dimecres, de febrer 23, 2011

stardate: us esperaré assegut en una cadira



tres reflexions més, gràcies als comentaris del post anterior.

ell creu que ens tornarem a trobar tots. jo crec que marxaré sola. i aquestes creences les hem fet tots sols. sobre un tema del qual no en sap ningú res cadascú pot pensar el que vulgui. i tot és igual de vàlid. i cadascú pensa allò que li agrada més. o almenys això és el que sembla.

he aconseguit veure un munt de tendresa en aquesta frase. i això normalment a mi em costa molt. ha aconseguit emocionar-me. això deu ser el que se sent quant un es sent estimat.

encara que la mort continua sense emocionar-me. trobo a faltar la gent que un dia era propera i ja no ho és. els trobo a faltar tots. tant els que han mort com els que han decidit deixar de ser propers.

5 comentaris:

Clidice ha dit...

Tinc la sensació, més aviat la certesa, que a certes edats ja no fa por i el que no es vol és "fer nosa". "Us esperaré assegut en una cadira" és realment colpidora.

Pilar ha dit...

Crec que és important ajudar a morir, sigui quina sigui la causa o l'edat que es tingui. El comiat és tan important com la benvinguda. Igual d'important, i més difícil perquè és una separació física, però no una separació total. Si ell diu que us esperarà asegut, vol dir que la separació la considera transitòria. Això li permetrà marxar amb un somriure als llavis i molta pau.

el paseante ha dit...

En el fons som matèria. I la matèria no desapareix, es transforma. Potser alguns dels nostres àtoms formaran part d'una planta en el futur, o de l'organisme d'una d'aquestes orenetes que ja són a punt de tornar per primavera.

Jordicine ha dit...

És un tema complicat aquest de la mort. Jo, quan puc, intento no pensar-hi massa. És la manera que trobo per ser una miqueta feliç.

kika ha dit...

Clidice, a poc a poc a mi m'ha anat colpint molt...

Pilar, ja fa temps que ho va dient ... sembla estrany que en pugui parlar i que ho pugui fer tant plàcidament ... enveja!

paseante, ai! els meus atoms els poden fer servir pel que sigui ... jo ja no hi seré! :-)

jordicine, doncs jo que estava convençuda que ho tenia controlat, ara m'adono que potser no li ho tenia tant ... de totes maneres, pensar en la mort només ofereix excuses per ser feliços avui! :-)