dilluns, de novembre 15, 2010


stardate: si arribeu


aquest estiu la vam estar cantant a la platja.
és una cançó que a vegades m’engresca i altres em deprimeix una mica, però sempre em fa sentir alguna cosa!



Si arribeu en la vida

més lluny d'on pugui arribar,

moriré molt gelós

del que m'hàgiu avançat,

que no em sabré resignar

a no ser el millor vianant,

l'atleta més fornit

i el més frondós amant.

I no em vulgueu consolar,

només digueu-me, si de cas,

tot allò que hàgiu vist

i jo no podré mirar:

la fondària dels rius

que els meus peus no mullaran,

la fragància del cos

que no podré estimar,

la immensitat d'un cel

en el qual mai no he volat,

les espurnes d'un foc

que no m'hauran cremat,

les barques que a la mar

no podré amarinar.

No em doneu consol,

no em sabré consolar.



I perquè sé que vosaltres

anireu més lluny que jo,

estic gelós i content,

molt gelós i content

de la sort que heu tingut,

de la sort que tindreu,

que tanmateix sé que mai
no he estat fornit atleta,

ni tan sols digne amant,

només un vianant.


10 comentaris:

mar ha dit...

és una cançó preciosa...
a mi també em genera sentiments ambivalents... en aquest dilluns una mica gris i tristot... em genera un somriure nostàlgic...

bona setmana kika!

Albert B. i R. ha dit...

Una cançó magnífica. Tan de bo tota la gent de meu voltant pugui arribar ben lluny. Me n'alegraria molt.

garbi24 ha dit...

desitjar el bé dels que ens envolten sempre ens fa be a nosaltres mateixos.

Pais secret ha dit...

Aquesta té història Kika i un ritme que va calant a poc a poc fins que t´enganxa i acabes cantant el lalalala final. Ara, jo sempre deia
"formòs amant", no pas "frondòs"...;-)

Elfreelang ha dit...

és que és cert tant pot dur tristesa com esperança ....

sànset i utnoa ha dit...

i a qui no li fa sentir alguna cosa El Mestre?

*Sànset*

sànset i utnoa ha dit...

P.S. No ho pogut sentir la cançó. No sé si és cosa del meu internet o no. Sort que en tinc la discografia memoritzada!

*Sànset*

Lluís Bosch ha dit...

He de reconèixer que jo no he estat mai devot de Sant Llach. Aquesta cançó em fa l'efecte de moltes altres d'ell, que volen i no poden, com si es quedés sempre a mig camí i sense arribar a brillar del tot.
En Llach gastava (o gasta) un to a mig gas, i una filosofia de sobretaula, o una èpica en sabatilles tal com diu algú. Cal reconèixer, però, que no paren de versionar-lo i que al final, a poc a poc, va entrant.

kika ha dit...

molts gràcies a tots per passar per aquí i deixar petjada :-)
celebro que coincidim. a mi aquesta m'agrada escoltar-la en qualsevol cas. la trobo fora de sèrie!

Lluís, em sap greu que un cop més no coincidim. això ja comença a ser massa regular! no m'agrada, no...

Sànset, he tornat a copiar-la i ara jo si que la sento.

sànset i utnoa ha dit...

ara perfecte!

*Sànset*