anna: rússia és un país perillós.
berta: no té cap sentit.
anna: no creus que rússia podria començar una guerra contra un país occidental?
berta: de cap manera.
anna: doncs jo crec que és possible.
berta: pots dir-me exemples de guerres que hagin sorgit entre dos països democràtics?
anna: suposo que sí. a veure … que et sembla la d’anglaterra i els estats units del 1812?
berta: d’acord. i que no siguin guerres colonials?
anna: aleshores, a veure …. d’acord, potser tens raó. potser rússia no és tan perillós com em pensava.
--------------------------
fa un any parlava d’un viatge que em va fer pensar en una metàfora que no té res a veure amb el post d'avui.
9 comentaris:
ara com ara tot fa més pinta de guerres intestines que qualsevol altra cosa :(
el probleme de les guerres avui dia entre països "occidentals" (i no tan occidentals). és diu "arma nuclear": si un dels dos en fa us, tots hem begut oli, i sempre, sempre hi ha el perill de que qui vagi perdent premi el botonet dels nassos.
Per això anirem veient episodis a la txetxena, bielorussia, ucraniana i similar, per anar disipant tensions, però confrontacions fortes? només amb qui no tingui cogombres lluminosos d'aquests (ni amics que en tinguin)
Crec que si no existeix l’equilibri de poder entre els països democràtics, aquests poden perdre la voluntat pacifista.
Alguns països eviten conflictes per a no debilitar-se davant l’amenaça d’altres, o perquè estan ocupats a resoldre els conflictes interiors.
Clidice, :-)
Carquinyol, però la qüestió és si un país democràtic atacarà a aun altre país democràtic. si vols suposa que sí que tenen armes nuclears, si això et fa la cosa més fàcil...
Pilar, vols dir que la democràcia no garanteix un equilibri de poder entre els països democràtics?
Tot depèn de la distribució equitativa del poder i que les normes establertes recondueixin aquest equilibri, evitant que cap país el pugui controlar.
També s'hauria d'avançar en el camp del desarme.
si tenen armes nuclears... no. I si tenen exèrcits de similars característiques... tampoc. Miraran de provocar malestar socioeconòmic i fer una guerra "soterrada".
Però si hi ha quelcom molt interessant i té un poder superior, estic segur que si no ho pot controlar d'una altra manera si que ho faria, tot és cercar la justificació plausible per a la seva intervenció... a més, de democràcies hi ha de tots colors !
Tema complex i complicat...desitjo que de guerres no n'hi hagin ...
la idea del post era oferir un exemple de com és possible que algú canvii d'opinió. el fet que l'exemple es referís a les guerres suposo que ha fet que ens fixèssim més en això que en el canvi d'opinió. la raó fonamental és que no hi vaig afegir cap explicació.
de fet, la meva intenció era explicar el que em semblava que havia estat motiu de confusió en el post anterior. però no vaig tenir gaire temps per a preparar el post, i amb el que vaig posar ara veig que no hi ha ajudat gens.
en el proper intentaré aclarir-ho.
Pilar, veig que tu hi trobes més raons per dubtar que la democràcia sola sigui motiu per evitar les guerres. o sigui que el raonament que s'ofereix no et convenç!
Carquinyol, a tu et passa el mateix que a la Pilar. a més tens raó que la defició de democràcia és massa poc específica ....
Elvira, tan de bo no n'hi haguessin, pel motiu que fos!
Gracies per intiresnuyu iformatsiyu
Publica un comentari a l'entrada