programa diari: aixecar-se, esmorzar, preparar entrepans, sortir a caminar, tornar quan es fa fosc, berenar, dutxa, temps lliure, sopar, temps compartit, dormir.
en el temps lliure cadascú fa el que li sembla. vam triar entre: llegir, fer deures, mirar la tele, fer la migdiada, estudiar tracks de caminades passades o futures.
en el temps compartit un dia vam celebrar el cap d’any, un altre dia el vam omplir de partides de rummikub, i un altre dia va ser una llarga sobretaula acompanyada d’una mistela boníssima.
les caminades van ser per osona. un dia per la riera de les gorgues: la teuleria, el salt del cabrit, la barra de ferro, el salt del tornall, la font del vilar, sant bertomeu sesgorgues, el moner i el salt del còdol. un altre dia per caselles, el morral de les caselles, l'agullola de la tuta, les vores de massellera, el coll del bram, cabrera, el coll d'aiats, i el pla d'aiats. i el tercer dia per folgueroles: el salt de la minyona, els munts, el coll del pedrís i sant llorenç del munt.
el fred: de bon matí encara trobàvem els camps gebrats. els núvols ens van acompanyar amenaçant pluja, però no es van acabar de decidir. algún cop de vent ens va empènyer a fer més breus les parades. l’aire fred quan corre pels pulmons fa la sensació que ho ha de netejar tot.
les botes de caminar que vaig fer servir eren les velles. no em vaig atrevir amb les noves. encara em deuen fer una mica de por.
altres sensacions:
una llarga abraçada a un gran roure.
carenejant quan la carena fa mig metre d’amplada.
sentir que no pots més després de la dutxa.
sentir que tornes a estar a punt al matí.
tot el cos em funciona. res no em fa mal.
perquè no ho faig més sovint això?
això ho vam fer durant tres dies però m'hauria agradat seguir més. de fet no sé quants dies aguantaria. voldria veure quants dies seguits ho puc fer abans de sentir-me dir que no puc més.
-------------------------
fa un any parlava del últims miracles del 2008. el cap d'any va ser diferent l'any passat.
18 comentaris:
Doncs probar a veure la teva reistencia.
Això d'anar a caminar sempre és agradable. Nosaltres, fa ben poc, vam anar a les Fonts del Llobregat. Des d'allí en parteixen unes rutes que semblen bastant maques. Vam caminar poc, som bastant gossos...
El rummikub és molt divertit. Ara, no sé per quin sant motiu el germà de la Utnoa sempre ens guanya.
*Sànset*
Ei! ... està guapa la nostre comarca per aquesta època de l'any, oi? A mi també m'agrada molt fer-hi caminades en aquestes dates. Ves que no ens hi haguem creuat pel camí.
Salut!
De ben segur que n'aguantaries uns quants més de dies... Aquest any és Xacobeo?
Una bona caminada!!! I segur que els botes noves et fan recança... uff! Sé de què parles... Salut!
"perquè no ho faig més sovint això?"
Això és el que em pregunto moltes vegades, Kika! Ens trobem tant bé sortint de la quotidianeïtat...caminant, observant, cansant-nos, jugant, cantant...Si ho féssim cada dia segur que no ho apreciariem .
Celebro que hagis recuperat forces amb aquesta posta a punt i ara...Sant Torne-m´hi!
algunes coses aparentment senzilles són les que li donen sentit a tot plegat. M'ha sonat fantàstic tot plegat
quan fas travessa, dies i dies, penses que com és que pots viure sense fer exactament això. Malgrat el pes, malgrat el cansament, sembla com si estiguessis programada per caminar dia rere dia :) aleshores, de sobte, sents una terrible necessitat d'estar en un centre comercial envoltada de gent, llums i xivarri. Vol dir que és l'hora de tornar ;)
Striper, això, això... vull una prova de resistència! :-)
Sànset, per tot areu hi ha rutes que valen la pena... és que s'hi està tan bé! el rummikub deu tenir truc :-)
Joan, fantàstiques les teves terres. també hi eres passejant per allí? potser si que ens vam creuar sense saber-ho! :-)
Ramon, el camí de sant jaume no m'inspira gens d'entrada... i això del xacobeo la veritat és que m'és igual...
Thera, a la propera em poso les noves amb dos parells de mitjons! :-)
Pais secret, em van passar ben bé tots els mals ... ja estic a punt pel sant-tornem-hi! :-)
marta, i és que ho va ser de fantàstic...potser perquè era el que necessitava :-)
Clidice, m'agradaria que em passes alguna vegada això... ho he de provar! :-)
Moltes vegades ens oblidem de lo més simple i de lo més barat. Fer una ruta és gratis, és bo pel cos i a més és divertit :-)
Bon any!!
Amb molt bon criteri vau decidir tastar la boníssima mistela després de passar per carenes de mig metre d'amplada. Si ho haguessiu fet a l'inreves potser ara hauries escrit aquest post des d'una altura sensiblement més elevada que la que té Cabrera.
Crec que nosaltres encara haguessim aguantat forces dies amb aquest ritme, i tant!
M'ho passo bé recordant cada moment, cada situació, la partideta, el descans, el cava, el paissatge, la gelor del matí, els formatges i patés, el soroll d'uns pantalons al caminar, el clec-clec dels bastons, acabar la pujada, "Abatar", el camí plè de fulles seques, el calaix plè de xocolates, l'emoció de comprovar que anavem pel bon camí, la senyera, allà dalt,...
I compartir tot això amb tant bona companyía...
Un cap d'any dels millors! :-)
No sé si enganxa més el rummikub o bé les caminades. Feliç 2010!!!
I tant que aguantaries més de tres dies!. Si que és bonic el lloc. A mi, les carenes de mig metre no m'entussiasmen, amb el meu vertígen! I has de posar-te les botes noves de tant en tant.
D'això se'n diu aprofitar les vacances!
Natura, salut, descans, partidetes, menjar, beure, conversa...
Felicitats!
I que tingueu moltes oportunitats de repetir-ho!
DoMMasteR, barato del tot! bon any! :-)
Martell, tens tota la raó... s'havien de fer servir tots els sentits ... lliures de mistela :-)
À, les muntanyes d'avatar! tens raó, mes les havia deixat! i totes aquestes altres sensacions , ara les recordo totes totes ... i la companyia no cal dir: insuperable :-)
Rateta, jugant al rummikub m'agrada que m'aturin perquè jo seguiria massa... a les caminades encara no he trobat el límit! :-)
Joana, les carenetes .... fa cosa mentre hi ets però un cop has passat dona una bona sensació. les botes noves: la propera vegada serà que sí. ja no vull esperar més :-)
Agnès, això espero... una repetició ben aviat... que tinc mono! :-)
Tot és posar-hi, quant'hi trobes bé llavors no pararies.
Celebro que aquest cap d'any hagi estat tan profitós en tots els aspectes. Aquests són els bons moments, els que de veritat paguen la pena.
Que la nit et sigui ben màgica.
:)
assumpta, amb les emocions dels blocaires invisibles la magia d'aquesta nit ha estat inoblidable :-)
Publica un comentari a l'entrada