avui m’han regalat una ampolla de xampu. i m’han fet tan feliç que no em puc estar d’escriure-ho.
la germana d’un amic meu ha vingut uns dies de vacances a barcelona. fa unes setmanes em va dir que vindria i vam quedar per veure’ns. ha vingut amb el seu marit. i avui hem sopat junts.
no els coneixia gaire. a ell gens. a ella l’havia vist un parell de vegades. son encantadors.
jo havia pensat fer-li arribar un regalet de part meva al seu germà. però no gosava demanar-li que portés un gran paquet, ja que el viatge que han de fer és llarg. al final, m’he decantat per un iman de nevera del barça. és petit i és lo més típic i exportable que tenim per aquí últimament. a més sé que el seu germà és un fan del futbol. res, un detallet.
el que no m’esperava és que ell hagués pensat en mi. i encara menys que els demanés que em portessin tot un litre de xampú!
i és que el xampú aquest té història. el vaig conèixer a casa seva i me’n vaig enamorar. fa una olor fantàstica. d’això fa molts anys. durant alguns d’aquests anys l’he buscat però era molt difícil de trobar. per internet es podia trobar una llista de capitals europees on hi havia una botiga que el venien. ara ja fa anys que no el busco. però el recordo, és clar.
el que m’ha fet il·lusió ha estat sobretot que el meu amic i la seva dona (perquè segons m’han dit ha estat cosa d’ella) recordessin la meva follia pel xampú i me’l volguessin fer arribar des d’oregon. m’ha fet molta il·lusió.
ah! per si mai us el trobeu de cara i el voleu provar es diu ‘shampure’ de la marca ‘aveda: the art and science of pure flower and plant essences’
10 comentaris:
el detall és, a més de simpàtic, molt tendre. ull que, a partir d'aquest, pots iniciar una cole de xampús d'arreu del món a l'estil de les que fan molta gent amb botellins de minibar, cervesses exòtiques, didals, etc.
Osti, què xulo! Quin punt que se'n recordessin, després de tants anys com dius! Prova que l'amistat i l'apreci no entenen de quilòmetres, oi? :)
A mi també em va fer molta il·lusió el darrer litre de xampú que em van regalar en acabar una llarga travessa pel Pirineu aquest estiu. No cal dir que el xampú va tenir una durada efímera...
Realment es admirable qui sap fer regals, a mi, sovint em costa molt, em "trenco" el cap, i a vegades després de comprar-ho, encara no estic convençuda...
Els teus amics, son dels que en saben!
Te'l faràs durar, usant-lo només els dies que et vulguis relaxar, sentir-te bé i tot això?
òscar, vols dir? és que aquest xampú és molt especial... no n'hi ha d'altre al món mundial :-)
Ferran, sí, això és el que m'ha fet emocionar sobretot. encara que olorar el xampú també s'ho val :-)
Martell, osti tu, vols dir que en vas fer servir un litre de cop! quina travessa devies fer!!! :-)
Agnès, bé, aquest regal era fàcil en un sentit. només calia que ho recordessin que ja és molt!
per cert, Agnès, no el fare servir a poquet a poquet. tan aviat acabi el que estic fent servir comencare aquest i fins que s'acabi... soc una mica rara potser :-)
Un detall molt bonic!
Tota una mostra que el valor de les coses no rau en el que costen sinó en el pensar-hi, en recordar aquell detall determinat que fa que una cosa pugui arribar a ser valuosíssima, però em amistat i afecte.
Amics així són un luxe i te'n felicito. :-)
Kika:
El litre de xampú que vaig despatxar en pocs minuts estava composat per una part de cervesa i una altra de llimonada. EL xampú en qüestió me'l vaig administrar per via oral i no pas per via tòpica. A can Fanga em sembla que d'aquest xampú l'anomenen Clara (com l'amiga de la Heidi)
Joana, i molt emocionant!
Rita, gràcies. si que costa poc fer feliç algú, només cal tenir memòria!
Martell, ara ho entec, home! :-)
Publica un comentari a l'entrada