diumenge, de maig 01, 2011

stardate: croquetes de pollastre a l’ast



no he posat mai cap recepta de cuina al blog, perquè considero que no tinc gaire a aportar en aquest camp. però avui m’hi poso, perquè tinc el cap massa ple d’altres coses i no tinc ganes ni de pensar-les ni d’escriure-les.

doncs bé, el primer que cal fer és convidar a una bona colla d’amics que vulguin menjar pollastre a l’ast. llavors s’han de preparar molts i diversos acompanyants i complements. així quan arriba el pollastre tothom ja està ben tip i no en mengen gaire. s’ah de procurara que sobri pollastre, sinó no podrem fer res!

es talla una ceba mitjaneta i es passa per la picadora. es sofregeix amb el suc del pollastre. s’esmicolen les restes del pollastre i es passen per la picadora. quan la ceba ja està toveta s’hi afegeix la carn picada i es remena bé, de manera que quedi tota ben amarada del suc i barrejada amb la ceba. llavors s’hi afegeix una mica de farina i una mica de llet. es va remenant fins que la paella va quedant neta. ho posem en un bol i esperem que es refredi. després ho deixem a la nevera algunes hores. les que convinguin al cuiner o cuinera!

abans de posar-se a fer les croquetes més val assegurar-se d’estar ben relaxat. perquè la feina és llarga. també va bé posar una mica de música que vagi sonant durant molta estona perquè fins que no acabem portarem les mans pringades i més valdrà que no toquem res.

llavors preparem un plat amb farina, un plat amb ou batut, un plat amb pa rallat i una safata per anar posant-hi les croquetes. amb un parell de culleres de postre anem agafant la massa i donant-l’hi forma de croqueta. llavors la passem per la farina, després per l’ou i finalment pel pa rallat. i anem fent fins que s’acaba la massa o la paciència!

per últim ja només cal posar una paella al foc amb força oli i anar fregint les croquetes. deixar les croquetes en una safata amb un tros de paper de cuina durant una estona i després treure el paper sinó s’estoven. i ja està. que vagi de gust!

20 comentaris:

Anònim ha dit...

bones,
enlloc de passar-ho per pa ratllat, passeu-ho per farina de galeta, queda molt més bo, prova-ho i ja m'ho explicaràs.(la farina de galeta la compro al pryca, és de la marca quely, em sembla que la fan a mallorca), les croquetes milloren molt.

Anònim ha dit...

bones,
enlloc de passar-ho per pa ratllat, passeu-ho per farina de galeta, queda molt més bo, prova-ho i ja m'ho explicaràs.(la farina de galeta la compro al pryca, és de la marca quely, em sembla que la fan a mallorca), les croquetes milloren molt.

Pais secret ha dit...

Així com ho expliques amb aquesta agilitat sembla tan lleuger i tan fàcil! Una vegada vaig voler fer croquetes de pollastre...al curry. Vaig muntar un sidral a la cuina de por, creia que en un moment ho tindria enllestit i que va! No vaig tenir paciència amb la pasta ( que no em va quedar prou espessa, d´altra banda)i vaig començar a fer les croquetes encara tèbies. Resultat: unes croquetes que no semblaven croquetes sino una altra cosa però boníssimes, això sí. Com que la majoria de la gent menja pels ulls qui es va fer un fart de croquetes vaig ser jo durant una setmana. No n´he tornat a fer .
potser un dia d´aquests m´hi torno a atrevir.
M´ha agradat l´apunt, Kika.

mar ha dit...

vinc a sopar!
segur que deuen ser boníssimes!

muacs!

Lluïsa ha dit...

Molt bona l'estratègia per aconseguir l'ingredient principal.
Ja pots posar un altre plat a taula, que jo també vinc!!!

Rita ha dit...

i jo! ;)

Elfreelang ha dit...

me l¡apunto i potser la provaré de fer....sóc una negada per la cuina...gràcies!

Rita ha dit...

Torno per dir-te que t'has deixat un ingredient: una bona plata de macarrons!!!! hahaha

Joan ha dit...

