...el dolor és el vehicle de la transformació més eficaç i descarnat que existeix. Sense dolor, per molt que se sàpiga, no es canvia.
La indignació, la desesperació i la ràbia (dolor) són catalitzadors de canvi.
L'aversió al risc i a allò desconegut és el combustible del conservadorisme que tan bé sap explotar la dreta.
La por al diferent, a allò desconegut serveix per enfrontar pobres contra pobres ...
Deia Vicent Andrés Estellés: "Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot."
Mai no s'està prou alerta amb l'esperit del temps, mai no s'empra prou la raó en contra del dogmatisme ideològic, en contra de la imposició intel·lectual, vinga d'on vinga. L?esforç no és mai suficient si no mantenim els sentits i la ment crítica ben viva i alerta. Cal tenir les idees clares i alhora la humilitat de no voler-les imposar, cal accedir a la saviesa des de l'escepticisme i la modèstia, des de la prudència i el risc d'equivocar-se. Perquè hi ha en la nostra naturalesa biològica un tremp, un impuls innat que ens allunya de la raó dels nostres deures morals més elementals. Que ens acosta a la selva més pretèrita, al fanatisme tribal, a la violència desfermada del grup, a aquell passat de sang i terror del qual tots provenim.
