stardate: un altre lliurament

un cop més l’editorial comanegra em fa arribar un llibre acabat de sortir.

tot va començar aquí. la mar em va deixar un llibre: la llei del mirall. el vaig llegir, em va agradar, ho vaig escriure en un apunt, i llavors ... sorpresa: rebo un mail de l’editorial agraïnt-me la ressenya i oferint-me un altre llibre seu: els cireres al desembre. Vaig pensar que era un aconteixement tan especial que també va ser part d’un apunt.

tot això passava al 2011, i ara de sobte, rebo un altre mail de la mateixa editorial oferint-me un altre llibre: la felicidad de los dias tristes de jorge bucay.

aquest cop ja no és una sorpresa com la primera vegada, però em sorprèn igualment perquè no m’ho esperava després de tant temps. a més és en castellà, en comptes de català ... és diferent. i a més del jorge bucay, de qui ja havia llegit alguns llibres. confesso que els primers que vaig llegir em van interessar, i després els vaig començar a trobar lents, repetitius, una mica massa ensucrats. total, que d’entrada aquest llibre em feia una mica de mandra. però quan m’hi he posat me l’he llegit en un tres i no res. de fet és només un conte. però igual que la majoria de llibres d’aquesta col·lecció és molt interessat. és un conte que serveix de paràbola: t’hi sents fàcilment reflectit i et fa pensar sobre perquè fas el que fas i perquè l’altra gent fa el que fa.