stardate: una trobada més de la 1tbfc

algunes vegades havíem parlat de retrobar-nos. algunes vegades havíem fet intents de propostes però no ho aconseguíem. és difícil combinar les agendes de tanta gent, de gent tant diversa, de tants llocs diferents. fins que finalment un ho va aconseguir. sempre és el mateix. això no té gaire misteri. i ens vam retrobar.

primer tímidament. és que si no tenim un teclat al davant no sabem socialitzar, deia una. poc a poc es va anar trencant el gel i escalfant l’ambient. tot alhora. tot depressa. ajudats pels records de les experiències compartides. anant i venint d’un tema a un altre. del passat al futur. d’una persona a una altre. de les històries dels blogs a les de la vida real. (no són les mateixes? sí, és clar. vaja, sovint sí que ho són. però no sempre, no?) desvetllant misteris. aclarint temes. començant-ne de nous. tancant-ne de vells. i de sobte ja tornàvem a ser en familia. com si sempre ho haguéssim estat.

és molt estrany tot això. però molt real. suposo que si algú m’ho volgués explicar no ho podria entendre. potser és perquè ningú no ho entén que ens emociona tant.

stardate: cites d’(aquest) estiu

mister spock a star trek: the motion picture

it knows only that it needs, commander. but, like so many of us... it does not know what

professor albus dumbledore a harry potter i el presoner d’azcaban

la felicitat es troba en els moments foscos. només cal recordar-se d’encendre la llum

una vídua quan li donen el condol per la mort del marit:

almenys ara sabré on és!

virgili

numero deus impare gaudet

(a deu li agraden els números senars)

el consol d’anna gavalda

no s’ha de de creure en la voluntat de la gent generosa. en realitat, són els més egoistes...

manhattan de woody allen

a friend: who do you think you are, god?

woddy allen: i’ve got to model myself on someone

pais secret al blog de saragatona

llegir poesia nodreix i no engreixa. bon profit.

jean-luc picard

you can commit no mistake and still lose. that is not a weakness. that is life

i amb una mica d’imaginació fins i tot sembla una senyera.

feliç diada!

stardate: regal virtual

stardate: l’actualitat tal qual

després de sentir i llegir tantes rucades sobre el tema, en trobo un que posa les coses al seu lloc: el vicent partal a l’editorial de vilaweb d’ahir

El tribunal Suprem espanyol ha engegat una gran operació contra la immersió en català, en resposta a la demanda de tres famílies del Principat, que volen que els seu fills siguen escolaritzats en espanyol. Contràriament, aquest curs 125.953 alumnes valencians han vist denegada la seua demanda de ser educats en català. La diferència fa mal i ensenya ben clarament on és el problema. 

Les dades són d'Escola Valenciana: Informe de Matriculació, sobre el curs que ara comença. El document diu exactament que el 61,2% de les famílies valencianes demanen que els fills siguen escolaritzats en la nostra llengua i, en canvi, la Generalitat solament ofereix places al 33%. I cada any n'ofereix menys. 

Parlem de la mateixa llengua. De les mateixes llengües, per a ser exactes. Si l'alt tribunal tingués voluntat de defensar els drets dels pares i la igualtat de les llengües, 125.953 alumnes haurien de pesar clarament molt més que no tres, quatre o cinc. Però no és el cas. Escandalosament no és el cas. 

I no és el cas perquè, al tribunal, no li importa ni la igualtat de les llengües ni els drets dels pares. Al tribunal, únicament li importa de remarcar i blindar la supremacia de l'idioma espanyol per damunt del català i de fer recular dècades de normalització en favor de la imposició de la llengua castellana. Aplicar, en definitiva, allò que es desprèn de tota l'arquitectura legal de l'estat, començant pel nefast article tres de la constitució. Que aquest és el problema de debò: la constitució. 

stardate: fading

durant setmanes i mesos l’he tingut present. molt. hi he pensat molt i em costava molt creure’m que ja no hi seria més. no podia ser. sempre hi havia sigut. però ara sembla que l’absència es va fent real. ja no hi és. ni hi tornarà a ser.

stardate: anna gavalda

ja ho he dit vegades que m’agrada. però em vull repetir. totes les seves novel·les les he trobat fantàstiques. perquè ara, a l’acabar el consol, tinc la impressió de que ja no me’n queden més. i m’hauré d’esperar a la següent. que no crec que tardi. ja que llegint-la m’he convençut de que s’ho passa molt bé escrivint.

tots els personatges són bastant exagerats. però sempre et fa venir ganes de saber-ho tot sobre cada un d’ells. crec que és degut a la manera, una mica misteriosa, que els va presentant. i t’enganxa d’allò més. i a vegades sembla que la cosa s’accelera fins a un punt que ella mateixa se n’adona i t’ho fa explícit. és com si t’expliqués com pensa escriure la novel·la mentre escriu la mateixa novel·la.

i tot i sent extravagants, els fa tant reals que els personatges s’una novel·la van a sopar al restaurant dels de l’altra novel·la. i així llegint-ne una t’assabentes del que els passa als de l’altra. ai! m’emociona i m’encanta!

stardate: t41

em diu: anem a l’esclat-bon preu.

i jo: sí, sí. t’hi acompanyo!

no n’hi gaires d’esclats ni de bon preus per on jo em moc normalment. i quan se’m presenta l’oportunitat m’hi apunto només per anar a buscar això:

un vi, fet per l’albert. un dels enòlegs del celler vall-llach.

i és que quan el vaig sentir explicar tan entusiasmat que aquell vi era el primer que feia, em van venir moltes ganes de provar-lo. i finalment el tinc!

per alguna raó misteriosa, en aquesta foto el flash no s’ha volgut encendre. pels interessats transcric el que hi diu a l’etiqueta del darrera:

t41

2007

aquest vi, elaborat amb raïms de ceps joves de les varietats garnatxa, carinyena, merlot, cabernet sauvignon i syrah, s’ha cupejat a la tina 41 del celler.

priorat

denominació d’origen qualificada

porrera

embotellat per celler vall llach sl per a clos l’asentiu sl

xulo, eh?

i a més està boníssim!

ah! i només es troba als supermercats esclat i/o bon preu.

i molt bé de preu!