quan s’acostava mitjanit tenia davant dotze grans de raïm curosament preparats. quan van començar a tocar les dotze no em vaig veure amb cor de fer el que tocava. vaig agafar un gra i me’l vaig menjar a poc a poc. quan van acabar les campanades només me n’havia menjat tres. vaig seguir una estona menjant granets de raïm a poc a poc fins que me’ls vaig acabar.
m’agradaria recordar-ho durant la resta de l’any. tenir-ho en compte en cada moment. intentar fer servir tot el temps que calgui per a fer cada cosa. evitar fer les coses depressa si no cal. fer servir el temps d’una altra manera.
aquests pensaments m’han acabat de convèncer després de reveure per enèssima vegada start trek generations. no podia ser altre que el capità jean luc picard qui digués:
“time is a companion who goes with us in a journey, reminds us to cherish every moment because they never come again. what we leave behind is not as important as how we lived it. after all we are only mortals.”
el temps és un company que ve de viatge amb nosaltres, ens recorda apreciar tots els moments ja que no tornaran mai més. el que deixem darrera no és tan important com com ho hem viscut
encara que això sigui sempre veritat ho és encara més ara per mi i pel capità picard també perquè diu:
“recently i became very much aware that there are fewer days ahead than there are behind”
recentment m’he adonat de que hi ha menys dies pel davant que pel darrera
i és que encara que soni molt dramàtic fins i tot el doctor soran té raó quan diu:
“time is the fire in which we burn”
el temps és el foc on cremem
potser el canvi d’any fa pensar més en el pas del temps. però el que és segur és que el temps no deixa de passar durant tot l’any i val la pena aprofitar bé tot el que se’ns permeti.
-------------------
fa un any parlava de l’últim misteri del 2008
15 comentaris:
Cal fer les coses amb calma pero també es important fer-las quant tocan.
El temps no s'atura mai...
També (com suposo que molta gent) em vaig fer un raonament semblant: He fet molt més camí que no pas el que em resta per fer... aaaiiiis!
Però jo, que sóc molt lenta menjant, vaig córrer a endrapar-me ràpit el raïm i ara veig que la teva opció va ser l'encertada!
L'any vinent copio el mètode-Kika's!
=)))
El temps ... crec que cal escoltar al capità Jean Luc Picard ;)
Tic tac tic tac... Hauriem de tenir sempre present que el rellotge no s'atura mai, mai. Tic tac tic tac... Hi penso, jo; hi penso constantment. En faré 43 enguany obro parèntesi em sembla mentida! tanco parèntesi tic tac tic tac... No es tracta d'estressar-se; només és qüestió de no oblidar-ho, per recordar-nos què és important i què no. Tic tac tic tac...
PS: Saps/Sabeu quin és el meu truc amb el raïm? No em digueu que així no val, que és trampa i tot això, perquè a mi em va molt bé: començo a menjar-me'l, sense cap estrès, un parell de minuts abans de la mitjanit. Tic tac tic tac... Entro en el nou any amb tota la tranquil·litat i els deures fets ;)
Ferran, és trampaaaaaaaaaaa!
Amb el que m'arriba a costar a mi menjar-me els 12 granets de raïm!
Tic tac tic tac...
=)))
El temps que jo segueixo, Kika, és el que em marca el meu interior. Aquest és el que realment m'acompanya des que vaig néixer. L'altre, el que tenim com a referència marcat per hores, astres o cultius, flueix etern i no puc establir-ne complicitats.
El "meu" temps és encisador i em parla amb saviesa. Atura el pas quan em veu feliç i m'aconsella que no corri, ja que el que m'ha d'arribar no ho farà amb retard ni massa aviat.
És un bon i equilibrat amic.
Haha!! -assumpta-, d'això va la vida, no? de buscar-se-la (la vida) per fer-se-la (la vida) una mica més senzilla! Això faig... tic tac tic tac... ;-))
PS: Hola altre cop, Kika :-)
doncs si, cal gaudir cada instant sense presses, perquè passa i ja no torna!
Perquè és tant difícil aprendre a relentitzar?
Estava llegint, amb ganes, i amb ganes de llegir els comentaris que ja t'han deixat i sempre són interessants...
I de sobte, he pensat, quan acabi, he d'anar a comprar, he d'estendre roba i posar una altra rentadora si després vull...etc,etc...
I m'he accelerat de nou!
No tinc remei!
Em cal una teràpia!!!!Buuuaaaa!
Striper, és clar que no ens ha de servir d'excusa per evitar les obligacions, però coses tan opcionals com els raïms de cap d'any!!! i de fet si ho mirem bé en trobarem moltes de coses a la vida que encara que a primer cop de vista no ho semblin si que són opcionals!
assumpta, i si la companyia t'ho permet, el mètode del ferran és molt millor, i no és trampa! i a més et permet començar l'any amb la feina feta :-) que de fet és important, perquè just quan s'acaben les campanades s'ha de començar a brindar i a fer petons, etc... uff! quin estres!!! :-)
Clidice, sempre cal escoltar-lo :-)
Ferran, és millor la teva estratègia que la meva, simplificar la vida és sempre un oblectiu!
però com li he dit a l'assumpta, sempre que l'entorn t'ho permeti... vull dir que ningú s'ofengui, que hi ha gent molt susceptible :-)
PIlar, quin sort que tens... ja m'agradaria a mi ser així. i ja ho intento, però sovint no me'n surto.
rits, aturar-se en cada moment, i notar-lo... no sembla difícil de pensar però sovint impossible de fer :-)
Agnès, per això a vegades hem de forçar l'aturada... conscientment, a la força, sino no hi ha manera :-)
Hahaha! Si no és trampa... ho tindré en compte!
No crec que les meves companyies és molestin! fins hi tot potser ho agrairan! que jo sóc lentorrilla i ha passat un minut ben bó i encara tinc raïm pendent!!! aaaiiiisss!
Petonets a tots i especialment a la Kika i en Ferran!
=)))
El pitjor que ens passa als qui no creiem en el temps és que se'ns apareix en els moments més inoportuns i, a més, ens recorda que necessitem el rellotge.
En fi.
El temps passa, tot passa. Jo ni pelant i traient els pinyols he aconseguit mai de menjar-lo, sempre em prenc el temps que cal per tot.
Perquè la metxa duri, cal untar-la amb força Oli d'oliva...
Temps al temps!
Bona entrada
assumpte, falta un any per tenir l'oportunitat de provar-ho de nou.. però podem anar practicant mentrestant, no? :-)
pere, quina sort que teniu els que no creieu en el temps. per a mi no es qüestió d'hores. a vegades desitjaria no saber quin dia és i no ho aconsegueixo!
Joana, bé per tu! que més es pot demanar? :-)
Ramon, espero que hagis tingut una bona entrada d'any tu també! :-)
Publica un comentari a l'entrada