dilluns, de setembre 05, 2011

stardate: fading



durant setmanes i mesos l’he tingut present. molt. hi he pensat molt i em costava molt creure’m que ja no hi seria més. no podia ser. sempre hi havia sigut. però ara sembla que l’absència es va fent real. ja no hi és. ni hi tornarà a ser.




3 comentaris:

gatot ha dit...

mai no diguis mai més... no sabem ni el com ni el quan; i, sobretot, no sabem què passarà demà.

bona nit, kika.

garbi24 ha dit...

Hi han coses que no tenen remei.....pero moltes si, cal buscar-lo

kika ha dit...

hi ha algunes coses que les hem de prendre tal com venen, i que no hi podem fer res més que això. podem potser intentar recordar, procurar que no ens marxin de la memòria, però fins quan?