diu que abraham joshua heschel, un teòleg jueu, va dir:
“quan era jove, admirava a la gent llesta. ara que sóc vell, admiro a la gent amable”
a mi també em passa. i m’agrada trobar-ho escrit. potser per la impressió de que algú em llegeix el pensament. o potser per la sensació de pensar com alguna gent respectable. no ho sé.
a més de canviar els meus gustos respecte al tipus de gent crec que amb l’edat també m’han canviat els gustos respecte a altres coses. per exemple, amb llibres i amb pel·lícules, cada cop em costa més trobar-ne que m’agradin. potser perquè cada cop els demano més. potser perquè cada cop em costa més sorprendre’m. no ho sé.
per això aquesta setmana he tingut una sorpresa molt agradable (bé, més d’una però aquí ara només n’explicaré una) quan m’han recomanat la pel·lícula ‘the man from earth’.
n’havia sentit parlar fa temps en el blog de l’asimetrich. llavors jo encara no tenia gaire pràctica en les sèries i pel·lícules per internet. no vaig fer res. el temps va anar passant. i la va oblidar.
fa uns dies me la van recordar. i com que ara ja controlo més el tema dels megavideos, quan vaig tenir un ratet de tranquil·litat la vaig buscar. la vaig engegar i em vaig quedar clavada davant de la pantalla fins que es va acabar.
tota seguida. badant tota l’estona. no hi ha un moment que no valgui la pena. des del bon començament va acaparar tota la meva atenció. i quan va acabar encara no en tenia prou.
l’amic que me la va recomanar em va dir que ell volia entrar a la pel·lícula. participar de la conversa. fer preguntes. jo no. jo només volia seguir escoltant.
xafardejant per l’internet veig que molta gent s’hi refereix com a pel.lícula de culte. no sé que vol dir exactament. però vaja, a mí m’ha entusiasmat. i això vol dir molt donat lo gran que sóc!
si la voleu veure sencera la podeu trobar aquí.
17 comentaris:
Realment jo també noto que algunes gustos si em canvien (altres per sort no!!!) però no està malament això, oi? Et permet obrir nous camps a explorar !
Ara entenc per què cada cop hi ha més baixes al si del meu Club de Fans.
a mi tambe em passa aixo de valorar cada cop mes l'amabilitat de la gent, a mes costa tan poc que et facin sentir be enlloc d'incomode, no?
m'han entrat ganes de veure la peli, quan tingui una estoneta ho fare!
Com a tu, amb els anys aprecio més el tracte amb les persones, allò dels "modus" que deien les nostres àvies. Perquè es poden dir veritats com a temples sense ofendre, serà cosa del cansament de la lluita :) I també em costa més trobar llibres, pel·lícules (i sabates) que m'agradin. O sigui que aquesta me l'apunto, gràcies!
Jo diria que és una cosa natural això del canvi en els gustos. La música que m'agradava als quinze ara em sembla horrorosa en bona part.
Pel què fa a la peli, té bona pinta (i els actors també). Si aquesta tarda puc la miraré (i si arribo a casa, perquè està nevant amb ganes).
No en sabia res. Aquest vespre intentaré mirar-me-la...
Pel que fa als canvis que dius, a mi també em passa i saps, jo cada vegada valoro més que la gent sigui bona persona. Amb això en tinc més que prou...
Petons, maca!
El canvi és inevitable i necessari, no?
La peli no l'he vist, però me n'han parlat bé. Li hauré de donar un cop d'ull.
Carquinyol, no sé si està bé o malament... només sé que és!
Martell, què vols dir? que ets més savi que amable? que les teves fans es fan grans? :-D
lolita, és veu que fins que no et fas prou gran no te n'adones del fàcil que és! :-)
Clidice, en canvi amb el mitjons jo no la noto tant la vellesa :-D
Lluís, no et vull fer enfadar, perquè entenc que una nevada on ets pot representar un bon problema, però és que no ho puc evitar: què bonic! :-)
Rita, a veure si et fa passar una bona estona, com em va passar a mi! :-)
Joan, no sé perquè aquest canvi hauria de ser inevitable ni necessari... potser no m'ho sé mirar bé!
Amb el temps, els gustos canvien. M'apunto la peli.
No seré original dient que canviar és part del procés de créixer, que més que bò és... natural, i que l'amabilitat val unes quantes vegades més que altres circumstàncies sovint massa valorats. Sobretot quan ens fem grans i ens anem cansant de segons què; visca la gent fàcil i agradable!
I no es por ser jove i amable alhora?
Posats a recomanar pel·lícules, "La xarxa social", la que parla sobre el creador del Facebook, és molt interessant. A veure si compleix les teves expectatives!
Joana, a veure si t'agrada! :-)
Ferran, visca, visca! :-D
Albert, és clar! mira't a tu mateix! :-)
de fet no diu que els vells siguin o deixin de ser amables, sino que de jove admires la sviesa i de gran admires més aviat la amabilitat.
la xarxa social l'he vist aquest cap de setmana. m'ha agradat com a xafarderia del que sembla que va passar, i també perquè passa tot tan ràpid que no tens temps d'avorrir-te.... has d'estar al loro tota l'estona. mlt entretinguda!
Tots canviem, "evolucionem", fem matisos.
Parlaré amb el senyor ADSL i amb l'amic P2P, a veure si poden facilitar-me l'accés al film...
*Sànset*
Sànset, a veure si aquests senyors te'l deixen veure. val la pena! :-)
Això del canvi ... se'n diu aprenentatge. Acumulem noves experiències, i per tant, poc o molt, canviem. Innevitable i necessari per a créixer com a persona i viure la vida. A això em refereia.
m'apunto la peli kika ... que últimament no n'he vist gaires que m'hagin fet el pes...
a veure si aquesta...
canviar és saludable... ens permet anar endavant i veure el món des de noves perspectives... i sempre és per anar a millor!
visca els canvis!
(amb l'experiència acumulada al llarg dels anys esdevenen una font de riquesa personal molt interessant)
Joan, d'acord que a l'aprendre, com que sabem més coses, cada cop ens costa més trobar alguna cosa que agradi, però desenvolupar un gust per l'amabilitat? això també ve de l'aprenentatge?
mar, avui marxes carregada, noia! :-) quina responsabilitat... epero que alguna de les sugerències t'agradi, sino ... quin desastre seria! :-(
Publica un comentari a l'entrada