dilluns, de febrer 21, 2011

stardate: la mort



quan ha dit ‘us esperaré assegut en una cadira’ me n’he adonat de que quan penso en la mort, en la meva mort, l’imagino com un viatge a un lloc insospitat, on tot està per descobrir. i jo hi vaig tota sola. imagino que en aquell moment deixaré enrera tot el que ara és real. i començaré una altra existència tota sola.

en canvi ell, que veu la seva mort molt aprop, i pensa que alguna cosa hi ha d’haver, no sembla espantat. però diu que ens esperarà assegut a una cadira. no vol abandonar res del que té aquí. no vol continuar sense els seus.

com deu ser?

9 comentaris:

consuelo ha dit...

Per pensar-hi....
Salut!

Pais secret ha dit...

I no t´has parat a pensar que aquest "esperar-se assegut en una cadira" vol dir alguna cosa més?
Quan es diu a algú, t´esperaré assegut, és que comptes què trigarà a venir. Potser és el seu desig aquest, que gaudiu de la vida mentre la teniu, ell us espererà allà on sigui igualment.

Una abraçada Kika.

garbi24 ha dit...

fa reflexionar, però no ens hi hem de capficar per mal que faci quan s'envà algú proper. Jo sempre penso que el dia que m'envagi si ho puc veure des de dalt, no m'agradaria veure persones tristes, vull que la gent aprofiti la seva vida. No ens podem permetre el luxe de perdre cap dia, els hem d'exprèmer tots

À ha dit...

Encara que no li faci por la mort, no vol abandonar el que te, lo altre, sigui el que sigui, ja vindrà!

Crec que quan algú veu tant clar el futur, el present també es deu fer més real.

Joan ha dit...

En aquest esperar assegut jo també hi veig un aire, de no patiu, que ja no tinc pressa, que em sembla molt propi d'aquells que accepten obertament el seu futur, amb tranquil·litat, amb naturalitat.

kika ha dit...

el comentari inicial em va fer pensar, i els vostres comentaris encara m'han fet pensar més. crec quen n'hauré de fer un post nou :-)

DooMMasteR ha dit...

A mi també em dona la impresió de que no té cap mena de presa per que hi arrivi :-)

Pilar ha dit...

Penso que la mort és un acte molt íntim en què t'adones que allò que és teu ho dus amb tu.

el paseante ha dit...

Anem on anem, crec que el millor és el que hem deixat enrere. Què hem fet, a qui hem estimat, a qui hem ajudat. El que vingui serà una aventura, com ho és aquesta vida.