dimarts, de gener 31, 2017

stardate: a contraluz



Una noia es troba diferents homes, i d'un en un li expliquen les seves misèries. Ella els escolta amb molta atenció i sovint els fa reflexions que els indueixen a recapacitar sobre les seves vides. Ara bé, ells mai no li pregunten res a ella. Mai no s'interessen per la seva vida. Mai no li agraeixen la seva atenció. Així són en general.


- Más... vida -dijo él abriendo las manos como par recibir algo-. Y más cariño -añadió tras una pausa-. Yo quería más cariño.
...

Recuerdo a mis hijos de bebés, sentados en la trona y tirando cosas solo para verlas caer al suelo, actividad que les resultaba tan placentera como terribles eran sus consecuencias. Se quedaban mirando lo que hubiera caído -una galleta a medio comer o una pelota de plástico-, cada vez más nerviosos ante la incapacidad de la cosa por regresar. Al final se echaban a llorar, y por lo general se encontraban con que el objeto en cuestión volvía a ellos por la vía del llanto. Siempre me sorprendía que su reacción a esa cadena de acontecimientos consistiera en repetirlos: en cuanto tenían el objeto en las manos, volvían a tirarlo inclinándose hacia delante para ver cómo caía. Su regocijo no disminuía nunca, y su angustia tampoco. Yo siempre esperaba que en un momento u otro se dieran cuenta de lo innecesario de su angustia y se decidieran a evitarla, pero nunca ocurría. El recuerdo del sufrimiento no surtía efecto alguno en su decisión: al contrario, los obligaba a repetirla, pues ese sufrimiento era la magia que obraba el regreso del objeto, lo que les permitía volver a experimentar el placer de tirarlo. Si la primera vez me hubiera negado a devolvérselo, supongo que habrían aprendido algo muy distinto, aunque no estaba muy segura de qué podría haber sido.
...

Lo que la experiencia propia me dictaba como cierto parecía no guardar ya relación alguna con el proceso de convencer a los demás. Yo ya no quería convencer a nadie de nada.

...

Las personas más interesantes eran como las islas, me dijo: no te las encontrabas por la calle o en una fiesta, tenías que saber dónde estaban y concertar una cita con ellas.

...

... había abandonado nuestro encuentro con la sensación de que su vida había sido un fracaso, igual que la montaña no repara en el escalador que pierde el pie y se precipita por uno de su barrancos. Algunas veces, continué, me parece que la vida es una serie de castigos por esos momentos de inconsciencia, que el destino de uno se labra con aquello en lo que no nos fijamos o de lo que no nos apiadamos; que lo que ignoras o no te molestas en comprender se convertirá, precisamente, en aquello que no te quedará más remedio que conocer.

...

La capacidad humana de autoengaño es, en apariencia, infinita... y de ser eso cierto, ¿cómo podemos saber, si no sumiéndonos en un estado de pesimismo absoluto, que no volveremos a engañarnos de nuevo?

...

Y así aprendí, continuó Paniotis, que mejorar las cosas es imposible y que la gente buena tiene tanta culpa como la mala, y que progresar tal vez no sea sino una mera fantasía personal, tan solitaria, en cierto modo, como ese lugar solitario de Angeliki. Estamos todos enganchados, dijo sacando un mejillón de su concha con dedos temblorosos y metiéndoselo en la boca, enganchados a la historia del progreso, tanto que se ha apropiado de nuestro más profundo sentido de la realidad.

...

La de esposa y la de madre, por ejemplo, es una existencia a la solemos lanzarnos sin hacernos preguntas, como empujadas por algo ajeno a nosotras; la creatividad de una mujer, entretanto, algo en lo que ella no cree y que siempre sacrifica en aras de otras cosas, cuando ni se le pasaría por la cabeza sacrificar los intereses de su marido o de su hijo, por ejemplo, nace de sus propias ideas, de su propia compulsión interna.

...

La vanidad es la maldición de nuestra cultura ...

...

