dimecres, d’agost 31, 2011

stardate: carpe diem


fa un any tenia un gran desig. l’havia imaginat, planejat, organitzat, ... tot era a punt. en tenia moltes ganes. era com un somni que estava a punt de fer-se realitat. i no va ser. de fet, va ser una gran decepció.

ara s'ha fet realitat. però no ha estat res semblant al que jo havia imaginat. ha passat exactament el que jo desitjava tant fa un any. però el meu jo d'aquest any ja no ho desitjava gens. de fet, em feia més peresa que il·lusió. només un any i tanta diferència!

i es que les coses s’han de viure al moment que el cos t’ho demana!

7 comentaris:

pere ha dit...

Ja sol ser així. La vida són els moments, també els desitjos dels moments que quan són ja no són les realitats dels desitjos.

Ferran ha dit...

Tan cert com que a la nit la segueix el dia, i al dia, la nit. Carpe diem constant.

mar ha dit...

ja passa això...
ser valenta per prendre les decisions que cal en cada moment per tal que no se'ns escapi el tren és tot un art que no sé si acabaré d'aprendre del tot... i això que una ja té una edat... i s'hi esforça, eh?
;)
viure el moment i deixar que flueixi allò que hagi de ser... sense posar-hi traves...
algun mestre per aquí?

Carme ha dit...

M'afegeixo al crit de la mar...

Eo! algun mestre per aquí?

Joan ha dit...

Ai, la quarta dimensió. Fer les coses que cal fer al moment que cal fer-les. Dit així, sembla fàcil, oi?

El porquet ha dit...

Bona lliçó aquesta. Nosaltres canviem, i molts cops en un temps tan breu com el d'un any. S'han d'aprofitar les ocasions quan aquestes es presenten. Ara bé, també hi ha cops que aquestes ocasions no depenen només de nosaltres i llavors hem d'aprendre la lliçó de la resignació (que no és tan divertida però és tan útil com l'altra)

kika ha dit...

sembla que sempre ha estat part de la sabiduria popular, però és tan fàcil d'oblidar, que quan torna a passar torna a sorprendre...