dissabte, de desembre 11, 2010

stardate: rematada


em proposo acabar la sèrie d’apunts sobre berlinades perquè ja fa massa que dura. de fet mai vaig proposar-me fer-ne una. les coses han anat sortint. i cada cop que penso que ja n’hi ha prou, me’n surt una altra. i aquest cop no és diferent. segueixo acumulant posts i idees sobre altres coses, però les berlinades passen al davant.

de totes maneres, per si un cas aquest és de veritat l’últim post de la sèrie, vull fer pública una declaració d’agraïment, d’admiració, de respecte i d’amor (sí, sí :) ) al ferran.

suposo que ara ja n’ha rebut tantes que ni s’espantarà ni es sorprendrà pel que vaig a dir. però ho diré igualment.

no només ha estat el pare (i la mare) de tot l’affair perquè va ser ell qui hi va posar la llavor, sinó que durant mesos l’ha anat alimentant i fent crèixer. va ser ell qui ens va engrescar fins a límits exagerats abans de marxar. a l’arribar a berlín ens va rebre a l’aeroport, i ens va portar de la mà. a vegades literalment, quan ens passejava per la ciutat. i sempre espiritualment perquè estava permanentment pendent de tot el que feiem (crec que no va ni dormir aquells dies!).

de manera natural els quinze ens vam anar sentint units, però el ferran va ser la catalitzador que ho va provocar, la ‘cola’ que va fer que acabéssim fent pinya i la raó per la qual ara ens sentim enyorats d’aquells dies.

i és que en ell s’ajunten les ganes de fer que la gent estigui bé, unes idees genials, una energia increïble per portar-les a terme, i tot una sèrie de facultats organitzadores que fan que tot allò que es proposa tingui un èxit espectacular.

i jo que m’he pogut aprofitar de tot això li ho vull agraïr profundament.


17 comentaris:

Rita ha dit...

M'uneixo al teu agraïment! Una persona excepcional el Ferran, que ve molt de gust comptar-la entre els amics!
Bona nit! :-)

Lluïsa ha dit...

I jo també! Fa temps que sento que és una persona com n'hi ha poques, i que he tingut una sort inmensa de que la vida hagi volgut que els nostres camins es creuessin.
Saps què, Kika? Una de les darreres coses que li vaig deixar escrita a la llibreta era justament això, l'agraïment per haver estat com una mare per tots nosaltres.

Bon cap de setmana!

mar ha dit...

plenament d'acord!

un 'solet' de persona... com ja li vaig dir... (per escrit i en directe!)

petons Ferran!
i també... és clar!... a tots els qui vam saber fer (tan bé) de grup de turistes a l'estil de... Oh! Europa!

bon dissabte a tots! també als blocaires de la catosfera que llegiu això!

Ferran ha dit...

Mare meva, Kika (i Rita, i Lluïsa, i Mar)... mare meva... jo només vaig fer el que tenia ganes de fer: muntar un pollastre diferent, amb blocaires benvolguts (a través de la lectura), oberts (segur) i viatgers (obvi); ensenyar-vos la ciutat amb ulls de resident, bloguejar a l'exterior, passar un cap de setmana diferent i tant bò com fos possible...

Sí que tinc l'energia, no ens enganyem, però com diu la Mar aquí dalt, amb 14 persones diferents de vosaltres hauria pogut sortir un xurro! Va sortir com va sortir perquè, què caram, ens vam trobar els 15 que ens vam trobar!

Gràcies, en qualsevol cas, per les teves paraules, Kika. Apugen l'ànim al més pintat.

kika ha dit...

he, he, em sembla que t'has fet un bon club de fans
:-D

Albert B. i R. ha dit...

El Ferran acabarà ben emocionat de tants elogis. Elogis, d'altra banda, que es mereix totalment!

Elfreelang ha dit...

Doncs només queda dir: hip hip hurra ! Visca el Ferran!!!

Isabel ha dit...

Jo també em vull afegir al club de fans, trobo que té molt de mèrit organitzar una trobada com aquesta i “no morir en el intento” sé per experiència que costa molt fer seguir la gent i engrescar-la, si el Ferran ho ha sabut fer, és que té un do o que hi ha esmerçat temps i esforços, o bé les dues coses, per tant, cal que se li reconegui i que se’l feliciti. En mi troba una gran admiradora!

Eulàlia Mesalles ha dit...

Jo no m'he posat límit en els apunts "Berlinesos", perquè vaig lenta i en faig pocs i perquè mentre vagi tenint sensacions que em provoquin escriure, ho aniré fent. Això no vol dir que intercali altres cosetes...
Tu ho dius clar i net, en Ferran és una d'aquelles persones que transmete energia positiva i va ser genial tot com ho va muntar, com va estar amb nosaltres... Creuar-se amb ell ha estat una sort immensa!

Clidice ha dit...

No hi ha res més gratificant que viatjar amb bons companys de viatge, si al damunt el teu amfitrió és una meravella com en Ferran, aleshores vénen ganes de no parar de moure's :) l'enhorabona a tots i totes, que feu una enveja que ni te cueng :)

kika ha dit...

Albert, aquesta era la idea ;-)

Elfreelang, visca! :-D

Isabel, això serà un gran club de fans! :-)

Eulàlia, jo cada dia que pararé, però no ho acabo de fer de moment... ja veurem ...

kika ha dit...

Clidice, ja has tornat! benvinguda! just quan jo també estava escrivint :-) ja estàs animada per la propera? :-)

kika ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Pais secret ha dit...

Bé, Kika, jo t´he anat seguint en aquesta berlinada amb la boca closa i els ulls ben oberts, però em falta una cosa...la FOTO!!! ( la de tots vosaltres junts)
O és que m´he perdut alguna cosa?

Ferran ha dit...

Mare meva, és que no sé què dir! No vull repetir-me... però ho faig, ho sé. Tot i això, torno a dir-ho: tot va sortir de conya perquè els deus van fer coincidir, en el temps i l'espai, 15 persones que es van entendre de meravelles, des del primer moment. Sé que és per això, que tot va anar tan bé :)))

kika ha dit...

Pais secret, no t'ho has perdut... és que de moment ningú ha gosat posar fotos ... a veure si ho arreglem això! :)

Ferran, no pateixis, no diguis res, i jo també ja callaré :) de totes, maneres, aquelles 14 persones no haurien fet res si hagués estat per tu! ara sí, ja callo! :)

Ferran ha dit...

:))