dimecres, de novembre 17, 2010

stardate: els ritmes dels temps


a vegades el temps va massa lent. quan esperes que passi alguna cosa, que arribi el dia. és temps d’impaciència. no pots fer res mentrestant. només esperar. i sents el temps com passa. i el veus, però no te’l mires. mires endavant, cap allò que ha d’arribar. i quan sembla que ja està, el temps segueix anant a poc a poc. esperes que passi una altra cosa, i et tornes a impacientar.

a vegades el temps va massa ràpid. quan has de fer moltes coses, i fas i fas sense parar. et sembla que falta temps, que no n’hi ha prou. i no t’atures, no et pots arriscar a quedar-te sense temps. aleshores no el veus el temps, ni el sents. és com si hi llisquessis pel damunt, sense adonar-te’n que va passant. només ets conscient de que no en tens prou.

a vegades no se sap com va el temps. quan ja no esperes res. quan ja no has de fer res. vols descansar i tornar a agafar un bon ritme amb el temps. però el cap no para de pensar: en allò que has fet, en el que no has fet, en el que volies fer, en el que podries haver fet, en el que volien que fessis, … és com si el cap encara anés depressa, però la resta s’hagués aturat. vénen ganes d’apretar un fre per fer que tot vagi a l’hora. però no hi ha fre.

a vegades el temps va al teu ritme i tu vas al ritme del temps. no esperes res perquè ja ho tens tot. no t’impacientes perquè aprofites cada moment. vas fent. el pensament està fixat en el present. decideixes el que vols, i fas el que et sembla oportú. sents que el cor, el cap i el temps van al mateix ritme. tot sincronitzat. com una dansa que sembla infinita però no ho és. 



16 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Darrera de la última opció portem uns tres mil anys de filosofia per provar de trobar-ho. Si ho has aconseguit, pots estar segura que ets una persona afortunada.

pere ha dit...

Estic gairebé convençut que el temps no existeix més que com una excusa dels humans per justificar èxits i fracassos, així que no afegiré res més.
Uf, com passa el temps, ja hauria d'anar a dormir.

DooMMasteR ha dit...

Llàstima dels nostres "estimats" caps que fan tot el posible per a que no aconseguim la tercera opció...

kika ha dit...

Lluís, home de tant en tant tinc una temporadeta tranquil·la. i després, no sé sap com, es torna a malbratot tot...

pere, el temps si que exiteix. el sents quan estàs mirant les estrelles al balcó, no? ... i fent el cigarret? :-D

DooMMasteR, però precisament són els nostres caps els que ens ajuden a aconseguir-ho.

lolita lagarto ha dit...

potser temps és el que som o el que tenim, i tot i així.. com ens costa agafar el ritme..
brindo per la darrera opció!!
encara que.. si sempre estiguéssim en aquesta opció, possiblement tornaríem a ser a l'opció del principi i torna a començar..

Joan ha dit...

Tenir el temps al costat vol dir saber prescindir-ne. Quina paradoxa més completa.

Clidice ha dit...

vaig sense rellotge, perquè vaig ser esclava del temps. no puc evitar ser-ne puntualment, és clar, però vaig decidir que no em marcaria més la vida. sona bé oi? doncs no me n'he sortit pas, continuo barallant-m'hi. però que consti que ho provo eh! ;)

Einstein ha dit...

Veieu com jo tenia raó?

sànset i utnoa ha dit...

Si tots anéssim ben sincronitzats amb el temps tot aniria molt millor... ara, tots necessitem temps per ser capaços de trobar-ne l’harmonia adequada. I fins i tot m'atreviria a assegurar que no és una tasca gens fàcil.

*Sànset*

Agnès S. ha dit...

Veiem el temps semblant a com els humans fa milers d'anys veien el sol.
I dins el nostre cap es ballen dances rituals per demanar que passi més ràpit o s'aturi segons ens convingui. No ho podem evitar, encara que sabem que te el seu ritme.

Ferran ha dit...

Doncs jo amb el temps que fa necessito una bufanda.




ps: ja està, ja callo. Fa massa temps de l'última bestiesa, i t'ha tocat a tu ;)

garbi24 ha dit...

l'equilibri....és sempre la base de tot. Ni massa ni poc, sempre el punt just

sànset i utnoa ha dit...

La interpretació o valoració del cas que et fa al temps suposo que depèn molt del caràcter, de la filosofia de vida i, deixa'm dir-ho així, del ritme de vida de cadascú en cada moment.

Fins ara tenia molt de temps però aquest m'està perseguint perquè enllesteixi, d'una vegada per totes!, l'escrit de la trobada! ;)

Utnoa

kika ha dit...

lolita, és el que em sembla a mi. que amb una mica de sort el que aconseguim són cicles!

Joan, aconseguir que no et domini ... independitzar-te'n! :-)

Clidice, serà perquè no és qüestió de rellotges :-)

Einstein, quin honor no haver-te descontradit! :-D

Sànset, temps per controlar el temps ... no en sortim! :-)

Agnès, volem controlar-ho tot! :-)

Ferra, vol dir que estàs en un bon moment del cicle, i per la bufanda, sinó per la bestiesa :-D

garbi, i com sempre, la dificultat de trobar-lo, sinó no tindria gràcia! :-)

Utnoa, doncs, vinga, que aquest temps s'acaba aviat! ai! quins nervis :-)

el paseante ha dit...

I amb aquests dies tan curts sembla que el temps no duri res. Catxis.

kika ha dit...

paseante, potser t'has d'aixecar és dematí? :-)