de fet, a casa, des de fa un temps, em passo hores fent-ne una aplicació concreta:
quan vulguis demanar alguna cosa, parla a la gent mirant-la a la cara. assegurant-te que et senten. vocalitzant. no donguis per segur que l’altra persona sap el que penses. explica bé el que vols.
si ets a la teva habitació quan jo sóc al menjador i vols que senti, has de venir a trobar-me.
si vols saber una cosa l’has de preguntar. no has d’esperar que la resposta t’arribi perquè sí o perquè algú decidirà fer-te-la arribar. has d’anar a buscar-la tu. pensar on i com la pots obtenir i fer el que calgui per obtenir-la.
no sé si me’n sortiré!
9 comentaris:
M'agrada això que dius: "no donis per segur que l'altra persona sap el que penses". Una gran veritat que ens estalviaria un munt de males interpretacions :)
Al final ve a ser... no deixis res a la interpretació; procura que tot només és pugui entendre d'una manera: la literal... No deixis res pel llenguatge no verbal...
... I tan bonic que és entendre's amb la mirada!!! Suposo que ho hem de deixar per a les pel·lícules...
Passa massa sovint això que algú vulgui ser escoltat, quasi bé endevinat i quan se n'adona que no és així s'emprenya sense entendre que no ha posat els mitjans.
Clidice, si que aniria bé, el que passa és que és fàcil de dir i sovint bastant difícil de complir..
Ramon, home! no tan estricte! elq ue hem d'assegurar és que la persona que tenim davant ens enten... fent el que faci falta o el que vingui de gust, però assegurar-nos que ho deixem clar del tot.
Josep, si que passa sovint. i que bé que niria que els altres (o al menys alguns altres) ens poguessin llegir els pensaments. ens estalviaria explicacions. però com que això no passa mai, més val adelantar-nos i deixar-ho tot ben clar, per tal d'evitar confusions i enfados!
En relació amb la qüestió de la interpretació... per mi, aquesta és la causa número 1 (o gairebé) de la immensa majoria de malsentesos. Les coses, claretes i a la cara i segur que ens estalviem un munt de problemes.
És veritat que de vegades costa, enfrontar-se a segons què, però penso que surt a compte fer l'esforç.
Interessant reflexió, Kika.
PS: Sí, te'n sortiràs, si això és el que vols!
Segur que sí encara que de vegades es dóna per segur que l'altra persona et compren sense explicar-nos masssa bé.
Ferran, saps quantes vegades des de la seva habitació o des del lavabo em crida: kika!!! i jo que li he de repetir: si vols que senti el que em vols dir has de venir a trobar-me, m'ho has de dir clar, ... bla, bla bla, repetint el sermó... fins quan? :-)
kweilan, i no sé si és més perquè pensem que ja ens entenen (o ens agradaria que fos així) o per peresa... vés a saber.
Tu potser sí te´n sortiràs, però jo, ho dubto. Si parlo normal i a poc a poc, em diuen que no em senten, que no piulo; si aixeco la veu, em diuen que no cridi...ja fa temps que dic que em compraré una campana!
Pais secret, dona, no es qüestió del volum, jo crec. sinó més aviat de que si vols que et sentin fer tot el possible pequè sigui aixi. ara que això de la campana no és mala idea, no! :-)
Publica un comentari a l'entrada