dilluns, de maig 13, 2013

stardate: brutal! m'agradaria ser com ell





és un vídeo una mica llarg, però es pot veure a trossos i tot val molt la pena. clica aquí si el vols veure.

ell mateix en fa una reflexió en aquest article de vilaweb:

Alfred Bosch: Quan guanyem el cor dels espanyols, haurem guanyat

[La participació d'Alfred Bosch dimecres passat en una entrevista a Intereconomía ha tingut molt impacte a la xarxa (vegeu-ne el vídeo). Va cridar molt l'atenció el contrast entre l'agressivitat de l'entrevistador i els tertulians i la serenor de Bosch, que els va treure de polleguera. El diputat d'ERC-Catalunya Sí reflexona ací sobre la seva intervenció al programa, sobre com respondre i tractar l'hostilitat espanyola.]

Crec que s'ha d'anar a tot arreu, i més en un país com el nostre en què les televisions espanyoles tenen molta audiència entre els catalans. Tota aquesta gent té el dret d'escoltar les nostres propostes i veure el nostre estil. Hi estem obligats, forma part de la nostra feina.

El cas d'Intereconomía, però no només, demostra que el diàleg i les bones maneres són possibles sense renunciar a res fonamental. No cal deixar de ser independentista o de tenir idees socials per poder dialogar amb algú que té conviccions totalment contràries o oposades a les teves. De fet, el diàleg necessita una mica la diferència, perquè si tots pensem igual i diem el mateix no hi ha diàleg. I el diàleg pot ser molt més ric amb aquells que pensen diferent. I crec que això, aplicat als espanyols, és molt important, perquè hem de demostrar, per més que a l'altra banda no hi col·laborin, que nosaltres estem molt interessats en rebaixar l'hostilitat; no volem conflicte, no volem agressivitat, volem que tot això es pugui parlar de forma civilitzada. I s'ha de demostrar a cada moment, molt gràficament. És important que es faci amb serenitat, que es faci amb aplom, sense renunciar a res vital, però sense perdre els nervis ni la compostura. Som en una hora històrica que demana aplom i serenor. Precisament perquè som en el bon camí i avancem no ens podem posar nerviosos.

Com a coneixedor de primera mà del procés sud-africà, en vaig treure una lliçó. Hi havia molts sud-africans negres que li deien a Mandela: 'Canya als blancs, fot els blancs a mar'. I ell va dir: 'No, perquè els necessitem, perquè necessitem el seu talent'. Jo crec que això aquí també ens passa, per exemple amb tota aquella gent que se sent espanyola i que la necessitem a Catalunya, necessitem el seu talent, necessitem demostrar que els volem i que volem que es quedin i que participin, que són els primers convidats amb catifa de seda a la república catalana. Això és molt important. I als espanyols els hem de demostrar que els volem com a veïns, perquè no deixarem de ser veïns. I que volem ser amics, cadascú a casa seva, però amb una bona relació. I aquesta és una de les tasques més importants que hem de fer ara que el procés està encaminat i que sabem que hi arribarem.

Hi ha una frase del Gandhi que ens l'hem de prendre molt seriosament. Va dir: 'Els indis guanyarem quan haguem guanyat el cor dels anglesos'. I això crec que ho podem aplicar, no al govern espanyol, sinó a la gent. Quan guanyem el cor dels espanyols, haurem guanyat. Serà la prova del cotó, el baròmetre per dir 'ja hi som'. I també serà la garantia de convivència que necessitem per fer triomfar i prosperar el nostre projecte de llibertat.'

2 comentaris:

pons007 ha dit...

Quan diu lo de guanyar el cor, es referix a l'estil Mola Ram a Indiana Jones i el temple maleit?

kika ha dit...

ha ha ha, imagino que no. no em vindria gens de gust :-)