stardate: partits estratègics

penso que ara mateix la independència és el tema clau de les eleccions. de fet en aquestes eleccions penso que és bàsicament l'únic tema rellevant. com deia aquell: ara ens hi juguem tenir país o no tenir-ne. jo hi estic completament d'acord. i em sembla que no sóc sola. fa temps que només es parla de la independència i això és senyal de que aquest tema és el més important per molts.

si els partits també consideressin la decisió sobre la independència com una qüestió prioritària haurien de ser capaços d'aparcar per ara les seves diferències ideològiques i fer un front comú ja sigui a favor o en contra de la independència. això seria la seva millor estratègia. recomanable tant pels partits independentistes com pels que no ho són.

per dues raons. en primer lloc els permetria a tots ser consistents amb el missatge que envien. i en segon lloc per raons estratègiques de competència pels vots:

està clar que per garantir la independència és necessaria una gran majoria de diputats independentistes al parlament, com més gran millor.

degut a la (des)proporcionalitat del sistema electoral que converteix els vots en escons tenim que com més gran sigui el partit més barats (en termes de vots) li surten els escons.

per tant, la millor estratègia pels partits independentistes seria fer una gran coalició, de manera que tots els vots independentistes fossin el més efectius possible en la determinació dels escons per diputats independentistes. igualment, la millor estratègia pels partits que estan en contra de la independència seria fer una gran coalició, de manera que tots els seus vots fossin el més efectius possible en la determinació dels escons per diputats no independentistes.

d'aquesta manera s'entèn l'estrategia de reagrupament (demanar el vot el ciu, el partit independentista més gran) com a clarament independentista, i demostra que l'estrategia de la cup (dividir en comptes d'unificar) no afavoreix gens l'independentisme.

pel que es veu, aquesta no és la estratègia triada per cap dels partits que es presenten. per tant, fa pensar que, per molt que diguin, la independència no és el tema prioritari per cap partit.

stardate: un altre cop ... (l'últim)

es troben, s'enamoren, es busquen, s'obsessionen l'un amb l'altre i llavors diu: ens fem unes analítiques, ens demostrem que tots dos estem nets i llavors podrem follar tranquil·lament.

demanen hora al metge, i es van a fer les analítiques. el dimarts al matí van a buscar el resultats i, com era d'esperar, estan nets. s'han telefonat i s'ho han explicat. han quedat per veure's al vespre i celebrar-ho com deu mana.

a l'hora de dinar, convida a aquella persona de la feina amb la que té tanta sintonia. la sintonia es fa evident durant el dinar. més que sintonia de n'adonen de l'atracció que senten mutuament. i abans d'arribar a les postres troben un racó on demostrar-se els sentiments i desfogar-se de les tensions. després tornena la feina la mar de contents. com si no hagués passat res. ha estat bé. una decisió espontània. no vol dir res més que això. al vespre ja ni s'enrecorda.

després de la feina va cap a casa amb els resultats de les analítiques a punt. ja només falta celebrar-ho.

...

s'entén ara que l'única cosa rellevant és la confiança? i que les analítiques no serveixen per res?

stardate: repetim ...

... perquè em sembla que l'apunt anterior va ser massa confús.

l'argument que intentava fer en basava en aquesta cita (resumida i manipulada per mi mateixa, perquè no la recordo exactament):

es troben, s'enamoren, es busquen, s'obsessionen l'un amb l'altre i llavors diu: ens fem unes analítiques, ens demostrem que tots dos estem nets i llavors podrem follar.

potser hauria hagut de dir:

es troben, s'enamoren, es busquen, s'obsessionen l'un amb l'altre i llavors diu: ens fem unes analítiques, ens demostrem que tots dos estem nets i llavors podrem follar tranquil·lament.

d'aquesta manera queda clar que el que faria que estessin més tranquils en el futur és no haver de fer servir preservatius.

i llavors la qüestió és més clara, no? en quin moment podem prescindir dels preservatius? quina garantia podem donar a la parella que estem nets del tot? per això jo deia:

de quan han de ser les analítiques? d'una hora abans de posar-s'hi? d'un dia abans? quina garantia hi ha que siguin vigents en el moment de veure-les?

i també

però en una relació sexual que tingui un mínim de valor sentimental hi ha d'haver confiança. només prou confiança per poder estar convençut que l'altre no et vol cap mal.

i si és així, llavors això de demanar les analítiques ho trobo lleig.

stardate: crítica no literària

vaig descobrir la literatura que ara s'anomena 'pornografia per mames' llegint-ne unes crítiques.

eren molt dures amb la trilogia més popular "50 ombres d'en grey" i en canvi deien que la nova trilogia de la sylvia day era molt millor.

per això vaig anar directament a llegir aquesta última, de la qual per ara només hi ha el primer volum (em sembla que el segon surt al novembre).

