stardate: l'iva

NOTA INFORMATIVA SOBRE NOU IVA

En aplicació del Real Decret 20/2012 del 13 de Juliol de 2012, us comuniquem que a partir de l’1 de setembre ens veiem obligats a aplicar el nou Impost sobre el Valor Afegit (IVA) a les nostres tarifes de preus de la Temporada 12/13.

Els preus de les entrades a partir de l’1 de setembre seran els següents:

....

Pel què fa als Abonaments, mantenim el preu original fins al 30 de Setembre. Els preus amb el nou IVA s’aplicaran a partir de l’1 d’octubre, i quedaran de la següent manera:

no em queda gens clar. és una obligació o una opció? o només una obligació per segons què? 

stardate: vida

em sembla que això d'escriure al blog es torna a animar. i això ho he pensat escoltant:

per ara el meu desig és: llarga vida al blog.

o millor: live long and prosper!

stardate: paciència

fa poc em van recordar un proverbi oriental que de fa temps em fa molta companyia.

si un problema té solució no cal que pateixis. i si no té solució tampoc cal que t'hi amoïnis.

la qüestió es complica quan encara no has pogut endevinar si el problema té o no solució.

llavors tot el que cal és: paciència.

amb el temps s'anirà veient si té solució o no. només cal esperar. pacientment.

stardate: dins i fora

quan van anunciar que les cup organitzaven una manifestació diferent de la de l'anc el 11s em va saber greu. em va fer pensar que era una llàstima que, sent independentistes com són, no es volguessin afegir a un moviment que està resultant ser un èxit.

vaig pensar que s'equivocaven en els dos arguments que fan servir per desqualificar l'anc. segons ells: 1) l'anc només contempla la independèndia del principat i no la dels països catalans, i 2) l'anc només contempla la independència i no es defineix sobre altres dimensions. això ja ho vaig explicar en un altre apunt. allí vaig argumentar perquè aquesta posició de l'anc em sembla correcta.

ara segueixo pensant que les cup estan equivocades per les mateixes raons. però ja no em sap tan greu que no es vulguin afegir a la gran manifestació. perquè la manifestació serà gran si hi ha molta gent. aquesta és la única condició rellevant.

les cup arrosseguen gent però no tanta. no són gaire decisius a nivell nacional. i de fet, el seu problema principal és la seva actitut intolerant respecte a qualsevol punt que no s'ajusti exactament al que ells proclamen. amb aquesta actitut gens negociadora no poden pretendre construir un país on hi ha de cabre tothom.

el que si seria greu és que els convergents no s'hi sumessin. aquests sí que són molts. la veu d'aquests sí que es necessaria per a construir un país nou. tant si ens agrada com si no.

stardate: flors

una conversa de fa temps em va fer adonar del bonic que és regalar flors. no cal dir que encara és més bonic que te les regalin. des d'aquell dia que he regalat moltes flors. a persones diferents. per motius diferents. normalment vaig a la floristeria i demano un ram del que sigui, que triin elles. i sempre surto amb un ram bonic. suposo que costa fer un ram de flors que no agradi.

també des d'aquell dia em regalo flors a mi mateixa de tant en tant. aquestes les compro al mercadillo. ramets dels baratos, d'aquells que tenen només un tipus de flor. aquests sí que els trio jo, però amb poc criteri.

a partir d'ara tot serà diferent.

he llegit "el llenguatge secret de les flors" de Vanessa Diffenbaugh. al començament el vaig trobar una mica espès. de fet el vaig haver de començar dues vegades, perquè a la primera no va funcionar. però després d'unes quantes pàgines lentes, la cosa es va engrescant. i vaig acabar totalment enganxada. em va agradar molt. em va ensenyar moltes coses interessants. entre elles el llenguatge secret de les flors.

al final del llibre hi ha un diccionari de les flors i el seu significat. encara que hi ha moltes flors que no conec el puc fer servir igualment.

ara cada vegada que vulgui regalar una flor, primer pensaré quin tipus de sentiment li podria anar bé a la persona que l'ha de rebre. i buscaré al diccionari la flor que millor li pugui anar.

i per a mi, m'hauré d'auto-analitzar i descobrir quin tipus de sentiment m'escau en cada moment. quan tingui decidida la flor adient, potser hauré d'anar a la floristeria en comptes del mercadillo. serà més car, però si funciona, igual val la pena.

