stardate: metàfora

per anar al meu destí tenia dues opcions. en una direcció hi havia un tren directe que tardava al voltant d’una hora. en l’altra direcció el trajecte era més curt però havia de fer un transbordament.

a vegades hem de decidir entre alternatives difícils de comparar.

jo sempre havia fet servir la primera opció però a l’estació em van suggerir que la segona era millor.

a vegades rebem consells de gent que és considerada experta.

els dos trens sortien a la mateixa hora, i vaig decidir fer cas del consell. al cap de pocs minuts arribava al punt on havia de fer transbordament. feia molt fred i molt vent, era una estació al mig d’enlloc, la poca gent que hi havia anava en direcció contrària a la meva, ningú sabia quan havia de passar el meu tren i, repeteixo, feia molt fred i molt vent. després de mitja hora d’esperar i quan ja estava gelada va arribar el tren.

a vegades les coses no van tal com esperàvem.

vaig arribar al meu destí més d’una hora després d’haver sortit. si hagués triat l’altre opció hauria estat una hora asseguda, llegint, sense patir fred i hauria tardat el mateix temps en arribar.

a vegades els consells dels altres no ajuden gens.

vaig enviar records al senyor de l’estació i a la seva família.

a vegades ... això mateix!

vaig pensar que a la tornada no escoltaria el consell de ningú i faria cas només del meu propi instint.

a vegades ens convencem de que no tornarem a ensopegar amb la mateixa pedra.


però ...