La palabra 'elipsis,' por ejemplo, podía traducirse, por lo visto, como 'ocultarse tras el silencio.'




dimecres, de gener 25, 2017

stardate: la bastarda d'istanbul



la història d'una família singular, amb unes dones molt especials n'és la trama principal. per tal de resoldre la trama viatgem en l'espai i en el temps fins al conflicte entre armenis i turcs. i tot amanit amb una bona dosi de menjars exòtics, i sobretot de filòsofia existencial.

m'ha agradat molt. és d'aquells llibres que al llegir-los van passan com si fossin una senzilla novel·leta. que tenen una bona trama i et fan sentir ganes de continuar sempre que els tens al davant i de pensar en ells quan no els tens. amb tot això a mi un llibre ja em fa feliç. però aquest llibre a més a més crea l'excusa per revel·la uns fets històrics que sovint costen de trobar en llibres. i encara, i sobretot, proposa estratègies per intentar acabar amb les herències dels conflictes (guerres, dominacions) entre pobles: com s'ho poden fer les noves generacions per superar les diferències de les generacions passades. 

com a extra bonus aquest llibre compta amb l'acusació de la justicia turca per un atempt de denigar el sentiment nacional turc, perpetrat mitjançant els diàlegs dels personatges de la novel·la. i després ens pensem que aquí sóm únics!

això sí, un avís: la traducció al català és plena d'errors i d'incorreccions


L'orella era una part del cos humà tan digna de confiança! Independentment dels quilos que t'engreixessis, les orelles es quedaven igual, sempre fidels.

Article primer: Si no trobes cap raó perquè t'agradi la vida que portes, no facis veure que t'agrada la vida que portes.

Article segon: La gran majoria de les persones no pensa mai i els que pensen mai no es converteixen en la majoria. Tria un bàndol.

Article tercer: Si no saps què triar, aleshores limitat a existir, sigues un xampinyó o una planta.

Article quart: Si no t'interessen les respostes dels altres no els preguntis res.

Article cinquè: Si no tens cap raó ni capacitat per fer res, aleshores limita't a practicar l'art d'esdevenir alguna cosa.

Articles sisè: Si no tens cap raó ni capacitat per practicar l'art d'esdevenir alguna cosa, aleshores limita't a ser.


Articles sisè: Si no tens cap raó ni capacitat per ser, alehores només aguanta.


Article vuitè: Si entre la societat i jo hi ha un abisme profund, i només hi ha un pont tremolós per anar d'una banda a l'altra, crema el pont i quedat en el cantó del jo, sana i estàlvia, llevat que el busquis sigui l'abisme.

Article novè: Si l'abisme t'atrau més que el món exterior, llença-t'hi, llença't dins de tu mateix.

Segons la tieta Banu, tots els esdeveniments importants de la història del món havien tingut lloc en dies en que es preparava ashure. Per exemple, quan Al·là va acceptar el penediment d'Adam; també quan en Yunus va ser alliberat pel dofí que se l'havia empassat, quan en Rumi va trobar en Shams, quan Jesús va anar al cel i quan Moisès va rebre els Deu Manaments.
- Pregunta-li a l'Armanoush quin és el moment més important per als armenis - va demanar la Banu, que pensava que era molt probable que fos el mateix dia del ashure.
Tan bon punt li van traduir la pregunta, l'Armanoush va contestar:
- El genocidi.
- No crec que ho puguis aplicar. -L'Asya va somriure a la seva tieta sense traduir-li la resposta.

Article dotzè: No intentis canviar laa teva mare, o més concretament, no intentis canviar la relació amb la teva mare, perquè només aconseguiràs sentir-te frustrada. Limita't a acceptar-ho. Si no pots acceptar-ho, torna a l'article primer.



