stardate: arriben els reis!

quan vaig començar el blog vaig dir que no escriuria cap apunt en dia parell, però avui clarament he de fer un extra. és per això que ens imposem normes, per poder trencar-les quan calgui. i avui cal. i ho faig amb molt de gust.

el meu blogaire invisible és el gabriel boloix.

té tres blogs vius!

naufragiobrer on hi publica opinions, notícies, denúncies, fotografies, escrits diversos, ... és la seva illa.

escrits del fum on hi publica els seus poemes i altres escrits de collita pròpia. és el seu racó literari.

lletres i paisatges del baix llobregat on hi publica impressions i descobertes de la seva comarca.

l’he conegut gràcies al blocaire invisible. de seguida es veu que el seu gran interés és la literatura. ho explica en el seu perfil i queda clar en els continguts de tots els seus blogs.

estic encantada d’haver-me perdut durant hores navegant pels seus escrits. el blog que m’ha agradat més és el que conté els seus poemes: escrits de fum.

a l’hora de pensar en quin regal li podia fer suposo que vaig barrejar les seves preferències i les meves: segurament a ell li faria gràcia publicar un llibre amb part de la seva obra, i del que conec de la seva obra a mi m’agraden sobretot els seus poemes. així va sorgir la idea del regal: la publicació virtual d’un recull dels seus poemes.

ei! segur que hi ha una manera més fàcil de publicar un llibre digital, però jo tot això ho he après sobre la marxa. de fet, hi volia afegir música però no me n’he sortit abans de reis!

gabriel, desitjo que t’agradi!

stardate: quants dies?

programa diari: aixecar-se, esmorzar, preparar entrepans, sortir a caminar, tornar quan es fa fosc, berenar, dutxa, temps lliure, sopar, temps compartit, dormir.

en el temps lliure cadascú fa el que li sembla. vam triar entre: llegir, fer deures, mirar la tele, fer la migdiada, estudiar tracks de caminades passades o futures.

en el temps compartit un dia vam celebrar el cap d’any, un altre dia el vam omplir de partides de rummikub, i un altre dia va ser una llarga sobretaula acompanyada d’una mistela boníssima.

les caminades van ser per osona. un dia per la riera de les gorgues: la teuleria, el salt del cabrit, la barra de ferro, el salt del tornall, la font del vilar, sant bertomeu sesgorgues, el moner i el salt del còdol. un altre dia per caselles, el morral de les caselles, l'agullola de la tuta, les vores de massellera, el coll del bram, cabrera, el coll d'aiats, i el pla d'aiats. i el tercer dia per folgueroles: el salt de la minyona, els munts, el coll del pedrís i sant llorenç del munt.

el fred: de bon matí encara trobàvem els camps gebrats. els núvols ens van acompanyar amenaçant pluja, però no es van acabar de decidir. algún cop de vent ens va empènyer a fer més breus les parades. l’aire fred quan corre pels pulmons fa la sensació que ho ha de netejar tot.

les botes de caminar que vaig fer servir eren les velles. no em vaig atrevir amb les noves. encara em deuen fer una mica de por.

altres sensacions:

una llarga abraçada a un gran roure.

carenejant quan la carena fa mig metre d’amplada.

sentir que no pots més després de la dutxa.

sentir que tornes a estar a punt al matí.

tot el cos em funciona. res no em fa mal.

perquè no ho faig més sovint això?

això ho vam fer durant tres dies però m'hauria agradat seguir més. de fet no sé quants dies aguantaria. voldria veure quants dies seguits ho puc fer abans de sentir-me dir que no puc més.

-------------------------

fa un any parlava del últims miracles del 2008. el cap d'any va ser diferent l'any passat.

stardate: el temps és el foc on cremem

quan s’acostava mitjanit tenia davant dotze grans de raïm curosament preparats. quan van començar a tocar les dotze no em vaig veure amb cor de fer el que tocava. vaig agafar un gra i me’l vaig menjar a poc a poc. quan van acabar les campanades només me n’havia menjat tres. vaig seguir una estona menjant granets de raïm a poc a poc fins que me’ls vaig acabar.

m’agradaria recordar-ho durant la resta de l’any. tenir-ho en compte en cada moment. intentar fer servir tot el temps que calgui per a fer cada cosa. evitar fer les coses depressa si no cal. fer servir el temps d’una altra manera.

aquests pensaments m’han acabat de convèncer després de reveure per enèssima vegada start trek generations. no podia ser altre que el capità jean luc picard qui digués:

“time is a companion who goes with us in a journey, reminds us to cherish every moment because they never come again. what we leave behind is not as important as how we lived it. after all we are only mortals.”

el temps és un company que ve de viatge amb nosaltres, ens recorda apreciar tots els moments ja que no tornaran mai més. el que deixem darrera no és tan important com com ho hem viscut

encara que això sigui sempre veritat ho és encara més ara per mi i pel capità picard també perquè diu:

“recently i became very much aware that there are fewer days ahead than there are behind”

recentment m’he adonat de que hi ha menys dies pel davant que pel darrera

i és que encara que soni molt dramàtic fins i tot el doctor soran té raó quan diu:

“time is the fire in which we burn”

el temps és el foc on cremem

potser el canvi d’any fa pensar més en el pas del temps. però el que és segur és que el temps no deixa de passar durant tot l’any i val la pena aprofitar bé tot el que se’ns permeti.