stardate: retornant ... a poc a poc

fa masses dies que estic desapareguda de molts llocs, i del bloc també. aprofitant els últims dies de vacances per no fer res, el cervell se'm deu haver anat aturant. si li afegim la calor que fa i una mica mandra, aleshores està que costa molt reprendre les rutines que ajuden a viure.

fent un esforç per reiniciar l'activitat blocaire només em venen al cap records. nostàlgies. i no sé perquè aquestes dues es repeteixen.

la trilogia de milenium

ja fa anys d'això. però encara em recordo llegint desesperadament, i l'emoció d'esperar l'aparició d'un nou volum. aquest estiu les lectures han estat be de mitja (n'hi han hagut de tots colors). però ja fa massa temps que no em trobo amb una lectura com aquella.

nit de radio dos punt zero

no sé si cap altra obra de teatre m'ha fet passar una estona tan bona. em va agradar tant que m'havia proposat tornar-la a veure al cap de pocs dies (ja que no va estar gaire temps en cartellera). al final no hi vaig tornar. i des d'aleshores quan hi penso em penedeixo de no haver-ho fet.

stardate: les canes

- et pintes el cabell?

- no

- això que portes és natural?

- i tant

no s'ho volia creure. es pensava que eren de diseny. i són només fruit de l'atzar la naturalesa.

els cabells blancs que amb els anys m'han anat sortint no m'els he pintat mai. sempre m'han agradat. sobretot perque jo que sempre havia tingut uns cabells prims i tristos. i des que surten els blancs els tinc gruixuts i forts. i a més sembla que vistos de fora queden fins i tot bé. fantàstic!

stardate: aquella cançó

m'envia això

em sona antic. fa molts anys que no l'escolto. seria fantàstica amb uns nous arranjaments. llàstima que el lluís llach ja estigui retirat.

de totes maneres em transmet moltes coses. em fa sentir moltes coses. que mai no m'havia fet sentir abans. ni aquesta cançó ni res.

stardate: celebració

no vaig tenir mai cap festa per celebrar la meva primera menstruació. en aquells temps, tenir la primera regla era una cosa que passava. que s'havia de superar i prou.

ara ja fa un any que no tinc cap regla. he sentit dir que això és un senyal de que ja està. que no vindrà més. espero que sigui cert. i penso que aixó sí que és un bon motiu per una gran celebració!

stardate: un tros d'estiu

ja he gastat una part de les vacances. han estat uns dies de molta tranquil·litat. i he retrobat la lectura. he començat per unes molt bones recomanacions. gràcies recomanador!

he començat per "la societat literaria i de pastis de pela de patata de gernsey"

de mary ann shaffer i annie barrows

l'he trobat interessant i entretingut. i em quedo amb:

“S’ha adonat mai que quan té la ment desperta o fixada en algú nou, el nom d’aquella persona de sobte surt a tot arreu on va? La meva amiga Sophie en diu coincidència, i el Sr. Simpless, el meu amic capellà, en diu gràcia divina. Ell creu que si ens preocupem molt per algú o quelcom nou, llancem una mena d’energia al món exterior, i té lloc la ‘fructificació’.”

he seguit amb "l’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra"

de jonas jonasson

llegir-lo és com si estessis veient una pel·lícula de riure. de fet ha estat un èxit tan gran que ara n'estan fent la pel·lícula. de totes maneres no crec que hi puguin encabir tot el que hi ha al llibre. seria una pel·lícula llarguíssima.

estic a mig camí de "cartes ianquis" de carles boix. de moment he llegit tota la part sobre catalunya i l'he trobat interessantíssima. hi he marcat un munt d'idees que m'ajuden a entendre perquè penso el que penso, perquè la nostra societat és com és. em falta la part que parla d'amèrica, i unes altres seccions més. l'acabaré aviat.

també estic a mig llegir "pieces of my heart" de sinead moriarty. i m'encanta. quasi tant com un altre que vaig llegir de la mateixa autora "me and my sisters." t'ho fa passar bé, et fa pensar, i a vegades et fa riure i tot. va ser tot un descobriment de l'estiu passat, mentre passejava per dublin.

que bé que de tant en tant arribin els estius!