feia temps
que no ens vèiem. com estàs?
molt bé!
(ja no tinc
ganes de dir res més. però si no hi afegeixo alguna cosa semblarà que no tingui
ganes de parlar-hi, que no estigui contenta de que ens haguem trobat. podria
dir que a la feina tot va bé i està tranquil, que vaig fent sense agobiar-me.
podria dir que a casa estem molt bé, que hi ha alguna cosa que es podria
millorar, però que vaja, no em puc queixar gens. podria explicar alguna anèctoda
recent, encara que no fos gran cosa, només per allargar la conversa. tot això
seria veritat, però no tinc ganes d’explicar res. hi ha alguna cosa que
m’incomoda, però no sé que és. el que sí sé és que no és cert que estigui molt
bé. i no sé perquè. per molt que hi penso no hi trobo cap motiu. la majoria de
coses van bé, i les que no van bé les tinc controlades. hi ha coses que espero
que vagin bé aviat, i ho espero amb esperança. més no es pot demanar. altres
depenen de mi, i només cal que m’hi posi perque comencin a rutllar. però el fet
és que no m’hi poso. i és que no només no tinc ganes de parlar, sinó que tampoc
tinc gaires ganes de fer res. ni ganes de pensar en res. com si el meu cap
estés de vaga. no vol posar-se a funcionar. tant se val si fa un dia soleiat o
plujós, sempre hi ha com una boira que no em deixa anar endavant.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada