crec que és bo considerar el respecte com un valor fonamental sempre, inclús en els casos extrems, és a dir, com un valor absolut, perquè:
1) totes les situacions que són conseqüència de la falta de respecte fan patir i no són desitjables.
2) si el respecte fos considerat com un valor absolut per tothom, estaríem en una situació òptima (millor impossible!). no hi hauria cap raó per haver de pensar en situacions de conflicte.
si tots ho poguéssim decidir alhora, triaríem el respecte com a valor fonamental.
com que no ho podem fer, hem de decidir si triem el respecte com a valor personal.
cadascú pot triar entre:
1) mai
2) sempre
3) depèn amb qui
què em fa desestimar el respecte com a valor fonamental? la por. tinc por quan em sento inferior, amenaçat, ... i per tal defensar-me abandono els meus valors. si no tinguéssim por, no caldria perdre mai el respecte.
quan tenim por? quan pensem que la nostra existència està en perill. però què és la pròpia existència? què som?
1) som el braç que ens poden trencar?
2) som l’orgull que ens poden ferir?
3) som l’esperança que ens poden destruir?
4) som el sentiment que ens poden induir?
5) som alguna cosa que ningú pot arribar a tocar?
podem fer compatible el respecte amb la preservació de la pròpia existència si ens podem convèncer de què el que som de veritat és una cosa que no la pot arribar a tocar ningú, que és absoluta en el sentit que no ens la poden prendre ni canviar. si ens convencem de què el que som no depèn de res ni de ningú, de que som lliures de tot. aleshores no hi haurà res que ens faci por, i per tant, res que ens faci perdre el respecte.
i així:
1) no caldria triar quins valors s’han de respectar
2) el respecte com a valor absolut no entraria en contradicció amb preservar la pròpia existència
3) el fragment d’‘oikía’ aplicaria fins i tot al borg
és una solució extrema per a casos extrems.
dissabte, de novembre 29, 2008
dijous, de novembre 27, 2008
stardate: falta de respecte
el borg és l’espècie més temuda per la federació. el seu objectiu és assimilar totes les espècies que es va trobant. de cada espècie agaf el que considera que és bo, i desestima la resta. a la pràctica vol dir que cada espècie que s’ha trobat amb el borg ha deixat d’existir. i després de cada trobada el borg s’ha perfeccionat una mica més.
per això tots els capitans de la federació no han dubtat en violar la ‘prime directive’ quan s’han hagut d’enfrontar amb el borg. era la por a la anihilació la que els feia perdre tot el respecte.
però ben mirat, no està clar que el borg s’hagi de considerar l’encarnació del mal. el borg té un objectiu que per sí mateix no és criticable: perfeccionar-se. i té una manera de fer que li va bé (és òptima) per aconseguir el seu objectiu: agafar tot allò que li sembla bo. és només la falta de respecte cap als altres el que el fa dolent. i és això el que ens el fa témer.
quan et trobes un borg pel carrer, algú que vol agafar el millor de tu, sense tenir-te en compte, què pots fer? si el tractes amb respecte t’assimilarà i desapareixeràs, ja no tornaràs a ser tal com eres. si no el tractes amb respecte, vol dir que et poses al seu nivell, i hauràs de viure en un món sense respecte. amb por.
si fóssim “conscients que, darrere de qualsevol conflicte, hi ha uns rostres, unes vides amb noms i cognoms. Persones que volen viure amb Pau, que volen ser felices” (OIKÍA, 26.11.2008), estaríem millor? fins i tot en el cas del borg?
per això tots els capitans de la federació no han dubtat en violar la ‘prime directive’ quan s’han hagut d’enfrontar amb el borg. era la por a la anihilació la que els feia perdre tot el respecte.
però ben mirat, no està clar que el borg s’hagi de considerar l’encarnació del mal. el borg té un objectiu que per sí mateix no és criticable: perfeccionar-se. i té una manera de fer que li va bé (és òptima) per aconseguir el seu objectiu: agafar tot allò que li sembla bo. és només la falta de respecte cap als altres el que el fa dolent. i és això el que ens el fa témer.
