurem si acaba sent un trofeu o una brossa! :-)
Pais secret, és una molt bona manera de mirar-la aquesta: quan la vegi buida la llençaré, mentre la vegi plena me la miraré i en gaudiré :-)
no sé com estic ... crec que com sempre ... o potser no ... :-)
Joana, crec que fas una metàfora com la de Pais secret, però diferent: l'escoltaré, i mentre la senti la guardaré, i quan deixi de sentir-la la llençaré :-)
El que aconsegueixen, de vegades, les ampolles...
Pilar, ja ho veus! qui no te feina el gat pentina :-D
No et sabria donar raó, kika. És un presentiment.
pere, ara sí que m'espantes! un pressentiment de que pot passar alguna cosa dolenta si li trec les etiquetes? em fas por!
Publica un comentari a l'entrada