és clar que l’alternança política fa que després de les dretes vinguin les esquerres i després de les esquerres vinguin les dretes. i sembla que ara toca dretes a tot europa. no sé si per casualitat o degut a alguna regularitat. però és. dretes a tot arreu, i aquí també. a catalunya ja hi són a tots els nivells i a espanya estan a punt de completar-se.
no m’agrada gens. això d’entrada. però no comparteixo el discurs d’aquells que qualifiquen aquesta situació amb por. no m’agrada però no em fa por que guanyin les dretes. crec que l’alternança política és bona. penso que seria un desastre si no n’hi hagués. i per això m’agradaria que tinguéssim un bon partit de dretes. no com el que tenim. de totes maneres, les dretes d’aquest país ja les hem viscut i sobreviscut. per això no em fa por que ara tornin.
tampoc comparteixo els discurs ni la por d’aquells que veient que les dretes guanyen pensen que les esquerres ja no tornaran mai més. el psc ha mort. ja no podrà ser mai més l’alternativa a ciu. erc està desapareixient. ja no tornarem a tenir partits d’esquerres. penso que mentre hi hagi gent d’esquerres hi hauran partits d’esquerres. no sé com s’ho faran però esti segura que tant els uns com els altres aviat tornaran a treure el cap.
i no m’agradria que m’acabessin convencent les pors que segons el carles boix hem de tenir dels indignats.
El moviment dels indignats és una gran mala notícia per a Catalunya. El nostre país es debat, no sé si amb gaires forces, entre formar part, amb els sectors econòmics brillants que encara li queden, de l'Europa carolíngia o ser una província d'Espanya. El discurs dels indignats amenaça d'empènyer-la cap a la segona i el seu moviment eternament cíclic entre l'especulació i el populisme. Tinguem-ho present a l'hora de prendre partit: la seva victòria convertiria una crisi conjuntural en una llarga decadència.
tot i que m’agraden els seus arguments a l’ara sobre la crisi i el futur.
