dimarts, de desembre 07, 2010

stardate: berlín ... encara

perquè encara dura.

els records es mantenen clars, però aquella sensació tan forta es va afeblint. i sap greu. s’hi estava tan bé dalt dels núvols de berlín!

ja fa més d’una setmana que es va acabar. i durant aquests dies han passat coses, de bones i de dolentes, que per moments m’han fet aterrar del tot. la vida segueix. apareixen temes nous per explicar, tinc posts preparats per publicar, però parlar d’una altra cosa em sembla que acceleraria el procés de desencantament i no ho vull.

vull insistir una mica més. les coses fantàstiques que vam veure a berlín les ensenya el DooMMasteR a la seva galeria, molt millors del que es veuen sense els kilos de lents que ell porta permanentment penjades del coll. les activitats que vam fer les explica la lluïsa al seu blog, dia a dia, amb tots els detalls.

el joc al que vam convidar a tota la catosfera era laboriós. per a nosaltres va ser fàcil acceptar un joc blocaire. semblava molt adient que a la 1.tbfc hi hagués alguna activitat purament blocaire. la idea del ferran va ser perfecta. tots ens vam esmerar a fer un postapuntescrittext que ens pogués descobrir i amagar alhora. la trobada/lectura va ser engrescadora i divertida (això era fàcil perquè rèiem per tot!). però sobretot a donar molt sentit a la trobada.

la invitació a participar a endevinar els autors dels postapuntescrittexts no ha animat a molta gent. de fet, era una feinada familiaritzar-se de cop amb tots els possibles autors. en honor de tots els blocaires que han intentat endevinar els postapuntescrittexts  que aquests dies hem publicat, i sobretot per l’albert bir i la isabel que han respost a tots i cada un dels posts, i per la montserratqp que ha obtingut el màxim d’encerts, afegeixo el meu postapuntescrittext que encara no havia vist la llum:

“que voleu que us digui dels marshmallows? menjats així tal qual no m’agraden gaire. però sucats en una fondue de xocolata ... mmm ... que bons que són! em passa una mica com amb alemanya. d’entrada no li veig el què però si ens ho serveix el ferran ... llavors la cosa es torna molt atractiva!

de fet, el ferran ens podria convèncer d’anar a qualsevol lloc. des del moment que ens fa la proposta ens ha fet de brúixola portant-nos pas a pas en la direcció de berlín: bitllets, hotel, i tot un seguit d’activitats tan complert que em fa por que no ens porti fins i tot a veure l’alcalde.

de totes maneres aquest viatge no és com un somni. aquí el ferran ens ho fa currar. pensar en un postapuntescrittext no és tan fàcil com escriure al blog.
per exemple, allà parlar de l’ET em semblaria bé, però aquí no. sobretot perquè hauré de sentir-me’l llegit a la cara per qui sigui triat per la loteria amanyada per l’amfitrió. més val que en aquest moment hagi fet un bon ús de la cervesa alemanya, així ningú podrà saber segur perquè estic tan vermella.”


10 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

És inevitable, Kika; van passant els dies i els records es van afeblint. La rutina, el dia a dia, les coses que dominen els nostres pensaments tornen a ocupar el seu lloc, el lloc que durant uns dies (ho va ser un somni?) va ocupar una trobada absolutament inhabitual.

Però ei!, que nos quiten lo bailao. Sabem que va ser un cap de setmana 10, i ens queden fotos, records... i posts! Què més podem demanar? :)

kika ha dit...

Ferran, he estat apunt d'escriure que havia estat un somni, però m'he aturat a temps, perquè ... no ho va ser un somni, no? o si? :)

nur ha dit...

kika: no, no ho va ser, que va ser ben real, però sí que és veritat que te'n distancies i ja no sembla el mateix. Per sort, posts com els de la Lluïsa o el de tu mateixa i veure les fotos d'en DooM, et fan reviure tot el cap de setmana.

I és que... va estar molt bé!! Una abraçada!

Ferran Porta ha dit...

Nein, nein, no ho va ser, no. Ben real que va ser! Només cal que recordis el momentazo "Sentiment de tiramisù" d'en DooMMasteR... el recordes, oi? jo també! No va ser un somni, no :)

Rita ha dit...

Aquest apunt l'hagués pogut fer i signar jo també, coincideixo plenament amb el que dius! També hagués enllaçat el DooM i la Lluïsa, entre els dos ho il·lustren i expliquen perfectament.
Bona nit!

Anònim ha dit...

La veritat és que els que no hi vam anar ens estem quedant parats (molt positivament) de tot el que vau viure. Deu dies després i encara no ho voleu oblidar!
El joc era divertit però molt difícil alhora. Crec que ni un he encertat!

mar ha dit...

jo també el subscric de ple aquest post...
no, no va ser un somni, que va ser ben real, ho sé perquè el fred que feia no surt en els meus somnis... però en canvi el caliu que es va crear és talment una mica irreal... com un somni que recordem una i altra vegada... com una dolçaina que ens amoroseix les imatges i vivències que tenim de Berlín...

petonets a tots!

kika ha dit...

nur, va ser real, no? ja em quedo més tranquil·la! :)

Ferran, sort del momentazo :-DDD un de tants :)

Rita, me n'alegro de que seguim coincidint ... si! això encara em fa venir més nostàlgia! :)

Albert, i dura i dura ... :) i sí que en vas encertar una: l'escrit de la nur que vaig publicar jo! corre, vés a buscar el premi a cal ferran ! :)

mar, el fred! és clar! se sentia fins als ossos! :)

sànset i utnoa ha dit...

Ja es va acabar però en certa manera encara dura, jo hi penso cada dia. M'ho vaig passar molt i molt bé i això no s'oblida!

Utnoa

kika ha dit...

Utnoa, en un sentit es va acabar, però en un altre sentit encara dura, i dura, i dura ... :)