dijous, de desembre 05, 2013

stardate: sabatilles o mitjons

m'encanten.
fetes a mà a turquia.
regalades.
ben ajustades als peus.
calentetes.


dimarts, de desembre 03, 2013

stardate: notícies d'avui

1. l'atur.

L'atur registrat puja a Catalunya en 4.512 persones al novembre, fins als 638.344 desocupats
A l'Estat baixa per primer cop en 17 anys en un mes de novembre (-2.475), i ara hi ha 4.808.908 persones a l'atur
ARA, 3-12-2013

al novembre l'atur puja a catalunya i baixa a la resta de l'estat. 
això és la notícia. la veritat és que totes dues quantitats són molt petites. tant petites que no es poden considerar significatives, ni la catalana, i encara menys l'espanyola.
a més a més, donat que l'atur es comptabilitza amb els registres de l'inem, la taxa d'atur només reflecteix la proporció de la població activa que està cobrant el subsidi d'atur. perquè els aturats que ja no el poden cobrar no tenen cap necessitat d'estar registrats a l'inem, per tant no compten com aturats.
per tant, quan la taxa d'atur baixa només ens permet saber que hi ha menys gent registrada a l'inem. i això pot ser o bé perquè gent que estava cobrant de l'atur ha trobat feina o bé perquè gent que estava cobrant de l'atur ha acabat el subsidi.
per això, una explicació consistent amb aquestes dades és la següent: a catalunya encara hi ha gent que perd la feina i comença a cobrar de l'atur, mentre que a la resta de l'estat, els aturats fa tant temps que ho estan que ja van perdent la possibilitat de rebre subsidis.
la baixada de l'atur serà una bona notícia només si va acompanyada d'una pujada de l'ocupació. és a dir, només si alhora hi ha evidència de que s'han creat nous llocs de treball. mentre les notícies només parlin de empreses que tanquen o que redueixen personal, els números de l'atur són irrellevants.
però de totes maneres n'han volgut fer notícia



2. la corrupció.

Espanya, el segon país després de Síria on més augmenta la percepció de corrupció
A nivell europeu, se situa a la meitat inferior del rànquing de l'Índex de Percepció de la Corrupció de la ONG Transparència Internacional, per sota de Xipre i Portugal i per damunt de Lituània i Eslovènia
ARA 3-12-2013

espanya baixa deu llocs en el ranking de transparència durant l'últim any.
s'han publicat uns índex de corrupció que situen a espanya just per sota de brunei i polònia i just al davant de cap verd. i a nivell europeu per sota de xipre i portugal i per sobre de lituània i eslovènia.
com pot ser que mentre per la resta de països l'índex de corrupció és manté estable en el temps, a espanya faci aquest salt tan gran en només un any?
la corrupció no és pot medir directament ja que d'entrada no és observable. de fet només a vegades és observable.
els índexs de corrupció es construeixen a partir d'enquestes que es fan a empresaris i polítics involucrats en afers internacionals. és a partir de les impressions d'empresaris estrangers que negocien amb empreses o administracions espanyoles que es calcula l'índex de corrupció d'aquí. per tant, el canvi dràstic de l'índex de corrupció espanyol durant l'últim any només es deu al canvi d'opinió d'una gran part dels experts enquestats.
ara sabem del cas bárcenas, però fa molts anys que era el bárcenas era actiu i la gent no en sabíem res. aleshores espanya ja era un país molt corrupte, en part gràcies al bárcenas,  però com que ningú ho sabia els índexs de corrupció no ho reflectien. ara també sabem que a espanya, per molt corrupte que se't declari la justícia és molt lleu. per tant tothom sap que la corrupció surt molt barata i això només pot ser un indicador de que l'iceberg que no es veu deu ser mooolt gran.
clarament mai podrem saber del cert quanta corrupció hi ha en un país. l´únic que podem saber és que segur que n'hi ha més de la que s'ha descobert. de fet jo diria que la corrupció és com un iceberg del que només en veiem la punta. de totes maneres, el que sens dubte representa l'índex de corrupció és una mesura de la confiança de la resta del món en una administració. i per això amb aquest indicador ja n'hi ha prou per destrossar les esperances d'un país.

3. tertulians

molt sovint trobo les tertúlies dels matins a les ràdios avorrides. sempre tenen la mateixa estructura. tres o quatre persones amb diferents opinions. i cada una repeteix el seu sermó. mai ningú arriba a convèncer ningú altre. com si fos un guió de teatre. ho fan com a lloros. a vegades amb més gràcia altres vegades de manera més sosa. ho fan així que per això cobren. cada un deu cobrar per dir allò que ha pactat que diria. i ja està. és com una partida de parxís. als tertulians de seguida se'ls veu el color que fan servir, i el faran servir durant tota la partida. mai canviaran de color.
jo penso que ni la vida ni la política són com partides de parxís. que la comunicació entre la gent serveix per aprendre. i quan aprenem evolucionem, i això en pots portar a canviar d'idea. perquè clarament no podem assumir que hem nascut amb tot après!
però les tertúlies no són comunicació, són només comèdia: una representació teatral dels diferents punts de vista. serveixen per oferir a l'audiència tots els punts de vista possibles.
a una de les tertúlies d'avui hi faltava una persona: la posició unionista-pepera. per això ha estat més avorrida del compte.
de fet, com que cada vegada hi ha menys unionistes segurament cada vegada aquests tertulians són més escassos. i això potser far que cada vegada cobrin més!!!