-------------------

fa un any parlava de l’últim misteri del 2008

stardate: temes pendents

ja tinc el cap una mica més clar. deu haver estat una grip d’aquestes que diuen que duren tres dies. perquè durant tres dies he estat bastant ko. i ara espero que ja hagi passat.

una de les coses que tenia pendents és penjar la nadala de blogville que ha fet la rateta miquey. no té so per qüestions tècniques però és molt xula de veure:

un altre tema pendent són les meves impressions sobre la famosa grip i les famoses vacunes. aquest cop sense la inspiració de la teresa forcades:

sembla que les famoses vacunes per la grip a no han servit per res. de fet, sembla que la majoria no s’han fet servir. sembla que encara ara no han arribat a tota la població d’alt risc.

sort que la famosa grip a no ha estat tant greu com s’esperava.

si no hagués estat així sembla que tampoc haurien fet cap diferència. i llavors si que hauriem tingut un problema.

conclusió: donats els serveis sanitaris que tenim, el millor que podem fer és no posar-nos malalts.

no voldria acabar l’any sense deixar algunes pistes pel meu blocaire invisible, encara que no crec que em busqui ja que de moment no ha fet gens de cas dels missatges que li he deixat.

és un i no una

té més d’un bloc

té una foto al perfil

li agrada molt escriure

com a blocaire és més vell que jo

els noms dels seus blogs tenen alguna e

ha participat al pessebre blocaire del mon

(la majoria són copiades però serveixen aquí també)

gràcies a les pistes que m’ha deixat la meva blocaire invisible i després d’una dura recerca sobre llistes de blogs, em sembla que ja l’he descobert. bé, de fet tinc una llista curta de tres noms, però si n’hagués de triar un ja sabria quin triar.

finalment, pujo la foto de les meves sabates vermelles pel ball de cap d’any que organitzen la violette i el veí de dalt. no són sabates de ball però a mi m’encanten!

bona entrada d'any 2010!

stardate: què deu ser?

tinc el cap espès. em sento lenta i cansada.

potser les festes no m’han sentat bé. podria ser. no han estat els millors nadals de la meva vida. de fet han estat per sota una mitja que mai no ha estat gaire alta. tan poc nadalenca he estat que a casa no hi he posat cap decoració, ni arbre, ni pessebre, i com que ningú ha dit res, doncs així s’ha quedat. he complert amb els àpats familiars de rigor, sense ni menjar ni beure gaire. podria dir que han estat uns nadals molt ‘lights.’ i si no m’han sentat bé, tampoc em poden haver fet gaire mal. o si?

també podria ser la grip nova. ara sembla que no se’n parla gaire. però encara deu ser per aquí. l’informe del departament de salut de la generalitat de just abans de nadal (del 23-12-2009) diu que la cosa ja va de baixa i també diu que:

“ ... l’activitat gripal pel nou virus de la grip A(H1N1) mostra una evolució decreixent amb una intensitat moderada per sota del llindar epidèmic. La taxa d’incidència de síndromes gripals registrades per la xarxa sentinella és de 107,3 per cada 100.000 habitants.”

ara bé, un informe similar del mateix departament de l’any passat (del 8-1-2009) diu que:

“Tècnicament hi ha una situació d’activitat epidèmica, amb una taxa d’incidència de síndromes gripals registrades per la xarxa sentinella al voltant dels 140 casos per 100.000 habitants.”

és que clar que l’informe d’aquest any és d’abans de festes i el de l’hivern passat és de després de festes. però suposo que aquestes dades comparables. i em serveixen per pensar que si el que tinc és la grip no cal patir gaire.

el que és segur és que la vacuna de la grip nova encara és per aquí. i encara la reparteixen. de fet hi ha llocs de catalunya amb pacients considerats d’alt risc que l’estan esperant aquests dies.

potser el que tinc no és la grip nova. potser és una grip vella. tampoc m’estranyaria.

potser és només un bon refredat. però el cap el tinc molt espès i no sóc capaç d’escriure tot el que em sugereix aquesta informació. i mira que sembla fàcil!

---------------------------

fa un any sembla que estava molt més fresca i era capaç de criticar fins i tot un llibre que en el fons em va agradar.

stardate: pessebre blocaire del mon

amb una mica de retard degut al canvi de rutina d'aquests dies

la meva aportació va ser

bones festes!

stardate: un apunt extra

no me’n puc estar de comentar el partit de futbol d’ahir de la selecció catalana contra la selecció argentina.

abans del partit:

per la ràdio sento que a migdia els jugadors de la selecció catalana han estat convocat per primer cop, per dinar junts. abans d’això no han fet cap partit ni cap entrenament. els jugadors del barça que han de jugar amb la selecció han arribat aquest matí de kuwait (i espero que hagin anat a dormir un ratet). i no es reuniran amb la resta de l’equip fins a la tarda (una mica abans de començar el partit). tot això vol dir que:

1) el cruyff no ha tingut gens de feina

2) la previsió del resultat és 0-5

també diuen que el messi segurament no podrà jugar. millor. així potser tindrem alguna possibilitat de no quedar malament del tot.

durant el partit:

una gran festa. passaven tantes coses que no tenia temps d’absorvir-ho tot. primer les presentacions, els focs, les músiques, els globus. després les onades, les estelades, els crits independentistes, les jugades, les faltes, els gols, ... tot es viu molt intesament al camp. a més a mi m’encanta mirar a l’afició, com criden, com s’exalten.

després del partit:

celebració d’un gran èxit, perquè

1) els catalans han jugat molt i molt bé

2) la selecció ha guanyat amb un marge molt decent (4-2)

3) el camp estava mig ple!

queden com a dubtes per explicar

1) si la recaptació de les entrades va compensar els costos de l’organització

2) si el cruyff va fer res per merèixer’s el sou