divendres, de novembre 29, 2019

stardate: teoria de la gravedad



Nadie nos advierte, pero el infierno vive en nosotros bajo la forma de la indeferencia.

"Toda la inmortalidad que puedes desear está presente / aquí y ahora," escribió el poeta chileno Gonzalo Millán ...


... y me pregunté con cuánta vida se pagan esos golpes que no dejan marca ni los huesos rotos. Cuánto habría que vivir -y cuánto coraje seria necesario- para entender que lo que más amamos, y lo que más nos ama, es, también, lo que mejor nos aniquila.


La única salida de emergencia es la que llevamos dentro.


dissabte, de novembre 23, 2019

dilluns, de novembre 11, 2019

stardate: la mort i la primavera



Es va acabar un altre estiu ...
amb aquesta mania d'anar tornant, la tardor era allí ...

dilluns, d’octubre 21, 2019

stardate: ser d'esquerres ...



...el dolor és el vehicle de la transformació més eficaç i descarnat que existeix. Sense dolor, per molt que se sàpiga, no es canvia.

La indignació, la desesperació i la ràbia (dolor) són catalitzadors de canvi.

L'aversió al risc i a allò desconegut és el combustible del conservadorisme que tan bé sap explotar la dreta.

La por al diferent, a allò desconegut serveix per enfrontar pobres contra pobres ...

Deia Vicent Andrés Estellés: "Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot."

stardate: sempre present


dimarts, d’octubre 01, 2019

stardate: l'esperit del temps



Mai no s'està prou alerta amb l'esperit del temps, mai no s'empra prou la raó en contra del dogmatisme ideològic, en contra de la imposició intel·lectual, vinga d'on vinga. L?esforç no és mai suficient si no mantenim els sentits i la ment crítica ben viva i alerta. Cal tenir les idees clares i alhora la humilitat de no voler-les imposar, cal accedir a la saviesa des de l'escepticisme i la modèstia, des de la prudència i el risc d'equivocar-se. Perquè hi ha en la nostra naturalesa biològica un tremp, un impuls innat que ens allunya de la raó dels nostres deures morals més elementals. Que ens acosta a la selva més pretèrita, al fanatisme tribal, a la violència desfermada del grup, a aquell passat de sang i terror del qual tots provenim.

dimarts, de setembre 17, 2019

stardate: sempre han parlat per nosaltres



Per això el moment en què ens vam fer plenament conscients de la nostra 'identitat' islàmica va ser el de reclamar els nostres drets com a dones, fent ben certa la dita de Rosa Luxemburg quan diu que qui no es mou no nota les cadenes.

... l'islam no és bo per a les dones perquè l'islam, com qualsevol altra religió monoteista, ha estat inventat, difós i imposat pels homes i pel sistema que en perpetua el poder, l'artista anteriorment conegut com a patriarcat.

dilluns, de setembre 09, 2019

dissabte, de setembre 07, 2019

diumenge, de setembre 01, 2019

stardate: educated



brutal!!!





I had been educated in the rhythms of the mountain, rhythms in which change is  was never fundamental, only cyclical.

To admit uncertainty is to admit to weakness, powerlessness, and to believe in yourself despite both. It is a frailty, but in this frailty there is a strength: the conviction to live in your own mind, and not in someone else's.

"It is a subject on which nothing final can be known." The subject Mill had in mind was the nature of women. Mill claimed that women have been coaxed, cajoled, shoved and squashed into a series of feminine contortions for so many centuries, that it is now quite impossible to define their natural abilities or aspirations.

When life itself seem lunatic, who knows where madness lies?

The thing about having a mental breakdown is that no matter how obvious it is that you are having one, it is somehow not obvious to you. I'm fine, you think. So what if I watched TV for twenty-four straight hours yesterday. I'm not falling apart. I'm just lazy. Why it's better to think yourself lazy than think yourself in distress, I'm not sure. But it was better. More than better: it was vital.

Guilt is the fear of one's own wretchedness. It has nothing to do with other people.

I am not the child my father raised, but he is the father who raised me.