és una lectura distreta, diferent. moltes descripcions sobre sexe, que potser poden arribar a avorrir. el fons de la història és un conte de fades, descriu una realitat que molt poca gent (suposo) que pot arribar a viure. el fragment que em va impressionar més anava una mica així:

es troben, s'enamoren, es busquen, s'obsessionen l'un amb l'altrre i llavors diu: ens fem unes analítiques, ens demostrem que tots dos estem nets i llavors podrem follar.

a mi em sembla que això  demostra una absoluta falta de confiança. i no ho comparteixo en absolut. de quan han de ser les analítiques? d'una hora abans de posar-s'hi? d'un dia abans? quina garantia hi ha que siguin vigents en el moment de veure-les?

entenc que a vegades pots deixar-te anar només pel sexe, i aleshores val la pena fer servir tota mena de precaucions. però en una relació sexual que tingui un mínim de valor sentimental hi ha d'haver confiança. només prou confiança per poder estar convençut que l'altre no et vol cap mal.

o potser jo no ho he entés mai. potser he tingut una molt mala educació sexual. però aquestes coses no les tinc en compte. m'agrada creure en la confiança. i assumeixo el risc.

stardate: sense comentaris

o

stardate: ram de tardor

el temps em passa cada cop més depresa. una de les raons fonamentals deu ser que ja sóc gran. també influeix que faig moltes coses, que sempre tinc coses per fer. i el temps encara deu correr més perquè el meu cap no s'atura mai. sempre troba temes per anar donant-hi voltes.

aquest ram de flors m'ha fet adonar que ja som a la tardor. i ja fa dies que hi som. segurament jo no me n'havia fet conscient perquè volia continuar a l'estiu. o volia que l'estiu no s'acabés. o que la passió d'estiu no s'acabés. ara sabent-me a la tardor, m'adono que la passió d'estiu continua encara que l'estiu s'acabi. i ja estic desitjant que arribi la castanyada.

stardate: estem en males mans

totes les meves pors pel futur d'aquest país es veurien molt reduides si hi hagués una coalició de partits que (encara que només sigui els uns pels altres) es presentessin compromesos amb la independència. així farien de contrapès a les possibles ambiguitats de ciu, i els podrien tenir també collats.

per això he estat tota la tarda pendent de la reunió que tenien erc, si, dc i reagrupament. les cup no hi ha vongut participar. són així aquests nois. fan més por que... però precisament per aturar les malifetes que poden fer aquests tarambanes també és important aquesta coalició.

en les eleccions pasades, si s'haguessin presentat junts, amb els vots que van treure entre tots haurien tret 3 diputats més. això sol ja val la pena.

però la credibilitat que generaria una coalició així en tots els nivells de la societat seria espectacular. ja no serien aquells que cada dos per tres es discuteixen. ara serien aquells que van en serio per la secessió. que ho deixen tot aparcat perquè la secessió és primer.

perquè això és el que tots ens vendran ara: anem junts cap a l'estat propi. és l'objectiu de la propera legislatura. és el que volem tots.

però no. no ens ho podem creure. perquè si fos cert, haurien trobat la manera de posar-se d'acord. haurien fet una coalició. perquè haurien volgut garantir l'inici del proceés de secesió. i amb una coalició així ho podien garantir. estava a les seves mans. i no ho han fet. han preferit guardar-se cada una la seva cadira.

i ens deixen a les mans dels de ciu, que vés a saber cap on tenen pensat portar-nos. i amb els de la cup, que amb el seu soroll faran que no se senti ningú més.

estic convençuda de que una coalició així hauria tret molts vots de les cup, i ens hauria estatviat molt soroll i entrebancs. i també i sobretot hauria tret molts vots que altrament aniran a ciu, i potser a donar-li la majoria absoluta. i llavors si que ja hem begut oli!

stardate: mentides

el diari el punt-avui ha fet un bon resum d'algunes de les mentides que s'estan escampant sobre catalunya. crec que és important fer-ho córrer.

penso que en la tria que han fet n'hi ha de molt importants i de molt poc rellevants. però totes les mentides que han triat les han volgut argumentar en una sèrie d'articles que estan enllaçats aquí.

stardate: un gran artista

nomes mirant el seu blog ja es nota que en sap molt. però aquest cop s'ha passat. no només les fotos són espectaculars, artístiques, originals, ... a més a més ha sapigut trobar els racons històrics de rubí. racons de terribles històries col·lectives i també racons de tristíssimes històries personals. a més a més ha sapigut recuperar els trossos històrics, les restes de tot allò que va ser destruit, mostrant la dimensió de la tragèdia. a més a més també ha sapigut recuperar la tranquilitat i bellesa de les aigües de la riera de rubí quan no plou tant.

ell és el nostre entranyable amic blocaire i berlinés DooMMasteR.

podeu veure la exposició de la seva obra a l'aula cultural de la caixa de terrassa de rubí (a l'avinguda de barcelona 84, just davant de l'estació dels ffcc) fins el 28 d'octubre: dijous i divendres de 17.30 a 20.30h i els dissabtes d'11 a 14h i de 17.30 a 20.30h.

i aqui en podeu veure un tast.