l’aventura ha començat quan passaven vint-i-cinc minuts de les vuit del matí. i en pocs segons les pereses i les pors s’havien esvaït, com ja estava previst.
a l’anar fent quilòmetres, com per art de màgia, la gent anava desapareixent. cada cop es veia menys gent per la carretera i menys gent per fora de la carretera. cada cop hi havia menys cotxes per la carretera i menys cases per fora de la carretera.
fins que hem arribat a un punt on erem soles: no hi havia ningú més per la carretera ni es veia a ningú per fora de la carretera. només algun cotxe de tant en tant venia en sentit contrari. al votant només gran extensions de camps plans: alguns grocs, els sembrats; altres vermells, només de terra.
i al mig dels camps, sense cap ordre ni cap raó aparent, un o dos arbres. que hi feien aquells arbres allí? qui els hi havia posat? quan? perquè?
un paisatge inesperat. m’ha fet pensar en pel·lícules futuristes i en la fi del món. potser era degut a que estava una mica cansada de conduir, però a mi m’ha semblat que era el paisatge.
m’ha semblat entendre les raons per les quals don quixot veia visions per aquí, ja que amb:
la calor, molt intensa
la claror, el color la llum de l’aire
el paisatge, groc brillant
el vent, tant calent que quasi bé mareja
el que no entenc és com el seu company i tots els altres no en veien també!
en mig d’aquest paisatge de cop i volta se’ns acaba l’autopista! fins aleshores haviem anat per una autovia que anava a ciudad real, o al menys, això deia. i en sec ens obliguen a agafar una sortida on les úniques opcions eren albacete i madrit. l’instint m’ha fet anar cap a albacete, però de seguida que he pogut he parat per a comprovar el mapa: haviem d’anar en direcció a madrit.
seguim per unes carreteres locals, sense senyals de ciudad real, però en la direcció correcta, i de cop, sense demanar-nos la opinió en tornen a fer entrar en una autovia en direcció a ciudad real.
bé, d’aquest cop no em queixo ja que ha estat un bon regal permetre’m fer els últims quilòmetres per autovia, ja que estava bastant cansada.
hem arribat a manzanares amb ganes de dinar i de fer una bona migdiada.
... avui sí, que puc dir que he fet un:
kika’s log, stardate 20090722
7 comentaris:
Uffff fa molta calor aqui, doncs on tu ets ni m'ho imagino!!
Bon viatge.
hahaha m'ha fet gràcia que escriguis "madrit", jo solc escriure "madriT" que em van dir que tenia una majúscula ;P
Bona ruta! :D i compte amb els miratges, que la calor fa coses estranyes!
Doncs si haguessis anat cap a Albacete, hauries trobat un lloc que es diu la laguna de Ruidera, que és on neix el Guadiana i és molt maco, entre tanta sequera i tot tan groc, allò no saps d'on surt. Farà uns set anys i vaig anar a Valdepeñas i allò tan plà i groc, em sembla que em fa com al Quijote, no és per a mi.
Passa-t'ho bé per terres manxegues.
Joana, amb aixo del temps hem estat molt de sort, ja que de moment esta bastant nuvol per aqui, cosa que s'agraeix molt
Clidice, bona aquesta de la majúscula! :-D
Joana, es veu que el guadiana deixa molt llocs macos al seu pas. el cas que nosaltres estavem de ruta cap a extremadura, i no ens ehme entretingut gaire pel cami,nomes per descansar.
avui anem a merida, i potser el guadiana ens sorprendra allí!
Que t'ho passis molt bé. Bones vacances!
És el que te la Manxa...
Que vagin molt bé les vacances
T'esperem perquè ens expliquis més cosetes del viatge!
Publica un comentari a l'entrada