We are all of us more complicated than the roles we are assigned in the stories other people tell. This is specially true in families.

dimarts, d’agost 27, 2019

dilluns, de juliol 29, 2019

stardate: primers llibres de l'estiu




Evidentemente todo se reduce a una cuestión de poder, convino Bobbi. Pero es más difícil determinar quién tiene el poder, así que preferimos optar por la 'simpatía' como sustituto. Es una cuestión que afecta incluso al discurso público. Acabamos preguntándonos qué país es más 'simpático,' Israel o Palestina.


... Erika seguia pensando que el matrimonio era una forma de esclavitud, ...



dissabte, de juliol 27, 2019

dijous, de juliol 11, 2019

stardate: ho tornarem a fer





no podem renunciar a la nostra voluntat i confiar que els nostres líders ens proporcionaran les societats que volem.

En ple segle XXI, lluitar per la llibertat podria semblar un anacronisme, tot i que en el fons és un privilegi.

"No som aquí per a trencar la llei, sinó per fer-la" deia el 1908 la sufragista Emmeline Pankhurst




dimecres, de juny 19, 2019

stardate: nine perfect strangers




A koan is a paradox or puzzle that Zen Buddhists use during meditation to help them on their quests towards enlightenment. The most famous one is this: What is the sound of one hand clapping?

Out of nowhere the mind comes forth.

Show me your original face, the one you had before your parents were born.

A koan demonstrates the inadequacy of logical thinking!

A master who lived as a hermit on a mountain was asked by a man, "What is the way?" and the master said, "What a fine mountain this is." The man felt frustrated. He said, "I am not asking you about the mountain, but about the way!" The master said, "So long as you cannot go beyond the mountain, my son, you cannot reach the way."

Out beyond the ideas of wrongdoing and rightdoing there is a field. I'll meet you there.

Thank you for that long, hot, sex-filled summer in Europe with Sol.
Thank you for that first year of my marriage to Henry which, to be honest, God, was one of the happiest of my life.
Thank you for a career that has given me virtually nothing but pleasure and I'm sorry for all that fuss about the review. I'm sure that reviewer is one of God's children too.
Thank you for my health, you've been quite generous in that regard, and it was rude of me to make such a fuss over a bad cold.
Thank you for friends who are more like family.
Thank you for my dad, even though you took him quite early.
Thank you for Bellinis and all champagne cocktails.
Sorry for complaining about a paper cut while others suffer atrocities. Although, to be frank, that's why I gave up believing in you -that whole paper cuts for some versus atrocities for others thing.

diumenge, de juny 09, 2019

dilluns, de juny 03, 2019

dilluns, de maig 27, 2019

dissabte, de maig 25, 2019

stardate: iron flowers


No somos flores -afirmó con rotundidad-. Como tú misma dijiste, Oráculo, somos hormigón y alambrada. Somos hierro. [...] Somos inteligentes y somos peligrosas. Los carceleros lo saben. Son conscientes de que, si colaboráramos entre nosotras, seríamos capaces de vencerlos. Tenemos que dejar de matarnos y luchas contra ellos.

divendres, de maig 03, 2019

dimarts, d’abril 23, 2019

dijous, d’abril 11, 2019

stardate: la confessió de la lleona



Fins que els lleons no s'inventin les pròpies històries, els caçadors seran sempre els herois de les narracions de caça.
Proverbi africà

Tot el nostre present és fet de passat.

Però el silenci és un ou al revés: la closca és dels altres, però qui es trenca som nosaltres.

Qui no ha après mai a voler, com pot preferir?

Només hi ha una manera de fugir d'un lloc: marxant de nosaltres. Només hi ha una manera de marxar ded nosaltres: estimant algú.

Quant d'espai hi ha, a dins nostre, per enterrar les nostres petites morts!

És al revés, dona: siens n'anem, seran les tombes les qui ens deixaran de cuidar a nosaltres.

Com més buida és la vida, més està habitada per aquells que ja se n'han anat: els exiliats, els bojos, els morts.

...tristesa no és plorar. Tristesa és no tenir per a qui plorar.

Voleu saber com morim? Però mai ningú no ha vingut a saber com vivim.

A la guerra, als pobres els maten. A la pau, els pobres es moren.


diumenge, d’abril 07, 2019