dimecres, d’octubre 07, 2009

stardate: rutines de la comunicació

havia d’enviar uns papers que eren qüestions de feina. d’això ja fa temps, abans de l’època de l’email generalitzat, quan moltes coses encara s’enviaven per correu normal.

li vaig preguntar a un col·lega: que et sembla millor? imprimeixo una etiqueta amb l’adreça per enganxar-la al sobre o ho escric a mà?

i em diu: depèn. si estàs demanant alguna cosa, millor que ho imprimeixis i ho facis ben bonic. ara bé si no estàs demanant res, tan se val si ho escrius a mà.

em va semblar una gran idea i la vaig adoptar com una regla d’or. és tan obvi. si vols que et facin cas, t’hi has d’esforçar. una regla que serveix per tot.

ara que ja som a l’època de la plenitud de l’email he adaptat aquesta regla.

quan he de demanar una cosa per email, ho faig educadament. amb totes les paraules que calguin. fins i tot a vegades poso majúscules i accents (tot i que aquests a vegades no s’envien gaire bé).

i quan algú em respon a alguna cosa que li he demanat sempre li envio una resposta d’agraïment.

a més a més, quan algú em demana alguna cosa per email, si puc li responc de seguida el que em demana. i si no és possible, li envio un missatge dient-li quan podré enviar-li el que em demana.

ho vaig dir en algún comentari: em sembla una falta de respecte deixar de respondre un missatge durant quinze dies.

ara bé, hi ha vegades que rebo missatges que no contenen cap demanda, ni cap pregunta. només m’expliquen coses. normalment expliquen el que pensen els autors sobre un tema, sobre una manera de fer. sovint son suggeriments o crítiques. “a mi em sembla que això és així”, “jo crec que s’hauria de fer d’aquesta manera”. suposo que la intenció és que jo tingui coneixement del que pensen. si hi hagués una altra intenció m’imagino que constaria en el cos del missatge. “què en penses tu?”, “ho podries fer d'una altra manera?”

no sé si quan no hi havia email la gent enviava missatges d’aquests. potser llavors la gent en parlava d’aquestes coses, o se les guardava. no sé si és bo o dolent. no sé si l’email ajuda o no en aquests casos. en qualsevol cas, jo aquests missatges no els responc. al menys d’entrada el deso a la carpeta corresponent i prou.

un dia feiner a mitja tarda, vaig decidir comptar quants emails havia enviat en tot el dia: a la safata de sortida n’hi havia setanta i encara no havia acabat.

per això quan una vegada vaig sentir una persona que dèia: “jo els missatges que no tenen preguntes (interrogants literalment) no els responc”, em va semblar una bona idea.

i des d’aleshores sempre que vull una resposta la demano amb un interrogant explícit. i si no la rebo, insisteixo.



11 comentaris:

zel ha dit...

A mi em fa mandra...enviar i respondre, si puc, de paraula, és clar que coses i coses hi ha a la vida.... petons!

kika ha dit...

zel, parlant la gent s'entèn, o s'hauria d'entendre. per això no sé si és millor el món de l'internet: un munt d'informació que compartim i el poc que ens veiem; o bé el d'abans: no compartiem tanta informació però potser parlàvem més...
per cert, aquest matí no he aconseguit enviar-te una felicitació al teu blog (suposo que per raons de connexions). ja ho tornaré a intentar, però per si un cas: per molts anys!!!

DooMMasteR ha dit...

Ja que a la carta manuscrita se li pot donar per morta, trobo que entre tots hauriem d'adoptar un codi ètic amb els mails. Es tracta d'escriure correctament i amb les formes correctes simplement.

Ai, si tothom enviés els correus com tu! Tot seria més fàcil i amistós :-)

asimetrich ha dit...

Estic amb el DooMMasteR. Estaria bé fer un standard internacional per a la comunicació via e-mail. Però dubto que tingués massa èxit. PArlant de l'àmbit professional, és clar. :-)

Clidice ha dit...

Hi ha codis que funcionen com ja establerts per Internet, com, per exemple, obviar la salutació si es tracta d'una persona amb la que mantens contacte diari, ni que sigui via mail o messenger. És com continuar una conversa començada. Ara, crec que ja fas bé, jo també ho faig, si no hi ha demanda de resposta no responc. :)

MARTELL DE REUS ha dit...

Tinc per norma, i conseqüentment també m'agrada que a mi m'ho facin, posar al camp: "Assumpte" algun mot o frase que pugui donar una primera idea del contingut de l'email a la persona que l'ha de rebre. D'aquesta manera es pot simplificar bastant la gestió de gran nombre d'emails i és més difícil que un determinat email se't passi desaparcebut.

Pais secret ha dit...

Kika, si arriba el cas , ja et posaré interrogants perquè em contestis.
Jo, si no són comercials o informatius tinc per norma
contestar-los tots, es clar que no en rebo tants com tu...Porta feina i temps, però a mi també m´agrada que em contestin.

kika ha dit...

DooMMasteR, de fet només cla fer servir el sentit comú i sentir una mica de respecte pels altres. com en tot! però hi ha vegades que els detalls poden resultar curiosos.

asimetrich, va doncs, som-hi. hi ha coses que ja estan establertes, com que fer servir majúscules en tota la paraula vol dir que estàs cridant. no posar salutacions ni signatures es dona per bo (encara que ahie em van enviar un mail des d'una adreça que no coneixia i vaig haver d'endevinar l'autor pel contingut!). posar l'assumpte, perquè així va millor a l'hora de repasar-los (encara que aixó jo no ho faig mai. potser m'hi hauria d'acostumar). respondre abans de 15 dies, si hi ha preguntes! què més?

Clidice, m'agrada trobar suport a les meves propostes :-) que et sembla la llista que hem començat a fer recollint el que s'ha dit fins ara?

Martell, tinc present que aquest tema et preocupa, o almenys t'incomoda, però no me'n surto... em sap greu.

Pais secret, ja ho saps, si vols que te'ls contesti ... :-)
de fet no he quants ens rebo al dia, perquè no ho sé. tal com els vaig llegint procuro anar enllestint-los, i al final del dia m'és difícil comptar-los. segur que són menys dels que jo escric (xerraire! i silenciosa i solitaria també :-)

Thera ha dit...

Mica en mica anem trobant els nostres recursos i establint els nostres propis codis i és que la finalitat és autogestionar-nos de la manera més eficaç, semblar el més educats possible i no tenir la sensació de prerdre el temps o fer alguna cosa envà. Un món tot això dels correus..., sobretot els de feina! Ànim i que no decaiguin les idees!! ;)

Ramon ha dit...

Jo si puc truco per telèfon o faig les dos coses. el correu electrònic només per la feina...
Veus, jo faig servir més els punts suspensius que no pas l'interrogant, el trobo molt tallant... Deixo els punts com deixant lliure l'interpretació i oberta la resposta. És poc formal però s'apropa molt més a la meua forma de pensar...

kika ha dit...

Thera, sí, sí, jos obretot parlo dels de la feina. els personals... encara me'ls prenc amb més llibertat :-) però respondre'ls no costa gens :-)

Ramon, com dic a la Thera, jo em referia principalment als correus de feina... respecte als punts suspensius: m'encanten! els poso sempre com a senyal de que potser no he acabat amb el que volia dir, que hi deuen haver més coses, però que me les salto i passo a una altra... veus? :-)