dijous, de novembre 29, 2012

stardate: no pot ser!



avui llegim a la premsa:

González, però, ha recordat que la sobirania "resideix al poble espanyol" i que el dret a decidir ha de comptar, per tant, amb el concurs de tots els ciutadans de l'Estat, i no només de Catalunya. Segons l'expresident espanyol, qualsevol altra opció suposaria "amputar" part de la seva "identitat" com a espanyol i per tant provocaria un "xoc de legitimitats."

no pot ser. no pot ser que no sàpiguen de què parlen o no ho vulguin saber.

la paraula autodeterminació porta un prefix grec (auto) que vol dir: per un mateix.

està definida al diccionari:

Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans
1 f. [LC] Acció de decidir per un mateix.
2 f. [PO] Acció per la qual un poble decideix lliurement el seu futur polític. El dret dels pobles a l’autodeterminació.

Diccionario de la lengua española:
1. f. Decisión de los ciudadanos de un territorio determinado sobre su futuro estatuto político.
2. f. Capacidad de una persona para decidir por sí misma algo.

el respecte a l’exercici de l’autodeterminació està  recollit a la Carta Fundacional de les Nacions Unides i ha estat reafirmat en diverses ocasions pel Tribunal Internacional de Justícia. 

El 1918 el president nord-americà i premi Nobel de la Pau Woodrow Wilson (1856-1924) va proclamar:

Totes les aspiracions nacionals han de ser respectades; avui en dia els pobles només poden ser dominats i governats amb el seu consentiment. L'autodeterminació no és una expressió qualsevol. És un principi imperatiu de l'acció política que, a partir d'ara, cap estadista pot arriscar-se a ignorar.

mira que està ben clar. i els espanyols encara no se n’enteren!





stardate: per un país normal




no és normal que cap representant ni de l'estat ni del govern central feliciti al guanyador de les eleccions autonòmiques.
tampoc és gens normal que un ex-president del govern titlli d'ineptes com a governants a "tots els governants nacionalistes".
no és normal. és insultant i ofensiu. el problema és que ja hi estem massa acostumats!


no és gens normal al segle xxi que en un país considerat democràtic hi hagi partits que demanin obertament la PROHIBICIÓ de referèndums.
gens normal. un cop més el problema és que ja ens tenen massa acostumats!


tenint en compte que en els països amb democràcia parlamentària els governs de majoria absoluta són una excepció i els governs en coalició o en minoria són la norma, hauríem d'estar contents de ser un país 'normal' almenys en algunes coses.

dimarts, de novembre 27, 2012

stardate: i ara què?



partits
ciu: s'ha quedat només amb el vot independentista
erc: ha triomfat
psc: s'ha quedat només amb el vot centralista
pp i icv: han arribat al límit absolut
c i cup: han rendibilitzat les retallades
si: ha fracassat

govern
ciu haurà de decidir amb quin suport fer govern. té tres alternatives: erc, psc i pp.
erc, psc i pp hauràn de decidir quin suport oferir.
la resta no té res a pelar.

país
si comparem el vot suposadament independentista (ciu+erc+icv+si+cup) del 2010 (1.748.238) amb el del 2012 (2.072.334) veiem que ha augmentat en més de 300.000 independentistes en 2 anys. mentre que el vot no independentista (psc+pp+c) en aquests dos anys ha augmentat en menys de 200.000. en percentatges el vot independentista el 2010 era del 56,14% i el 2012 ha passat a ser del 58,83%. aquest percentatge és de gent que està clarament a favor del dret a decidir i també podria ser una bona estimació del resultat d'un hipotètic referèndum d'autodeterminació que s'hagués fet ara mateix. amb aquestes estimacions, jo crec que, tal com vaig explicar aquí, al mas li convé fer un referèndum sobre la independència, perquè hi ha marge per guanyar-lo.


Partit
Diputats
Vots
%
CiU
50
1.112.341
30,68%
ERC-Cat Sí
21
496.292
13,68%
PSC
20
523.333
14,43%
PP
19
471.197
12,99%
ICV-EUiA
13
358.857
9,89%
C's
9
274.925
7,58%
CUP-Alternativa d'Esquerres
3
126.219
3,48%
PxC
0
60.142
1,65%
SI
0
46.608
1,28%
Eb
0
27.874
0,76%
PACMA
0
20.777
0,57%
PIRATACAT
0
17.942
0,49%
UPyD
0
14.552
0,40%
FARTScat
0
11.675
0,32%
VD
0
5.936
0,16%
UCE
0
2.502
0,06%
PRE-IR
0
815
0,02%
SiR
0
332
0,00%

divendres, de novembre 23, 2012

stardate: política ficció



amb majoria absoluta o sense

l'endemà de les eleccions l'artur mas anirà a madrid, però abans haurà de decidir si hi anirà a demanar permís per poder fer legalment un referèndum sobre la independència de catalunya o bé si hi anirà a negociar algunes estructures d'estat (de les que ell tant parla, que ningú sap ben bé què volen dir, i que poden acabar sent el traspàs d'alguna competència mal negociada, com sempre).

