stardate: si arribeu

aquest estiu la vam estar cantant a la platja.

és una cançó que a vegades m’engresca i altres em deprimeix una mica, però sempre em fa sentir alguna cosa!

Si arribeu en la vida


més lluny d'on pugui arribar,


moriré molt gelós


del que m'hàgiu avançat,


que no em sabré resignar


a no ser el millor vianant,


l'atleta més fornit


i el més frondós amant.





I no em vulgueu consolar,


només digueu-me, si de cas,


tot allò que hàgiu vist


i jo no podré mirar:


la fondària dels rius


que els meus peus no mullaran,


la fragància del cos


que no podré estimar,


la immensitat d'un cel


en el qual mai no he volat,


les espurnes d'un foc


que no m'hauran cremat,


les barques que a la mar


no podré amarinar.


No em doneu consol,


no em sabré consolar.



I perquè sé que vosaltres


anireu més lluny que jo,


estic gelós i content,


molt gelós i content


de la sort que heu tingut,


de la sort que tindreu,


que tanmateix sé que mai
no he estat fornit atleta,


ni tan sols digne amant,


només un vianant.