‘ara que anirà a viure amb la seva noia estarà més alliberat’
està clar, no?
ara que estan sortint junts però no viuen junts, continuament s’ha de preocupar de buscar temps per veure-la. ha de pensar coses per fer junts. ha de telefonar-la per saber com està.
quan visquin junts ja no caldrà. com que les rutines diaries ja les faran junts, no caldrà haver de dedicar temps del seu lleure per estar amb ella. llavors podrà quedar per anar amb els amics més sovint, per anar al cinema, per fer una cervesa, pel que sigui.
flipant!
12 comentaris:
Ei, que no sigui que el pobre se sentís presoner dels seus sentiments, fins ara, peruq eno la podia veure matí, tarda i nit... Ara, visquent junts, se sentirà alleugerit!
Clar, deu ser això. Coi, mira que sou malpensades, les dones!
realment és un tipus de pensament certament...*ehemm*... curiós ?
'alliberat'... coi, ni que fos una pena de presó o que fos d'un sindicat !!
Tal com dius... flipant !
Vivint junts o no les coses no haurien de canviar.
Estar amb ella és voluntat. No es perd ni es guanya temps.
*Sànset*
Ja ho dius bé Flipant!! creure's en propietat d'algú té aquestes coses, jo sempre ho he dit no a la propietat pri¡vada de cap mena.
"i no t'avorreix anar a sopar sol amb la dona?", pregunta d'un "amic". I és que no hi ha res més segur que els tòpics de la nostra societat, són gairebé més segurs que la sortida del sol.
Bona revetlla! :)
Dona, per també pots pensar (si no el coneixes) que tenia moltes ganes d'estar amb ella i ara ja per fi se sentirà alliberat del neguit.
Ara bé, si és el que tu dius, jo no ho veig tan malament. Cal compartir estones amb tothom, no només amb la teva parella.
Ai... doncs jo crec que és més romàntic quan no viuen junts! Que s'ho kurre més! jjajaj... Encantada Kika, m'agrada el teu blog. Un saludet!
Uix, quan s'està enamorat, és molt bonic despertar al costat de l'estimat/da, .... quan s'és prou madur, segons com, també, però...
Quina edat tenen?
(...és que si no, no puc continuar amb el comentari! )
Ferran, no som malpensades. aquestes explicacions són literalment les que em van donar. no me les he inventat jo :-)
Carquinyol, i tu ets home, no? és que pel que dius ... me'n volia assegurar :-D
Sànset, home! alguna cosa deu canviar, no? no et fa il·lusió a tu anar a viure junts? docns deu ser per això ... dic jo!
lolita, i molt ben dit!
Clidice, tòpic? ai, mare! aquest si que és bo!
marta, es que jo no he pensat res aquest cop. només he transcrit literalment. és així!
Ada, segur! perquè es veu que els costa més esforç! :-DDD
benvinguda! :-)
Agnès, aix! jo crec que no és només dormir o despertar-se ... però prou joves com per espantar imaginant que diran quan siguin més grans! :-D
Oxtres!
Quan sento comentaris d'aquest tipus, faig 2 coses.
1) Acciono el botó de comentari estúpid, comentari eliminat.
2) M'escric una nota mental: Intentar parlar menys amb la persona que ha fet aquest comentari.
Sona molt radical, oi??
Suposo que depèn de qui hagués fet aquest comentari intentaria donar la meva opinió, però, últimament ja no ho faig sempre. Callar i passar. Ufff!
Filadora, crec que sí, que ets una mica radical. de fet, això és elq ue hi ha. per tant més val saber-ho! :-)
Gràcies per contestar, no volia que tu callessis i passessis! ;)
Entenc que semblo radicalíssima, però no crec que aquesta opinió de "temps lliure pels amics, temps obligat a la llar per la parella" sigui molt generalitzada! bé! això espero!
1 pató!
Publica un comentari a l'entrada