dimarts, de maig 03, 2011

stardate: coses



és difícil saber com reaccionar davant de coses que passen poques vegades a la vida. encara és més difícil reaccionar davant de coses que passen per primera vegada.

fa mal quan em sento abandonada. però fa menys mal si m’abandona algú sense que ho hagi triat que si m’abandona algú perquè ho ha triat així. deu ser perquè la mort no em fa por.

escrius un post, un comentari, una resposta a un comentari, ... i no saps si mai ho llegirà ningú. però és igual. em quedo tranquil·la perquè ja ho he dit. té un valor que és el que li dono jo. com a mínim.

no estic sola. em tinc a mi. em considero bona companyia. i espero que duri!

avui no dono més de sí.

14 comentaris:

fanal blau ha dit...

Prova de descansar, avui, kika. Hi ha moments que ens va bé.
No estàs sola.

Carquinyol ha dit...

Potser el que et dic et sembla una banejada, però això que comentes de que no estàs sola ja que et tens a tu no saps el bo que és. He conegut gent que per si sols no són res, smpre necessiten algú altre, i jo penso que les dependències no solen ser bones.

mar ha dit...

ei!
ja has descansat?
tot millor?

va, un petonet d'energia i d'ànims que avui fa solet!

ens veiem!

Joan ha dit...

Caram, em temo que les croquetes no se t'han posat bé.

Vinga, un somriure i una abraçada.

Elfreelang ha dit...

cada dia és un dia nou.....almenys ets llegida i és poca cosa potser però és alguna cosa ànims!

El porquet ha dit...

Espero que estiguis millor. Com dius, ens tenim a nosaltres mateixos, i aquesta és la prioritat, però va bé cercar en qui estendre una mà quan ens cal.

garbi24 ha dit...

si consideres que tu ets la teva millor companyia vas per el bon camí, doncs no dubtes de tu mateixa i això es el millor de tot

Rita ha dit...

Eps i els berlinesos què, eh, eh, eh!!! ;) Mira que venim tots a menjar croquetes eh!!!

Un petó ben fort, kika, i, ja saps, xiula si et cal!

Aris ha dit...

A mi m'han abandonat molts cops i et puc dir que el temps ho cura tot...vinga, ànim, això passarà.

Clidice ha dit...

El millor d'una mateixa és que no et portes la contrària. I si ho fas ... val més dormir. Una abraçada :)

À ha dit...

Una abraçada kika, encara que els teus sentiments només són teus, i per tant únics, formen part de la vida, la teva i única, però et volem acompanyar!
Ens deixes?
una mica ...de moment que escrius, vol dir que si.
Ànims bonica!

kika ha dit...

fanal, gràcies pels consells... descansar sempre va bé! :-)

Carquinyol, les dependències sempre són terribles i ai si no es pot passar sense!

mar, si millor, anant paint :-)

Joan, les croquetes rai! :-)

Elfreelang, sense el blog ara mateix no sé que faria! :-)

porquet, segurament, però potser a vegades no cal ...

garbi, potser sí que és una mica de seguretata adquirida amb els anys ... tan de bo :-)

Rita, les croquetes us esperen! :-)

Aris, segur, sort del temps! :-)

Clidice, i exactament això també és el pitjor: si no et portes la contrària et pots arribar a autoenganyar...

À, aquí hi som tots els que hi volem ser i només si hi volem ser ... és lo guai dels blogs!

Ferran ha dit...

Kika, abandonada? Impossible: sé com a mínim d'una desena llarga de sonats que tens al costat (i fins i tot ficats a casa, de vegades ;)

Una abraçada ben forta, especialment aquests dies. Ah, i a mi tampoc no em fa por la mort.

kika ha dit...

Ferran, gràcies maco :-)