un cop més
l’editorial comanegra em fa arribar un llibre acabat de sortir.
tot va
començar aquí.
la mar em va deixar un
llibre: la llei del mirall. el vaig llegir, em va agradar, ho vaig escriure en
un apunt, i llavors ... sorpresa: rebo un mail de l’editorial agraïnt-me la
ressenya i oferint-me un altre llibre seu: els cireres al desembre. Vaig pensar
que era un aconteixement tan especial que també va ser part d’un apunt.
tot això
passava al 2011, i ara de sobte, rebo un altre mail de la mateixa editorial
oferint-me un altre llibre: la felicidad de los dias tristes de jorge bucay.
aquest cop
ja no és una sorpresa com la primera vegada, però em sorprèn igualment perquè
no m’ho esperava després de tant temps. a més és en castellà, en comptes de
català ... és diferent. i a més del jorge bucay, de qui ja havia llegit alguns
llibres. confesso que els primers que vaig llegir em van interessar, i després
els vaig començar a trobar lents, repetitius, una mica massa ensucrats. total,
que d’entrada aquest llibre em feia una mica de mandra. però quan m’hi he posat
me l’he llegit en un tres i no res. de fet és només un conte. però igual que la
majoria de llibres d’aquesta col·lecció és molt interessat. és un conte que
serveix de paràbola: t’hi sents fàcilment reflectit i et fa pensar sobre perquè
fas el que fas i perquè l’altra gent fa el que fa.
1 comentari:
ultra boost
nike air force 1
nike cortez
yeezy
nike x off white
off white clothing
golden goose sneakers
calvin klein underwear
off white x jordan 1
coach factory outlet
Publica un comentari a l'entrada