divendres, de gener 29, 2010

stardate: canviar d’opinió


amb el post anterior pretenia explicar de quina manera parlant els uns amb els altres anem canviant d’opinió.

es tracta d’un exemple del que es coneix com a fenòmen de la pau democràtica. el que s’ha anat observant al llarg de la història és que els països democràtics mai no comencen guerres amb altres països democràtics. aquesta observació dóna peu a una teoria que diu que amb la generalització de la democràcia hauria de portar a la desaparició de les guerres.

en aquest exemple la berta acaba convencent a l’anna de que rússia no és un país perillós, tot i que al començar la conversa l’anna està segura de que sí que ho és. la manera de fer canviar d’opinió a l’anna és fent-la pensar en la relació que hi ha entre democràcia i guerres. la berta li ofereix un argument nou i la fa pensar en el tema des d’una perspectiva diferent. seguint l’argument ofert per la berta, l’anna arriba tota sola a una conclusió que fa que canvii d’opinió.

si hagués fet les coses ben fetes, hauria afegit aquesta explicació al post anterior (stardate: la pau democràtica). però la veritat és que tot i que tenia moltes ganes de continuar la disucssió que el post d’abans de l’anterior (stardate: data de caducitat) va provocar, no vaig tenir temps de elaborar-lo. espero que ara almenys hagi aclarit el per què del post anterior. segurament les explicacions sobre perquè canviem d’opinió, com ho fem, perquè ens costa, etc ... tindran alguna continuitat aquí.

----------------------------

fa un any parlava d’un joc molt clàssic, on també em va costar convèncer de quina era la millor estratègia.



7 comentaris:

Striper ha dit...

No et capfiquis gaire bon cap se setmana.

Clidice ha dit...

les opinions, amb el diàleg, sempre es van matisant, potser canviar del tot no, però afegir matisos això segur :)

zel ha dit...

Però entre un grupet, matisar o canviar no mostren que definitivament la gent faci un canvi seguit per accions de millora, em sembla que som molts durs de pelar, tots plegats... bon tema, però!

Albert B. i R. ha dit...

Penso el mateix que el zel. En general, quan algú fins i tot demsotra amb dades i fets que el que pensa l'altre no és cert, aquest es resisteix a canviar d'opinió. L'objectiu de la generalització de la democràcia és tan noble com complicat a hores d'ara. I, a vegades, els mateixos que hi posen traves són aquests països democràtics amb interessos als no-democràtics i que temen perdre el control.

kika ha dit...

Striper, ho intentaré. gràcies. bon cap de setmana! :-)

Clidice, tampoc t'he convençut aquest cop, eh? :-)


zel, em sembla que tu encetes un tema nou. jo parlava només de tenir una opinió o una altra i diria que tu et refereixes a actuar en conseqüència de les opinions que tenim. això demana tot un nou post o més d'un! :-)

Albert, precisament la idea aquí no era fer cap demostració, si nó oferir eines, perquè tu sol et fecis la demostració. l'argument que t'hauria de convèncer te l'has de fer tot sol. i precisament per això és convincent.
heparlat de la generalització de la democracia com una observació no com un objectiu. de fet la democràcia només pot existir en un país si el pamteix país la tria. si s'imposés seria per definició no democràtic, no?

Pilar ha dit...

Els diàlegs ajuden a canviar o a reafirmar les opinions. Considero importants els matisos, els coneixements de qui els exposa i el joc de la probabilitat.
Tal vegada és que estic plena d'incerteses, Kika. Sempre dic que sóc una cagadubtes. Aquest fet constitueix un mur a l'hora de canviar d'opinió. Necessito temps.
M'agrada molt la capacitat que tens d'incitar a la participació en les teves entrades. Felicitats!

kika ha dit...

Pilar, les opinions es poden anar canviant i/o reafirmant gràcies a la incertesa. sense incertesa no caldrien opinions, només hi haurien fets. tampoc hi haurien blogs! :-)