Hehehe. El truc és preguntar als comensals, després d'haver-los entabanat dient que has preparar tot just 'unes amanides', si els sembla bé tres pollastres. Després del pica-pica, el pernil, les amanides, i un bon plat de macarrons tens garantit que te'n sobrarà un i mig, pel cap baix.

L'apunt repel·lent del dia és per l'anònim. Caldria que s'agenciés un diccionari per buscar-hi "farina de galeta" o "pa ratllat". Sí, són sinònims totals, ho sento. Això sí, les Quely són un tant especials, així que li admetrem l'esmena parcialment. ^^

El porquet ha dit...

Toc toc! Ehemmm puc entrar a menjar unes quantes croquetetes, una dotzena o dues ja van bé!

Ooooooh són un dels meus punts dèbils i molta part de culpa la té ma mare, que fa unes croquetes que són per a tocar el cel amb les mans.

Vaaaa, ja te'n portaré un taper!

garbi24 ha dit...

no et puc donar consells de com fer-les, però si ajudar a menjar-les.....bona setmana

rits ha dit...

mmm, quines ganes de menjar croquetes!!!!

kika ha dit...

Anònim, gràcies! ho hauré de provar! :-)

Pais secret, com tantes coses a la vida crec que això també és qüestió de pràctica. jo també he fet croquetes amb la pasta massa líquida... però amb el temps vas anant coneixent quan pot anar bé. a més hi ha el truc de la farina que el vaig aprendre de l'arguinyano: quan et sembla que la pasta és massa tova rebosses la croqueta amb farina, abans de l'ou... va bé!

mar, ja estan a punt! :-)

Lluïsa, doncs vinga que ja estan fetes! i quan en vulgui tornar a fer ja sé a qui convidar: als berlinesos a fer una altra berlinada! :-)

Rita, els macarrons! sort dels macarrons! sinó no hi haurien hagut croquetes! :-D

Elfreelang, només és qüestió de ganes ... i paciència! :-)

Joan, ja hi he pensat que els barcelonins podieu reaccionar així ... de fet, al meu poble només es fa servir pa ratllat. quan vaig sentir parlar de farina de galeta per primer cop no sabia que era, només m'ho podia imaginar: literalment seria galeta ratllada. per això suposo que les quelis qualifiquen més com farina de galeta que com pa ratllat :-)

porquet, en aquesta competició segur que perdria ... les de la teva mare no les podria superar mai! :-D

garbi, doncs vinga apuntat-hi que ja som una colla! :-)

rits, és que deu ser l'hora de sopar :-D

fanal blau ha dit...

jo quan en compro ja sempre compto que me'n sobri per fer després les croquetes...
ara m'agafa salivera!
Una abraçada, kika.

kika ha dit...

fanal, si, he, he però ahir ens vam passar. n'hem tingut per sopar i encara en tinc un munt de congelades! :-)

kika ha dit...

rita! per cert, que m'he deixat de dir que has estat la inspiració d'aquest post ... ja ho sabies, no? :-)

pere ha dit...

Ai, ja eés tard i torno a tenir gana (una mica), i em sap greu no tenir cap de les teues croquetes, però alguna cosa trobaré.
Com que veig que hi ha contribucions a l'elaboració, jo també diré la meua: va bé que la llet sigui llet i no desnatada o semblants, que no acaben de deixar ben lligada la pasta.

Violette ha dit...

Un truc per guanyar rapidesa: compra el que en diuen una "mànega pastissera". Omple-la amb la pasta de les croquetes i apreta-la per fer una llarga cua de pasta sobre el marbre. Només has de tallar aquesta cua en porcions de la mida que vulguis, passar-les per ou batut, farina de galeta o pa ratllat... ;)

Joana ha dit...

Bona idea, les meves acostumen a ser del bullit del caldo. Ah! i només les passo pel pa ratllat o farina galeta.

kika ha dit...

pere, aix! ho vaig fer amb llet desnatada! :-(

Violette, es nota que ets professional! sembla una gran ida. gràcies!

Joana, sense ou? i ja s'hi agafa el pa? :-)