dilluns, de gener 23, 2017

dimarts, de gener 17, 2017

stardate: famílies


El fill arriba a casa i el pare el ferma ben fermat. El vell (o la vella, segons el cas) no té res a dir-li, al fill. L’únic que vol és que aquest fill segui un parell d’hores en una cadira i després se’n vagi a dormir sota el mateix sostre. Això no és amor. I no dic pas que l’amor no existeixi: només em refereixo a una cosa que és diferent de l’amor però que de vegades rep el nom d’amor. Podria ser que, sense aquesta cosa de què parlo, l’amor no existís, però això, en si mateix, no és amor. Només és una cosa que es porta a la sang. És una mena de cobdícia de la sang, i és el destí d’un home. És allò que distingeix l’home dels feliços animals irracionals. Quan neixes, el teu pare i la teva mare perden alguna cosa de si mateixos, i faran mans i mànigues per recuperar-la, i aquesta cosa que han perdut ets tu. Saben que no ho poden recuperar del tot, però te’n prendran tant de tros com puguin. I la típica i entranyable trobada familiar, amb el pícnic sota els arços, s’assembla molt a tirar-se de cap dins un aquari ple de pops.

Robert Penn Warren, All the king’s men


Hijo es un ser que Dios nos prestó para hacer un curso intensivo de cómo amar a alguien más que a nosotros mismos, de cómo cambiar nuestros peores defectos para darles los mejores ejemplos y, de nosotros, aprender a tener coraje. Sí. Eso es! Ser madre o padre es el mayor acto de coraje que alguien pueda tener, porque es exponerse a todo tipo de dolor, principalmente de la incertidumbre de estar actuando correctamente y del miedo a perder algo tan amado. ¿Perder? ¿Cómo? ¿No es nuestro? Fue apenas un préstamo… El más preciado y maravilloso préstamo ya que son nuestros solo mientras no pueden valerse por sí mismos, luego le pertenecen a la vida, al destino y a sus propias famílias. Dios bendiga siempre a nuestros hijos pues a nosotros ya nos bendijo con ello.


José Saramago, Definición de hijo

divendres, de gener 13, 2017

stardate: tots els noms del desig





he fet una excepció i estic a punt de fer-ne una altra.

la primera excepció és comprar un llibre d'una autora mediàtica. normalment ho evito. per què, malpensada com sóc, interpreto que el fet de que sigui més fàcil fer rendible per a una editoral un llibre d'un autor conegut resta expectatives de qualitat al llibre. és a dir, la qualitat que una editorial demana a una autora desconeguda segurament és major que la que fa a una autora mediàtica acceptable i publicable.

en aquest cas,  l'excepció s'explica per què de tants matins que hem compartit em sembla que la conec a l'autora, i em cau bé, i a més el títol del llibre és molt seductor.

la segona excepció és que decideixi parlar aquí d'un llibre d'una autora mediàtica, per què no m'agrada afegir el meu granet d'arena a les popularitats de masses. però en aquest cas no me'n puc estar per què el llibre m'ha agradat molt.

és d'aquell llibres que es llegeixen molt fàcilment, i molt ràpidament. està escrit de manera molt entendora i parla de coses molt quotidianes. per això és tan agraït de llegir. o potser no són coses tan quotidianes de la vida diaria, però són molt freqüents als meus pensaments. per això es sent tot tan proper. 

tanmateix no queda clar si la familiariat amb les històries es deriva de que ja les havia imaginades o de la descoberta del desig que tenia d'imaginar-les.



dimecres, de gener 11, 2017

stardate: simone de beauvoir i jean paul sartre

SIMONE DE BEAUVOIR




1. Si vius prou, veuràs que cada victòria es converteix en una derrota.

2. Encant és el que alguns tenen fins que s'ho comencen a creure.

3. Les persones felices no tenen història.

4. El problema de la dona sempre ha estat un problema d'homes.

5. Què és un adult? Un nen inflat per l'edat.

6. La veritat és una i l'error, múltiple.

7. La bellesa encara és més complicada d'explicar que la felicitat.

8. El més escandalós que té l'escàndol és que un s'hi acostuma.

9. Davant d'un obstacle impossible de superar, l'obstinació és estúpida.

10. No es neix dona, una arriba a ser-ho.

11. És lícit violar una cultura, però amb la condició de fer-li un fill.

12. És absolutament impossible encarar qualsevol problema humà amb una ment mancada de prejudicis.

13. Canvia la teva vida avui. No te la juguis en el futur, actua ara, sense retard.

14. Viure és la voluntat de viure.











JEAN PAUL SARTRE


1. «Avui en dia sabem com es fa tot, excepte viure.»