quan et trobes un borg pel carrer, algú que vol agafar el millor de tu, sense tenir-te en compte, què pots fer? si el tractes amb respecte t’assimilarà i desapareixeràs, ja no tornaràs a ser tal com eres. si no el tractes amb respecte, vol dir que et poses al seu nivell, i hauràs de viure en un món sense respecte. amb por.
si fóssim “conscients que, darrere de qualsevol conflicte, hi ha uns rostres, unes vides amb noms i cognoms. Persones que volen viure amb Pau, que volen ser felices” (OIKÍA, 26.11.2008), estaríem millor? fins i tot en el cas del borg?
dimarts, de novembre 25, 2008
stardate: respecte
la principal raó darrera la ‘prime directive’ és el respecte.
la ‘prime directive’ obliga als exploradors de l’espai a respectar totes les civilitzacions que es van trobant, siguin com siguin. el fet que estigui fonamentada en el respecte és el que fa que la valori tant, perquè penso que el respecte és un valor fonamental, potser el valor fonamental.
si es pren literalment, es a dir, si es vol evitar totalment interferir en el desenvolupament normal de les societats que es van trobant, potser no s’hauria de sortir de casa. una aplicació estricta del principi faria que es perdés tot el sentit que se li vol donar.
però si ens posem en l’altre extrem, el que hi trobem són els valors dels ‘conquistadores’. i ho escric en espanyol perquè la paraula s’ho val. ja que en més d’una llengua es fa servir per a fer referència al tractament que els espanyols han donat a les civilitzacions que s’han anat trobant al llarg de la història. imposició de valors i maneres de fer sense manies. suposo que no cal donar-ne detalls.
tots els extrems són dolents... per això, cada vegada que s’invoca la ‘prime directive’ s’ha de pensar bé quina interpretació se li vol donar. i el grau d’influència hauria de dependre de quin tipus de civilització tenim al davant.
quan ens sentim relativament superiors, podem pensar que seria bo que una civilització que considerem menys desenvolupada ens prengués com a model; i fins i tot pensar que els fem un favor si els convencem. per altra banda, al fer-ho, els prenem la llibertat de triar les seves pròpies experiències, i potser estarem privant-los d’algunes etapes de desenvolupament. aquest és un dilema que potser vivim cada dia amb els fills.
quan ens sentim relativament inferiors, abans que deixar-nos aixafar voldrem fer el que sigui per defensar-nos. en aquesta situació és fàcil que deixem de considerar el respecte com a valor fonamental a l’hora de prendre decisions, i que no tinguem gaires manies en violar la ‘prime directive’.
què ens fa sentir superiors o inferiors? la por? hem de permetre que la por ens faci perdre el respecte com a valor fonamental?
la ‘prime directive’ obliga als exploradors de l’espai a respectar totes les civilitzacions que es van trobant, siguin com siguin. el fet que estigui fonamentada en el respecte és el que fa que la valori tant, perquè penso que el respecte és un valor fonamental, potser el valor fonamental.
si es pren literalment, es a dir, si es vol evitar totalment interferir en el desenvolupament normal de les societats que es van trobant, potser no s’hauria de sortir de casa. una aplicació estricta del principi faria que es perdés tot el sentit que se li vol donar.
però si ens posem en l’altre extrem, el que hi trobem són els valors dels ‘conquistadores’. i ho escric en espanyol perquè la paraula s’ho val. ja que en més d’una llengua es fa servir per a fer referència al tractament que els espanyols han donat a les civilitzacions que s’han anat trobant al llarg de la història. imposició de valors i maneres de fer sense manies. suposo que no cal donar-ne detalls.
tots els extrems són dolents... per això, cada vegada que s’invoca la ‘prime directive’ s’ha de pensar bé quina interpretació se li vol donar. i el grau d’influència hauria de dependre de quin tipus de civilització tenim al davant.
