diumenge, d’octubre 11, 2009

stardate: segur?


em trobo un conegut al tren i encetem una conversa. és geòleg i em diu que ara treballa al departament d’infraestructures de l’ajuntament de barcelona.

‘doncs deus estar distret entre els túnels del carmel, els de l’ave, els de la zona franca. per cert, el que últimament porta més cua deu ser el de l’ave, no?’

‘tens raó. però la veritat és que no hi ha cap motiu per tot el soroll que han estat fent sobre el tema.’

‘en serio? no creus que hi ha cap risc al fer-lo passar per sota la sagrada família?’

‘ni un! saps el merder que tindrien si passes alguna cosa? el que estan fent és una gran obra. els reforços que hi posen és una cosa que no s’ha vist mai. s’hi estan gastant un munt de diners. és impossible que passi res’

jo no ho entenc. com pot algú estar segur d’una cosa així? de tot el que em diu l’únic que em convenç és que es deuen estar gastant molts diners (com que no són seus!). per la resta, no sóc arquitecte ni res semblant, però segur que tot el projecte està basat en unes teories que quan s’apliquen a un lloc concret poden fallar. perquè en qualsevol camp, en qualsevol cosa, per molt que intentem tenir-ho tot en compte, hi ha tantes coses que hauríem de tenir en compte que és impossible estar segur que ho controlem tot.

i quan em diuen: ‘per la grip A no cal patir gens, perquè les autoritats pertinents ja han pensat en tot i ho tenen tot controlat.’ com en podem estar segurs?

com podem estar segurs que ho controlem tot, quan hi ha tanta incertesa? fins i tot en coses que ja hem experimentat en el passat, i no cal dir que molta més en coses que, en algun sentit, s’experimenten per primera vegada.

jo no estic segura de que estigui segura de res.

però a les nits dormo bé!



16 comentaris:

Ferran ha dit...

Com més gran em faig, més crec que només hi ha una cosa certa, a la vida: les coses certes no existeixen. Quan veig algú assegurar amb total vehemència que tal cosa no passarà, o que tal cosa serà com ell diu, penso: "ai, a veure quan triga la vida a recordar-li que les normes les posa ella!".

El túnel del TGV sota la Sagrada Família? Voto perque no hi hagi problemes... i me'n vaig a dormir.

Bona nit, i bon diumenge.

el gatot ha dit...

ai, kika... a mi els que estan tant segurs m'encomanen inseguretat...
:)

serà una pandèmia? :D

petonets insegurs...!

Joana ha dit...

Cada vegada podem estar segures de menys coses... però com bé diu, dormim bé!, serà que passi el què sigui, ja ho trobarem, sense remei.

Carmen ha dit...

Ja ho dius bé, Kika, tots els projectes, totes les precaucions, totes les certeses poden quedar en norris només per què una subcontrata d'una subcontrata d'una subcontrata no tingui idea de cal fer per què l'encarregat de dir-ho no hi és en aquell moment. País d'improvitzadors...

Carquinyol ha dit...

A mi això em recorda a aquell vaixell anomenat "Titanic" que no es podia enfonsar...

Sincerament, espero que no passi res...

pere ha dit...

Si no s'enfonsa el tunel: bé; si s'enfonsa: també. En un cas i en l'altre correran molts diners. La meta dels diners sempre és incerta, però a mi -ni a tu, crec- no m'arribaran. En qüstions d'obres públiques, els que tenen més clars els beneficis són els polítics i els promotors diversos.

pere ha dit...

Ep, no estic segur de res del que he dit.

kika ha dit...

Ferran, com tu també estic convencuda de que de cert només hi ha la incertesa :-) espero que hagis tingut un bon cap de setmana llarg, tant de dia com de nit :-)

gatot, potser en ajuden a tenir la incertesa més present encara :-)

Joana, només faltaria! som prou grans per poder decidir què ens ha de treure el son, no? :-)

Carmen, tot depen de tantes coses ... que inclús sense entendre-hi gens la prediccoó d'incertesa és molt fàcil de fer!

Carquinyol, molt bon exemple! ... però només és un més!

pere, crec que tens raó que les diners correran i també crec que tant a tu com a mí ens arribaran... però en negatiu: algú haurà de pagar tot el desgavell de l'ave, no? serem tu i jo també em sembla... n'estic quasi bé segura d'això :-D

Asimetrich ha dit...

Doncs sí, a mi també em passa que la gent amb tanta seguretat em fa l'efecte totalment contrari: inseguretat i sospita. Digue'm desconfiat... :-)

kika ha dit...

Asimetric, pel que sembla ja ens som uns quants de desconfiats per aquí :-)

Josep B. ha dit...

Doncs, ves per on,jo en tinc confiança en les obres al voltant de la Sagrada família.

Indubtablement hi ha coses que no es poden evitar, si patim un terratrèmol de 5è a 7è grau possiblement el túnel farà figa, però arribat el cas possiblement el temple haurà caigut abans que no pas el túnel.

Em preocupen més altres zones de la ciutat, sobretot pel que fa a vibracions molestes, però el fet que una part del túnel es pugui enfonsar el veig m´s difícil, el cost que els hi va suposar el Carmel no el voldran tornar a patir.

kika ha dit...

Josep, ojalà tinguis raó!

Ferran ha dit...

Ei Kika, mig cap de setmana llarg bò (ds i dg), mig dolent (dll, per un encostipat mal curat que va decidir sortir)...

Espero que el teu sí hagi sigut bò del tot! :)

Abraçada virtual (per la cosa dels virus, més que res ;-)

kika ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
kika ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
kika ha dit...

Ferran, jo encara no la tinc la grip, de cap lletra... :-) aquestes abraçades no ens les podrà prendre ni l'oms!!! :-DDD