2. «L'home neix lliure, responsable i sense excuses.»


3. «La felicitat no és fer el que un vol, sinó voler el que un fa.»


4. «El compromís és un acte, no una paraula.»


5. «Si et sents sol quan estàs sol, estàs mal acompanyat.»


6. «Només depèn de tu donar sentit a la teva vida.»


7. «Com tots els somiadors, vaig confondre el desencant amb la veritat.»


8. «L'home no és res més que allò que fa de si mateix.»


9. «Com més buit està el rellotge de sorra de la nostra vida, amb més claredat hauríem de poder veure-hi a través d'ell.»


10. «En l'amor, un i un són un.»


11. «Quan els rics fan la guerra, són els pobres els qui moren.»


12. «Només cal que un home odiï un altre perquè l'odi vagi corrent fins arribar a la humanitat sencera.»


13. «Ningú ha de cometre la mateixa bestiesa dues vegades, l'elecció és prou àmplia.»


14. «Per saber quant val la nostra vida, no està malament arriscar-la de tant en tant.»




dilluns, de gener 09, 2017

stardate: priorat


el reportatge recent sobre els vins del priorat a sense ficció de tv3: Priorat - 03/01/2017



i un altre reportatge més antic a 30 minuts de tv3: la força del vi









dissabte, de gener 07, 2017

stardate: seguim amb simone de beauvoir

de moment la sort no m'acompanya. els dos llibres que ha triat no han  estat  l'alçada del primer, que em va agradar tant. de fet, tots dos em van fer perdre la paciència molt abans d'acostar-me la final.



- Bachelard escribió: "Los grandes sabios son útiles a la ciencia en la primera mitad de su vida, nocivos en la segunda.

...

No soy racista pero me importan un pito los árabes los judíos los negros exactamente como me importan un pito los chinos los rusos los yanquis los franchutes. Me importa un pito la humanidad qué es lo que ella ha hecho por mí me gustaría saberlo. Si son lo bastante estúpidos como para degollarse bombardearse tirarse napalm exterminarse no gastaré mis ojos llorando. Un millón de niños degollados ¿y qué? Los niños nunca son otra cosa que semilla de canallas y así se descongestiona un poco el planeta reconocen que está superpoblado ¿y entonces qué? Si yo fuera la tierra me daría asco toda esa gusanada en mi espalda me la sacudiría. Si todos revientan yo quiero reventar. Los niños que no son nada para mí no voy a enternecerme por ellos.

...

No soy una histérica no caigo en trance delante de columnas o de viejas barracas desvencijadas. La gente de los siglos pasados me importa un bledo están muertos es su única superioridad sobre los vivos pero en su época también ellos eran cargantes.

...

Todo el mundo se cree inteligente, hasta las personas que a mí me parecen estúpidas. Por eso una mujer siempre es más sensible a los cumplidos que se le hacen sobre su físico que a los que conciernen a su espíritu: en lo que hace al espíritu, tiene sus evidencias íntimas, que todo el mundo tiene y que en consecuencia no prueban nada. Para conocer los propios límites habría que poder superarlos: eso es saltar por encima de su propia sombra.



aquí he perdut la paciència molt al començament. és un llibre molt gruixut de pàgines molt fines. de totes maneres jo diría que una tercera part són reproduccions dels originals de les cartes amb una lletra tan horrorosa que és gairebé impossible entendre res. la resta són les transcripciones de les cartes. moltes d'aquestes són cartes breus amb continguts sobre tot logístics: on ens trobarem, quan ens trobarem, ...
de contingut n'he trobat molt poc, segurament per això he perdut la paciència. de fet és lògic: la simone només escribia al sartre quan no estaven junts (cap sorpresa: per què li hauria d'escriure quan estaven junts si podien parlar?). quan no estàven junts era perquè la simone se n'havia anat de viatge amb alguna amiga o amic (alguns s'aquests últims casos són una mica més interessants), per tant en els cartes explica el què fa durant el dia: detalls sobre les excursions, on dorm, què menja, ... buff!!!