stardate: help

també sóc jo
joan dausa

stardate: barbablava

l’amelie nothomb ha estat una gran descoberta. de moment només he llegit aquest llibre, però en penso llegir molts més. la història és molt interessant des del començament. els diàlegs fan la lectura dinàmica. els personatges són espectaculars. la lectura és un fantàstic entreteniment. tot plegat és una gran troballa.

stardate: punts de vista polítics

esta clar que les persones construim afinitats i confiança amb altres persones. però no ho fem de qualsevol manera. quan coneixem una persona ens fixem en algunes de les seves caraterístiques i segons com siguin aquestes decidim tenir-li més o menys confiança, i voler-la més o menys a prop.

les semblances en els orígens que tinguem amb algunes persones poden fer que sentim aquestes més properes. aquestes semblances poden ser geogràfiques, religioses, racials, professionals, ... en diferent moments de la història algunes característiques han tingut un paper més relevant que altres.

actualment als eeuu s’ha observat que la política és la característica que més fa servir la gent quan ha de posar confiança en algú. la gent sent molt més propera a les persones del seu mateix partit i molt distant a les persones que són del partit de la competència.

la relevància d’aquest fenòmen no és queda només en com es formen els cercles d’amics. sinó que aquest criteri també influeix les decision de a qui contractar, amb qui et vols casar, en qui confies, a qui vols discriminar, ...

aquesta valoració dels punts de vista polítics fa que considerem aquells que no els comparteixen com a mancats de la moralitat bàsica: com si no tinguessin prou compassió i no s’estimessin prou el país.

argumenten que això passa degut a la davallada del paper de la religió. ara ja no hi ha figures públiques (capellans) que discuteixin temes morals directament i la gent es fabrica les seves propies creences. per altra banda, hi ha hagut un augment considerable de les discussions polítiques i de les pretensions dels polítics d’abarcar amb el seu discurs tots els aspectes de la vida de la gent.

contra aquestes possibles amenaces, jo faré un esforç per incloure sempre algún unionista en els meus cercles socials.

stardate: honestetat intel·lectual

em critiquen, i si poguessin em condemnarien, per tenir a la meva pàgina web uns links a les pàgines de l’anc i de l’omnium. em recomanen que els tregui per tal de donar una imatge neutral a l’exterior. m’intenten convèncer que si no ho faig la meva feina no es pot considerar neutral. que no tindrà cap valor perquè serà sempre esbiaixada. tot això clarament ve de part d’una persona que té unes visions extremadament radicals sobre el procés.

no li he fet ni cas. els links de la meva pàgina web es mantenen. estic segura que no afecten gens la qualitat i la neutralitat de la feina que faig. crec en l’honestetat intelectual. i penso que aquesta passa per ensenyar totes les cartes. no s’hi val a amagar els desitjos i les preferències ideològiques per tal de semblar neutrals. ningú és neutral. per tant, qui s’ho auto-anomeni peca de mentider.

stardate: el full de ruta

els experts diuen que hauria de ser així:

1.    els partits han de determinar clarament i consensuar els punts que presentaran a les eleccions i que defensaran si guanyen.

2.    convocar eleccions (plebiscitàries)

3.    declaració solemne de la independència

4.    buscar suport internacional

5.    crear estructures d’estat propi

6.    quan tot estigui a punt, desenganxar el funcionament de l’estat espanyol i proclamació efectiva de la independència.

A mi tot això em sona molt familiar. De fet, ara fa dos anys ja vam començar un procés semblant:

1.    setembre 2012: els partits (ciu, erc, psc, icv, cup) signen un compromís de convocar una consulta

2.    novembre 2012: eleccions

3.    gener 2013: declaració solemne de sobirania

4.    fa mesos que estem buscant suport internacional

5.    fa mesos que diuen que estan creant estructures d’estat

però no ha passat res més. tot el que depen de la gent ha passat, però tot allò que depen del govern no s’ha donat. de fet, la declaració de sobirania no ha servit per res.

la consulta que van prometre es podia haver fet des de principis del 2013 ni ha passat ni passarà. primer van decidir data i pregunta sense explicar com farien servir els resultats. després han dit que els resultats no serviran per res.

les estructures d’estat ningú les ha vist per ara.

la raó per la que no s’avança és la falta de voluntat política del govern, i només del govern. perquè els altres partits, sobretot la cup, han demostrat deixar de banda diferències per donar costat a la causa de país.

el full de ruta que proposen ara és igual que l’anterior,i segueix depenent només de la voluntat política del govern.

si el procés se’n va en orris només serà culpa del govern, del nostre govern!

stardate: una solució a mig camí

la falta de voluntat política que fins ara criticàvem al govern espanyol ara la tenim a casa. als nostres partits els falta una mica de voluntat política.

demanar una llista única és demanar massa.

només caldria que els partits que volen la independència signessin un compromís de portar-la a terme si aconsegueixen una majoria en les eleccions.

amb això respondrien al clam de la societat. i amb això demostrarien la seva clara voluntat de servir al país.

a les eleccions cada partit hi aniria amb el seu programa, on el punt sobre la independència estaria clar pels que han signat l’acord.

després de les eleccions els partits haurien de fer com sempre: intentar formar les majories que els convenen, segons els seus programes. i si formen una majoria per la independència l’haurien de portar endavant.

stardate: retorn a killybegs

la història d’un traidor. escrita amb l’objetiu de reconciliar-se amb un amic. escrita per ajudar l’autor a païr la seva pròpia història. basada en fets reals. una història que ajuda molt a entendre un tros de la nostra actualitat.

la seva lectura i la conversa amb les altres m’han fet arribar a la conclusió que el traïdors només poden existir en la mesura que els defineixen així els altres. ningú pot ser traïdor tot sol. tots prenem decisions. cada decisió està motivada per algún objectiu. per això totes les decisions tenen com a finalitat aconseguir algun objectiu.

poden estar equivocades, i en aquest cas pot ser que en allunyin de l’objectiu. en aquest cas l’equivocació ve de la manca d’informació disponible alhora de prendre la decisió.

poden estar motivades per objectius que només el propi autor sap. en aquest cas si les decisions preses són consistents amb els seus propis objectius, siguin aquests els que siguin, no hi ha cap raó per definir-ho com a traïció.

no és fins que terceres persones declaren les decisions inconsistents amb els objectius suposats que aparaeix la raó per la traïció.

Va dir que els estrangers eren ells. Els protestants, els unionistes, els descendents de colons, instal·lats a les nostres cases i a les nostres terres per l’espasa de Cromwell. Va dir que teníem dret als mateixos drets que ells i al mateix respecte. Va dir que era una qüestió de dignitat.

Llavors vaig renunciar a morir. I també a viure. Estaria en un altre lloc, entre el cel i la terra. Els donaria pel sac a tots! Als anglesos i a l’IRA! No paraven de donar ordres! No aguantava més la guerra, els herois, la meva comunitat asfixiant. Estava cansat. Cansat de combatre, de manifestar-me, cansat de la presó, cansat de la clandestinitat i del silenci, cansat de les pregàries repetides des de la infantesa, cansat de l’odi, la ràbia i la por, cansat de les nostres pells terroses, de les nostres sabates foradades, dels nostres impermeables molls a l’interior.

Déu ens ha fet catòlics, el fusell ens ha fet iguals.

Al vespre, volia l’alliberament. Al matí, encara em creia una mica el gran Tyrone Meehan.

les entrevistes a l’autor de tv3 i de vilaweb ajuden molt a entendre la història i el perquè del llibre.