quan ens sentim relativament superiors, podem pensar que seria bo que una civilització que considerem menys desenvolupada ens prengués com a model; i fins i tot pensar que els fem un favor si els convencem. per altra banda, al fer-ho, els prenem la llibertat de triar les seves pròpies experiències, i potser estarem privant-los d’algunes etapes de desenvolupament. aquest és un dilema que potser vivim cada dia amb els fills.
quan ens sentim relativament inferiors, abans que deixar-nos aixafar voldrem fer el que sigui per defensar-nos. en aquesta situació és fàcil que deixem de considerar el respecte com a valor fonamental a l’hora de prendre decisions, i que no tinguem gaires manies en violar la ‘prime directive’.
què ens fa sentir superiors o inferiors? la por? hem de permetre que la por ens faci perdre el respecte com a valor fonamental?
diumenge, de novembre 23, 2008
stardate: raons
el principi general de la federació de planetes, és la ‘prime directive’.
la ‘prime directive’ prohibeix a tot el personal de la starfleet interferir en el desenvolupament normal de les societats que es troben. la raó del principi és clarament evitar que la federació imposi les seves idees i valors sobre els altres.
el capità picard es va plantejar moltes vegades la validesa d’aquest principi, i més d’una vegada va decidir violar-lo. la raó del capità també em sembla clara: hi ha vegades que veus que la gent va tant mal encaminada que estàs segur que els faràs un favor forçant-los a canviar de direcció. això clarament és una senyal de la pretensió de tenir uns valors superiors.
aquest és un dilema dels més grans que em sembla que podem trobar: provar de convèncer que la nostra opinió pot servir o deixar completa llibertat a les decisions dels altres.
des de fa uns anys que aquest dilema l’he solucionat decantant-me cap a la ‘prime directive’. no sé si per qüestions del ‘superego’ de Freud o perquè mai m’he considerat a l’alçada del capità Picard. en qualsevol cas, fa temps que practico una espècie d’auto-censura sobre manifestar les meves opinions i valors als que m’envolten.
la raó dels logs d’aquest blog és provar d’anar més enllà de la ‘prime directive’ d’una manera indirecta. fer saber la meva opinió i la meva valoració dels comportaments i situacions que em vaig trobant, per si a algú en algun moment li pot fer servei.
la ‘prime directive’ prohibeix a tot el personal de la starfleet interferir en el desenvolupament normal de les societats que es troben. la raó del principi és clarament evitar que la federació imposi les seves idees i valors sobre els altres.
el capità picard es va plantejar moltes vegades la validesa d’aquest principi, i més d’una vegada va decidir violar-lo. la raó del capità també em sembla clara: hi ha vegades que veus que la gent va tant mal encaminada que estàs segur que els faràs un favor forçant-los a canviar de direcció. això clarament és una senyal de la pretensió de tenir uns valors superiors.
aquest és un dilema dels més grans que em sembla que podem trobar: provar de convèncer que la nostra opinió pot servir o deixar completa llibertat a les decisions dels altres.
des de fa uns anys que aquest dilema l’he solucionat decantant-me cap a la ‘prime directive’. no sé si per qüestions del ‘superego’ de Freud o perquè mai m’he considerat a l’alçada del capità Picard. en qualsevol cas, fa temps que practico una espècie d’auto-censura sobre manifestar les meves opinions i valors als que m’envolten.
la raó dels logs d’aquest blog és provar d’anar més enllà de la ‘prime directive’ d’una manera indirecta. fer saber la meva opinió i la meva valoració dels comportaments i situacions que em vaig trobant, per si a algú en algun moment li pot fer servei.
divendres, de novembre 21, 2008
stardate: inici
aquest és un blog sense 'b'
un log com els del capità de l'enterprise
per recollir tot el que pugui dels viatges
que espero que em segueixin portant
a explorar mons nous i estranys
a cercar noves vides i noves civilitzacions
a atrevir-me a anar allà on no ha anat ningú
Subscriure's a:
Missatges (Atom)