fa molt dies que no tinc notícies seves. cap trobada, cap trucada, cap missatge. m’agradaria saber com està, què fa, les seves novetats. i també m’agradaria tenir constància de que alguna vegada pensa en mi, i que també té ganes de saber com estic, què faig, les meves novetats.
segurament és de vacances i no hi ha res més de nou que això.
però el meu cap a vegades s’imagina coses. i em fa patir quan no caldria.
estic pendent del telèfon, del correu. i cada cop que hi veig un missatge o una trucada penso: serà? però no és.
sovint és pitjor: moltes vegades em surten missatges de publicitat. últimament al correu la majoria de missatges que rebo són missatges d’spam. aquest estiu sembla que s’han multiplicat, i haurien d’anar directes a la brossa.
per això cada vegada que obro un missatge tinc un desengany perquè no és seu, i un altre perquè és per a llençar!
feia dies que no estava per casa, i al tornar la senyora de la telefònica em diu que tinc dos missatges de veu. els he escoltat, tota esperançada, pensant que aquest cop sí. i ... no, eren dos missatges de propaganda. una altre desengany doble!
11 comentaris:
Quan més esperem una cosa, més costa que arribi.
Els únics que no fallen mai són aquests tele-operadors publicitaris que només fan nosa ;-DD
Té raó McAbeu, Kika, quantes més espectatives poses en una cosa o en una persona, menys probabilitat de què succeeixin. Quan menys hi pensis, caurà. No perdis l´esperança però no et capfiquis, "busca" alternatives, coses que et distreguin i t´omplin.
Al final, tot torna al seu lloc.
El més primordial ja ho han dit en Mac i País secret. Si vols, jo et puc enviar de tant en tant algún correuet divertit. Ja sé que no és el que vols..., però va bé per desemboirar el magí ;)
Un petó.
Uiii! Si això et fa sentir malament, vol dir que tens sentiments...
Aquesta persona que no et diu res, no pensa que pots estar patint?
Potser li calia desconectar del tot TOT?
Si no és així, potser millor que tingui una bona excusa!
Una abraçada kika, que tothom,(per sort), ha estat (o acaba) esperant una trucada.
Som humans, som passió.
Àngels
McAbeu, fan moltissima nosa... brrr
Pais secret, a vegades decideixo pensar-hi menys, per fer que augmenti la probabilitat de que passi :-DDD
Trini, els correus personals van be per compensar el mal rollo de l'spam, i si a mes son divertits!!!
Angels, aixo, mes val que tingui una bona excusa, i si no... que? res... dema sera un altre dia i tot ho veurem diferent :-)
Noia... potser que deixis de patir...
No és senzill, mai ho és, què puc dir jo?, he patit massa!
Mira endavant, busca alternatives i bones amistats per plorar si cal, però també per gaudir.
Que estem a l'era de la comunicació!
C.O.M.U.N.I.C.A.C.I.Ó.!(ACCIÓ I EFECTE DE COMUNICAR-SE.)
Si no, el que diu la Joana.
Ànims.
Kika, això no és ben bé un correu, és una invitació perquè vinguis un moment al meu blog, quan puguis.
Tinc una flor per tu, maca!
Aquest trekie ariba tard, i potser a hores d'ara ja s'ha produït "The contact". si no és així, com diria el senyor Spock (el de debò, vull dir), com que patir no és lògic i no condueix a res.... viu! Bé, no sé si és un spock o l'altre... Tant se val :)
Una abraçada!
Joana, em sembla que he fet una mica tal com dius tu. trobant gent i coses per fer, es més facil mirar endavant i deixar de mirar endarrere.
Agnès, que vols dir? que hauria d'haver buscat jo el contacte? però és que volia que em busquessin!!! :-)
Pais secret, fa dies que estic fora de contacte. fa poc he vist la teva flor i m'ha fet molta il·lusio. penso posar-me al dia contestar tot el que tinc pendent aviat. moltes gràcies!!!
Spock, si, ja s'ha produit 'the contact'... millor aixi. de totes maneres, us dono la rao a tots dos spocks!!! :-)
Aquesta sensació que tant bé descrius és horrorosa... s'acaba odiant tots els mitjans de comunicació i penses si no existissin...
Tot passa, tant les coses bones com les dolentes, no? Una abraçada foooorta!
Publica un comentari a l'entrada