stardate: no te’n pots fiar de ningú



fa uns anys vaig anar de visita a siria. em va agradar tant que al cap d’uns anys hi vaig tornar. damasc, alep, hamas, ... però sobretot palmira i el desert.

amb el guia de la primera visita hi vaig tenir algunes converses. de fet el vaig interrogar una mica sobre el país. tenia pinta de bona persona i semblava un noi raonable. no feia massa que tenien a baixar al-àssad com a cap de l’estat i n’estaven contents.

abans hi havia hagut el seu pare, que es veu que era molt pitjor. feia de dictador i havia preparat el seu fill gran, un amb pinta de ser un militar intransigent, per ser l’hereu. per ‘sort’ el germà gran va morir en un accident abans de que l’haguessin de patir.

aleshores el pare va replanificar l’herència i va anar a buscar al seu fill petit, el baixar. fins aleshores, aquest havia estat deslliurat de responsabilitats polítiques i mai havia volgut implicar-s’hi. de fet va estudiar medicina, va anar a l’estranger a especialitzar-se. es va casar i feia d’oftalmòleg. tot això ho va deixar per anar a subsituir al seu pare com a president de siria.

llavors encara la gent estava contenta amb el canvi. tenien esperances que amb el baixar les coses canviessin. i ja veus:


L'ONU implica Al-Assad en crims de guerra a Síria

Té proves que els càrrecs més alts del règim, inclòs el president, van autoritzar "crims de guerra i crims contra la humanitat"


ARA 2-12-2013

diumenge, de desembre 01, 2013

stardate: 4 portes





és una casualitat que en tots els llibres de la kate morton hi hagi una porta a la portada? 
me n'he llegit dos i potser m'hauré de llegir els altres dos per poder saber la resposta.
encara que a les versions catalanes (i castellanes) això no passa!


 









divendres, de novembre 29, 2013

stardate: l'atenció



"la meditació [serveix] per a tenir una ment sana"

"una petita migidada reinicia el cervell"


"el teu enfocament determina la teva realitat ... això deia Yoda a La Guerra de les Galàxies i qualsevol científic cognitiu estaria d'acord amb ell"

"l'atenció és com un múscul mental que s'enforteix a mesura que s'exercita"

"en comptes de pensar que el seu cap és un idiota pensarà: vaja, ja torno a estar enfadada. i la diferència és gran
...
permet tenir major llibertat interior, et pots recuperar molt més ràpidament d'aquest enuig"






dilluns, de novembre 11, 2013

stardate: avui ...




100 CURIOSITATS DE LA MEDICINA
De la farmaciola dels neandertals a la teràpia gènica




Epidèmies d’origen desconegut, antimatèria per mirar l’interior del cos, sang de color verd, malalties virtuals, un gen que ens fa estúpids, els remeis que feien servir els neandertals, els problemes de la medicina a l’espai, el trasplantament més fastigós imaginable, sagnies medievals i teràpies gèniques. La medicina és molt més que la lluita contra el càncer i l’alzheimer. Des de la més remota antiguitat els humans hem lluitat contra les malalties, en una història plena d’anècdotes que van des del més absurda fins a les més brillants.


Daniel Closa i Autet (Barcelona, 1961) és doctor en Biologia i investigador del CSIC. Actualment dirigeix un grup de recerca a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. El 1994 va guanyar el Premi de Novel·la Científica amb la novel·la Tots som parents. També és autor d’obres de ficció, com Setembre de passió i El secret de l’almogàver, i de divulgació científica, com Blocs de ciència, 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt, 100 mites de la ciència i 100 invents que han canviat el món. És col·laborador de diferents programes de ràdio i televisió i autor del blog Centpeus de divulgació científica.




AVUI A LES 8 DEL VESPRE

PRESENTACIÓ A CÀRREC DEL SEU AUTOR A 


L'ATENEU MULEI  DE MOLINS DE REI

CARRER PONENT 15,








dijous, de novembre 07, 2013

stardate: avui ... pessimisme

tinc dies de clar optimisme. quan sembla que les coses avancen pel bon camí. que els esforços van donant el seu fruit. que està clar el que la gent vol. que els polítics no tenen més remei que portar a terme les demandes de la gent. que de fet ja ho estan fent. que si van a poc a poc es perquè ho estan fent bé. no és fàcil però ens en sortirem.

però avui no. avui és un dia d'aquells de clar pessimisme.