l'artur mas, com a president de catalunya, decidirà allò que més li convingui, tant si abans ha hagut de fer coalició per formar govern com si hi va engalanat amb una majoria absoluta. en qualsevol cas té dues opcions: 1) amb majoria absoluta o en coalició amb algun partit sobiranista, anirà a demanar permís per fer el referèndum; 2) amb majoria absoluta o en coalició amb el pp (aquesta possibilitat no hauria de sorprendre a ningú. ciu ho ha fet ja tantes vegades!), anirà a negociar alguna estructura d'estat.

allò que el farà decidir per una o altra alternativa serà les previsions que faci de les conseqüències de cada opció. és a dir, decidirà depenent de les possibles reaccions del rajoy en cada cas.

la jugada del rajoy

si el mas arriba a madrid, sol o del bracet amb l'alícia, amb la intenció de negociar alguna estructura d'estat amb el rajoy, obviant completament la qüestió independentista, es podria presentar davant el govern espanyol com el salvador d'espanya, oferint la sol·lució que evitaria el trencament de l'estat. de totes maneres, quan a madrid veiessin que les intencions independentistes del mas s'han fos (cosa que desitgen més que res en aquest món) s'adonarien de que ja no els cal fer cap cessió important per a catalunya. per tant, el resultat d'aquesta negociació seria molt favorable per madrid i desfavorable per catalunya. alehores el govern convèncer als catalans de que ha fet un gran pas endavant, i amb això podria arribar a sufocar el clam independentista. al final, res no hauria canviat.

si el mas arriba a madrid, sol o amb el suport d'altres forces independentistes, per demanar permís per poder fer un referèndum d'autodeterminació de manera legal i el rajoy decideix permetre el referèndum aleshores podrien començar a negociar com i quan s'hauria de fer, i haurien de decidit els compromisos que contrauen les dues parts per cada un dels resultats possibles. per altra banda, si el rajoy decideix no permetre fer el referèndum de manera legal, aleshores el mas haurà de decidir si deixar-ho córrer o fer-lo igualment fora de la legalitat espanyola.

si es preveu que en un referèndum guanyaria l'opció independentista, alehores el que li convé al rajoy és donar permís per fer-lo legalment i començar a negociar de seguida. ja que en aquest cas podrien decidir junts  com i quan s'hauria de fer, i també els compromisos que decideix contraure cada part en cada un dels resultats possibles. com més aviat s'hi possesin més fàcils serien les negociacions per totes dues parts. si rajoy no permetés fer el referèndum legalment, i el mas decideix fer-lo fora de la legalitat espanyola, el rajoy s'hauria d'enfrontar més endavant a unes negociacions molt més dures i difícils, i possiblement amb intervenció internacional. previsiblement el clam independentista no s'aturaria sinó que segurament creixeria. tot això faria que el poder de negociació del rajoy en aquest cas fos menor que abans. per tant, si es preveu la victòria de l'opció independentista al rajoy li convé donar suport al referèndum d'autodeterminació.

ara bé, si es preveu que en un referèndum no guanyaria l'opció indenpendentista, aleshores el rajoy no hi perdria gaire desentenent-se del mas, i podria inclús sortir-ne beneficiat. de fet, si el mas no preveu una majoria clara del sí per la independència, segurament no insistiria en fer un referèndum fora de la legalitat espanyola i intentaria reconduir la negociació cap a les estructures d'estat.

conclusió

si podem convèncer als polítics, als d'aquí i als d'allà, que sóm una clara majoria a favor de la independència aleshores ens podem garantir una bona transició, pautada i pacífica, cap a la independència.

dimecres, de novembre 21, 2012

stardate: la sort




no es podia preveure de cap manera perquè:

m'hi vaig apuntar a l'últim moment  (ell devia ser dels primers de fer-ho)

vaig arribar a migdia (ell devia arribar d'hora)

em van fer anar a aparcar cotxes (a ell el van posar a organizar la barra)

res no feia pensar que ens trobaríem

però ....

vam acabar aviat la feina

em van sugerir ajudar a la barra

els tiradors no funcionaven

molta gent tenia set

més tard vaig abocar sense voler un got de cervesa d'un company, i vaig tornar a la barra a buscar-ne un altre

moltes casualitats van ser les que ens van fer trobar i retrobar. encara que jo no diria que van ser casualitats, va ser una gran sort.

dilluns, de novembre 19, 2012

stardate: la vaga



alguns van fer vaga

alguns van organitzar piquets

alguns van manifestar-se

...

alguns no van fer vaga per por de perdre la feina

alguns no van obrir els negocis per por

alguns van arribar tard a la feina

alguns treballaven amb les persianes baixades

(altres aprofitaven que les persianes estaven baixades ... )

juntament amb el dret a fer vaga hauria d'existir el dret a no fer vaga, però sembla que aquest últim dret encara no està reconegut.

dissabte, de novembre 17, 2012

stardate: el deute i la memòria



la memòria que alguns no fan servir i per això no recorden la part del deute de la generalitat originat per cada un dels governs passats.



si tinguessin memòria segons qui no diria segons quines coses.
les retallades hi han de ser gràcies al vertiginós augment del deute. les retallades tenen una causa. sobretot, els que la van contraure, haurien de recordar-ho i els hauria de fer vergonya pensar en el que han fet, en les conseqüències del que han fet, i en les mentides que ara fan servir per treure's la culpa de sobre.